Resultats de la cerca

Vinculat al Club Nàutic de Vilanova, destacà en curses d’embarcacions semirígides Fent parella amb Ricard Masabeu assolí quatre títols mundials en la categoria PR550 2007, 2008, 2009, 2011 En la mateixa categoria, amb l’equip Zodiac-Quer i el mateix company, es proclamà campió d’Europa a Vilanova 2010 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana de Motonàutica en les tres categories bronze 2007, plata 2008 i or 2009

Deixeble del litògraf Enric Piquer i d’una acadèmia de Gràcia Fou illustrador de la revista La Fama i collaborà també a La Tomasa i a L’Esquella de la Torratxa Ingressà al Cercle Artístic 1911 i a l’Agrupació d’Aquarellistes, on esdevindria soci de mèrit Exposà sovint a Barcelona i conreà sobretot el paisatge i la marina El seu germà bessó Eduard Roig i Enseñat Barcelona 1870 — 1949 fou també aquarellista

Escrits probablement entre el 700 i el 600 aC, contenen comentaris als himnes vèdics, descripcions del ritual sacrificial i pregàries, i són destinats a servir de guia per al cerimonial dels bramans Donaren lloc a un corrent de la teologia postvèdica, caracteritzat per una evolució vers el ritualisme, i relacionat amb un creixement del poder sacerdotal Representen la prosa més antiga en una llengua indoeuropea, bé que no tenen gaire mèrit literari

Doctor en ciències geològiques 1973, des del 1983 fou director de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena Orce, Granada una resta cranial atribuïda a Homo sp Defensà que es tractava de la resta humana més antiga d’Euràsia, tesi que donà lloc a una considerable polèmica El 2005 rebé el premi al mèrit científic Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya

Fill de Josep Esteve i Bonet Format a Sant Carles, fou deixeble de Manuel Monfort Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles 1796 i gravador de cambra de Carles IV 1802 i de Ferran VII 1818 Presentà a l’exposició de París del 1839 una còpia de Les aigües de Moisès de Murillo —que havia fet directament a Sevilla el 1822—, que li valgué la medalla d’or Retratà, entre altres, José Palafox

Fill de l’encarregat del Club Billar Sants de Barcelona, es formà en aquest club A setze anys establí un rècord del món amb 51 caramboles en una sèrie i a la banda, que perdurà durant més de disset anys El 1933 participà en el seu primer Campionat d’Espanya Guanyà en tres ocasions el Campionat del Món de billar artístic 1959, 1965, 1967, i aconseguí cinc subcampionats del món de carambola lliure En l’àmbit europeu, guanyà tres Campionats d’artístic 1952, 1968, 1969, un Campionat de 3 bandes 1948, un Campionat de quadre 71/2 1949, un Campionat de banda 1953, un Campionat de pentatló 1954 i un…

Destacà com a nedador de crol al Club Natació Terrassa, on també jugà a waterpolo 1933-36 Fou cofundador del CN Terrassa, secretari i president 1951 Com a regidor d’Esports de l’Ajuntament promogué la construcció de la piscina coberta municipal 1963 Igualment, fou secretari de la Federació Catalana de Natació FCN 1940, fundador i director del seu Butlletí Informatiu 1944-53 i collaborador de La Vanguardia i Vida Deportiva 1951-54 En l’àmbit estatal, fou cofundador del Collegi d’Àrbitres 1943, coseleccionador de waterpolo 1945-46, directiu de la Reial Federació Espanyola de Natació RFEN 1953-…

Format a la Unió Esportiva d’Horta, amb la selecció espanyola fou campió del món júnior 1991 Posteriorment jugà al CN Sabadell 1991-92, CN Barcelona 1992-93, 1994-96, CN Catalunya 1993-94, 1996-98, Real Canoe de Madrid 1998, CDA Pescara d’Itàlia 2001, CN Atlètic-Barceloneta 2002-04, 2005-06 i 2007-08, Spandau de Berlín 2004 i Waterpolo Plaza Zaragoza 2006 Fou set cops campió de la Lliga 1994, 1995, 1996, 1999, 2000, 2003, 2006 i de la Copa del Rei 1994-97, 2004, 2006, 2008 i tres cops de la Supercopa d’Espanya 2004, 2006, 2007 En la seva estada a Alemanya conquerí la Bundesliga i la Kopal, i…

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Madrid 1952, amplià estudis a Alemanya, on conegué Hans-Georg Gadamer, Karl Löwitz i altres Del 1955 al 1962 alternà l’ensenyament a l’Estat espanyol i a Alemanya, a la Universitat de Heidelberg Aquest darrer any aconseguí una plaça en un institut de Valladolid Fou, successivament, catedràtic a la Universitat de La Laguna 1964-67, a la Universitat de Barcelona 1967-78 i, fins a la jubilació, a la UNED de Madrid, de la qual fou vicerector, i durant aquests anys també feu estades a la Universitat Lliure de Berlín La filosofia de Lledó se situa en el…