Resultats de la cerca

Així, la teoria de funcions estudia les funcions reals o les complexes funció la teoria d’equacions estudia els mètodes de resoldre equacions, les relacions entre les solucions i les que hi ha entre aquestes i els coeficients de les equacions equació Cal esmentar també altres teories d’una gran importància, com la teoria de grups grup, la de conjunts conjunt, la de nombres nombre, la dels jocs , la de probabilitats probabilitat, la de catàstrofes catàstrofe, la de sistemes sistema, etc

En sistemàtica ha estat adoptat com a metodologia d’inferència filogenètica alternativa a altres mètodes com ara la parsimònia i els basats en distàncies entre valors de caràcters Proporciona una estimació de les relacions filogenètiques entre organismes en incorporar coneixements sobre el procés d’evolució i l’estimació de paràmetres que defineixen aquest procés Però també permet avaluar la longitud de les branques llinatges d’un arbre filogenètic i, de fet, incorpora aquesta informació en l’obtenció d’una hipòtesi filogenètica

Professor a la Universitat Washington Saint Louis des del 1950, orientà la seva recerca envers l’estudi de l’evolució històrica, disciplina que renovà amb la utilització de la teoria econòmica i els mètodes quantitatius El 1993 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb RW Fogel Entre altres obres, publicà The Economic Growth of the US 1790-1860 1961 The Rise of the Western World A New Economic History 1973, amb RThomas i Structure and Change in Economic History 1981

En solució aquosa donen ions OH - , la qual cosa fa que actuïn com a bases Cal distingir entre els hidròxids reals MOH x i els hidrats d’òxids M x O y n H 2 O Els mètodes d’obtenció principals són descomposició del metall per l’aigua, Na + H 2 O →NaOH + 1 / 2 H 2 , hidratació dels òxids, CaO + H 2 O →CaOH 2 , i tractament d’una sal amb una base soluble, CdCl 2 + 2KOH →2KCl + CdOH 2

Compost per cardenals i per consultors escollits d’entre especialistes de ciències bíbliques, tingué un període d’una gran activitat els anys 1905-15, caracteritzada per la desconfiança envers la crítica històrica i el Modernisme A partir del 1915 les intervencions foren més escasses i no tan rígides Joan XXIII i Pau VI renovaren aquest organisme amb personal més preparat i obert als corrents i als mètodes moderns d’estudi És vinculada a la Congregació de la Doctrina de la Fe

Es llicencià a la Universitat Tecnològica de Munic, on posteriorment es doctorà en bioquímica 1972 Treballà a l’Institut Max Planck de Martinsried del qual també fou director Juntament amb el seu equip desenvolupà mètodes cristallins de proteïnes L’any 1988 li fou atorgat, juntament amb JDeisenhofer i HMichel, el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi

Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis ambdues del 1543 propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria Edità els Elements d’Euclides Morí assassinat

Professor de sociologia a la Universitat de Columbia 1940-62, s’interessà especialment per la metodologia de les ciències socials, per la combinació dels mètodes qualitatiu i estadístic d’anàlisi i per la definició de l’estructura latent de la població Publicà, entre d’altres obres, The People's Choice How the Voter Makes up his Mind in a Presidential Campaign 1944, The Language of Social Research en collaboració amb MRosenberg, 1955, Latent Structure Analysis 1968 i Qualitative Analysis and Critical Essays 1972

Valentine Rose Neuruppin 1736 — Berlín 1771, químic i farmacèutic, ideà un aliatge de plom, zinc i bismut El seu fill, Valentine Rose Berlín 1762 — 1807, anomenat el Jove , fou també farmacèutic descobrí el bicarbonat sòdic i la insulina i investigà els efectes de l’arsènic Un fill d’aquest, Heinrich Rose Berlín 1795 — 1864, químic, collaborà amb Berzelius i desenvolupà mètodes d’anàlisi qualitiva L’altre fill, Gustav Rose Berlín 1798 — 1973, mineralogista, estudià la cristallografia i el quars i classificà les roques

Conservador del museu de la Universitat d’Oxford 1883, en fou el primer professor d’antropologia 1896 Ideà mètodes sistemàtics d’investigació, que ell mateix aplicà a l’estudi del matrimoni i de la religió Fou un dels líders de l’escola evolucionista anglesa i tingué el propòsit d’explicar el desenvolupament de la civilització des dels seus principis La seva obra més important és Primitive Culture 1871 Els seus treballs desvetllaren interès per les investigacions antropològiques científiques a Anglaterra