Resultats de la cerca

És un nervi mixt motor tríceps, anconal, supinador curt, radials i extensor comú i sensitiu no té territori autònom

Cristallitza en forma de llargs prismes ortoròmbics de gust amargant que es fonen entre 114 i 116°C i se sublima a l’alt buit entre 93 i 110°C Es troba en la belladona, en l’estramoni i en d’altres solanàcies És extreta d’aquestes plantes per racemització parcial de la forma levogira de la hiosciamina en tractar-la amb àlcalis diluïts, o amb una solució de cloroform calent hom l’obté també per via sintètica És emprada com a antídot dels trilons gasos tòxics emprats amb fins bèllics En farmàcia, generalment hom n'empra les sals solubles, especialment el sulfat neutre, les quals tenen les…

Els casos de botulisme humà són causats pel creixement del microbi sota condicions anaeròbiques en aliments crus o en conserva, sobretot de carns o de vegetals com les de llegums Entre altres factors, el pH és determinant per al creixement del clostridi productor de la toxina, de tal manera que a un pH inferior a 4,5 el creixement del bacteri és impossible en qualsevol aliment Per aquesta raó, en tecnologia alimentària, hom divideix tant els processos d’esterilització i les especificacions legals dels tractaments com la manipulació dels aliments en condicions estipulades per a aliments de…

Habitualment, però, el terme cefalea es restringeix als dolors de la regió cranial i no inclou els referents a la cara, la faringe o la regió cervical Les característiques d’aquest dolor són molt variades sensació de pesadesa, de cops repetits i violents, de constricció, de pulsació, de cremor, de punxades, etc El símptoma cefalea és molt comú hom calcula que el sofreixen amb assiduïtat una de cada cinc persones i pot ésser ocasionat per trastorns molt diversos encara que sovint de poca gravetat només en un petit percentatge de casos la cefalea és un símptoma de malalties greus Els mecanismes…

La claudicació intermitent constitueix una síndrome o un conjunt de símptomes, entre els quals destaca l’aparició de dolor en un determinat sector del cos, en general una extremitat, que es presenta quan es duu a terme un esforç físic i desapareix si hom manté el membre que n’és afectat en repòs Aquesta manifestació és deguda a una inadequada aportació de sang oxigenada al teixit muscular en moments d’activitat física L’origen d’aquest trastorn és una estretor progressiva del diàmetre d’una determinada artèria perifèrica deguda al creixement de plaques d’ateroma a la superfície interna de la…

La luxació o dislocació consisteix en el desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, en general com a conseqüència d’un traumatisme No s’ha d’intentar mai de collocar a ta posició normal els ossos afectats per una luxació abans d’adreçar-se al metge Cal tenir en compte que, si es fa de manera incorrecta, es poden lesionar d’altres estructures de la zona en moure l’os i provocar complicacions, com ara hemorràgies, si s’esquinça un vas sanguini, o alteracions neurològiques, si en resulta seccionat un nervi El comportament més correcte és mantenir l’articulació en la…

En la pell hi ha nombroses fibres nervioses que transmeten impulsos nerviosos, tant des de la pell al sistema nerviós central com en sentit invers Els nervis que transmeten estímuls procedents del sistema nerviós central es localitzen en el derma i l’hipoderma Innerven les glàndules sudorípares, els vasos sanguinis i els músculs erectors dels pèls, tot controlant l’acció d’aquestes estructures D’altra banda, en l’epidermis hi ha nombroses terminacions lliures de fibres nervioses que, en ésser estimulades, originen impulsos nerviosos que es transmeten al sistema nerviós central i…

Començà els estudis de farmàcia a Alès, i el 1816 entrà al laboratori farmacològic de Le Royer a Ginebra, on inicià els seus estudis en el camp de la química, i collaborà amb Coindet en la investigació de composts iodats 1818 i amb el fisiòleg Jean-Louis Prévost en certs treballs sobre els fenòmens elèctrics als músculs El 1823 ingressà al laboratori de l’École Polytechnique de París, que dirigia Thenard, a qui succeí com a professor el 1835 Dumas fou el primer químic francès que introduí els treballs de laboratori dins l’ensenyament, i els seus tractats contenen una gran…

Els caudofoveats són petits molluscs vermiformes que viuen enterrats en els fangs marins d’arreu del món malgrat la seva extensió, han estat molt poc estudiats i romanen força desconeguts En conjunt, l’anatomia dels caudofoveats és força diferent de la de la resta dels molluscs, bé que tots els sistemes orgànics presenten semblances estructurals amb les parts corresponents als altres membres del fílum La forma externa és el resultat de l’especialització a la vida excavadora en els fangs marins Morfologia Organització interna dels caudofoveats Hom ha indicat en el dibuix 1 mantell, 2 cavitat…

La seva ruptura, relativament freqüent, causa la impossibilitat d’estendre voluntàriament el peu