En la pell hi ha nombroses fibres nervioses que transmeten impulsos nerviosos, tant des de la pell al sistema nerviós central com en sentit invers.
Els nervis que transmeten estímuls procedents del sistema nerviós central es localitzen en el derma i l’hipoderma. Innerven les glàndules sudorípares, els vasos sanguinis i els músculs erectors dels pèls, tot controlant l’acció d’aquestes estructures.
D’altra banda, en l’epidermis hi ha nombroses terminacions lliures de fibres nervioses que, en ésser estimulades, originen impulsos nerviosos que es transmeten al sistema nerviós central i generen la sensació dolorosa. Igualment, en la pell hi ha diverses estructures d’origen nerviós que són receptores d’alguns estímuls sensitius. Els corpuscles de Vater-Pacini són elements de forma ovoide, aproximadament d’l mm de diàmetre, localitzats en zones profundes de l’hipoderma, que detecten sobretot els estímuls de pressió.
Els corpuscles de Meissner són elements ovoides situats en les papil·les dèrmiques i formats per nombroses cèl·lules aplanades, entre les quals hi ha terminacions nervioses que detecten estímuls tàctils. Són especialment abundants en la cara anterior dels dits, els llavis, les vores de les parpelles i els òrgans genitals.
Els anomenats corpuscles de Ruffini són elements formats per fibres nervioses ramificades en forma d’arbre que es localitzen en l’hipoderma i detecten estímuls tèrmics.
D’altra banda, els corpuscles de Krause són terminacions nervioses envoltades per una càpsula arrodonida que es localitzen en el derma. Són especialment nombrosos en l’àrea genital i detecten també estímuls tèrmics.