Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
Reichstag

Edifici del Reichstag
© Xevi Varela
Història
Nom que, successivament, ha estat aplicat a diversos òrgans legislatius de l’àmbit germànic.
Primerament rebé aquesta denominació la dieta del Sacre Imperi Romanogermànic més tard, l’assemblea legislativa del Segon Reich 1871-1918, de facultats limitades —aprovació de les lleis i del pressupost— i subordinada al govern, composta de 397 membres elegits per sufragi universal masculí la cambra legislativa —amb control sobre el poder executiu— de la República Alemanya 1919-33, i l’òrgan del Tercer Reich 1033-45, que tenia com a única missió ratificar la política hitleriana L’incendi de la seu berlinesa del Reichstag, la nit del 27 al 28 de febrer de 1933, atribuït per Hitler a un complot…
l’Eula
Abadia
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble del Soler (Rosselló), a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfreda.
Després de la invasió de Felip l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà A mitjan s XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament…
Hipospàdies
Patologia humana
És anomenada hipospàdies una malformació congènita caracteritzada per una posició anòmala del meat uretral, que es localitza a la cara inferior del penis en lloc de fer-ho a la punta del gland L’hipospàdies constitueix un trastorn relativament freqüent —es presenta aproximadament en el 0,5% dels nounats masculins—, que és degut a una anomalia en el desenvolupament embrionari de la uretra masculina i el penis En les primeres fases del desenvolupament embrionari, les estructures precursores dels òrgans genitals externs i la uretra coincideixen en una única gran obertura, anomenada fenedura…
Marij Kogoj
Música
Compositor i director d’orquestra eslovè.
Estudià a Viena amb F Schreker i A Schönberg 1914-18 La seva activitat principal fou la de director d’orquestra a l’Òpera de Ljubljana a més, dirigí la Societat Coral Slavec Des del 1932 exercí de crític musical, però una malaltia mental progressiva l’obligà a viure retirat La seva obra representa el punt àlgid de l’expressionisme en la música eslovena, però també adoptà el sistema lliure de dotze notes en la línia d’A Berg Entre les seves obres cal destacar les Sonates per a piano 1921, el Rèquiem per a cor masculí 1922, la Suite per a orquestra 1927 o l’òpera Crne maske 'Màscares negres',…
Nicolini
Música
Castrat contralt italià.
A l’inici de la seva carrera cantà òperes d’A Scarlatti a Nàpols Entre el 1708 i el 1717 cultivà important èxits a Londres i contribuí decisivament a la difusió de l’òpera italiana a la capital anglesa El 1711 interpretà el paper principal en l’estrena de Rinaldo , de GF Händel Cantà en moltes representacions de l’òpera Amadigi , del mateix compositor Nicolini era considerat el cantant masculí més important de la seva època A més, era un actor consumat i un home de caràcter exemplar Després de les seves visites a Londres, reaparegué a Roma el 1721 tot interpretant Eumene , de N Porpora També…
Vasil Stefanov
Música
Director d’orquestra búlgar.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Sofia, formació que amplià a Praga amb V Talich Inicià la seva carrera com a violinista, fins que el 1946 fou nomenat segon director de l’Orquestra Filharmònica de Sofia Es mantingué en aquest càrrec fins el 1954, any en què fundà l’Orquestra Simfònica de Šumen El 1948 també fundà l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Búlgara, de la qual fou titular fins el 1980 El 1957 començà a dirigir l’Orquestra Femenina de Corda del Conservatori de Sofia El 1961 assumí la direcció del Cor Masculí de Sofia, i el 1981, la direcció artística de l’Orquestra Filharmònica de…
Salvador Indurain Pons
Hoquei sobre herba
Entrenador d’hoquei sobre herba.
El 1981 inicià la seva tasca d’entrenador al Real Club de Polo de Barcelona, on es dedicà a la formació de joves esportistes Durant vuit temporades fou l’entrenador del primer equip femení, i durant unes altres vuit de l’equip masculí sènior Des del 1997 exercí de segon entrenador de la selecció espanyola masculina, amb qui aconseguí una medalla de bronze al Champions Trophy 1997 i una d’argent a la Copa del Món 1998 Com a entrenador de la selecció sub-21 masculina guanyà sis copes d’Europa 1998, 2000, 2002, 2004, 2006, 2008, quatre copes del Món 1997, 2001, 2005, 2009 i un…
Club Tennis Taula Bagà
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Bagà.
Fundat el 1972, fou impulsat per Josep Maria Elias, Benet Barral, Gregori Arias i Àngel Millán El 1974 creà el primer equip femení, que el 1979 debutà a la Lliga estatal Guanyà dues Lligues espanyoles 1995, 1996, dos Campionats d’Espanya per equips 1996, 1997 i tres Campionats de Catalunya 1996, 1997, 1998 L’equip masculí pujà a la divisió d’honor la temporada 1985-86 Fou campió d’Espanya per equips 1988 i quatre vegades subcampió en les tretze temporades que jugà a la màxima categoria També guanyà sis Campionats de Catalunya per equips 1988, 1989, 1993, 1994, 1997, 1998 En alguna ocasió ha…
Club Bàsquet Balaguer
Basquetbol
Club de basquetbol de Balaguer.
Fundat el 1949, nasqué amb el nom d’Agrupació Deportiva Balaguer La temporada 1949-50 debutà en les competicions provincials Posteriorment prengué el nom de Club Atlètic Recreatiu Balaguer i l’any 1961 guanyà el campionat provincial, fet que li permeté disputar la fase d’ascens al trofeu Gonzalo Aguirre A mitjan anys seixanta jugà com a Club Bàsquet DACSA, el 1971 prengué el nom de CB El Águila de Balaguer i al final de la dècada, CB Impacsa La temporada 1971-72 l’equip sènior femení fou campió provincial Posteriorment prengué el nom actual Durant els anys vuitanta l’equip masculí jugà a…
Manuel Montoya Fernández

Manuel Montoya Fernández
ARXIU M.MONTOYA
Handbol
Entrenador d’handbol.
S’inicià en el Collegi Pare Manyanet de Barcelona i el Club Balonmano Granollers 1988-92 Es feu càrrec del primer equip del Granollers 1992-97, amb el qual obtingué la Copa Asobal 1994 i dues Copes EHF 1995, 1996 Dirigí el Pilotes Posada Academia Octavio 1997-98, l’Adrianenc 1998-2000 i novament el Granollers 2002-07 Parallelament, fou seleccionador català masculí des del 2004 i segon entrenador de la selecció espanyola des del 2010, amb la qual ha participat en tres edicions dels Campionats del Món i dues d’Europa i en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Guanyà la medalla d’or en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina