Resultats de la cerca
Es mostren 1392 resultats
granodiorita
Mineralogia i petrografia
Roca plutònica composta de plagiòclasi sòdica, feldespat alcalí, quars i minerals foscs subordinats.
Té una composició intermèdia entre el granit i la diorita Les textures són les mateixes que les del granit menys la textura gràfica Molts dels grans batòlits descrits com a granítics són en realitat granodiorítics És l’equivalent de les dacites volcàniques
evaporita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària formada per precipitació de les sals minerals deguda a l’evaporació.
Les evaporites més importants són el guix, l’anhidrita, la sal gemma, la silvinita, la carnallita, la kernita i la nitratina Els elements químics que hi predominen són el calci, el magnesi, el sodi i el potassi L’origen d’aquests sediments pot ésser marí o continental, però tant en un cas com en l’altre són un testimoni de condicions àrides, d’un gran interès per a la interpretació de l’evolució geològica
amigdaloide
Mineralogia i petrografia
Dit, també, dels minerals secundaris que omplen les cavitats de les roques amigdaloides.
Sucre
Divisió administrativa
Estat del NE de Veneçuela, limitat al N per la mar de les Antilles, a l’E pel golf de Paria, al S per l’estat de Monagas i a l’W pel d’Anzoátegui.
La capital és Cumaná S'hi distingeixen tres parts fisiogràfiques el massís oriental, la gran falla E-W, que separa el massís de la formació orogràfica de Paria, i les terres baixes i pantanoses del golf de Paria De clima tropical, els rius són de poca importància Hi ha conreus de cacau, canya de sucre, cotó, cafè, tabac, arròs i cocos Hi ha activitats de pesca, indústries de conserves de peix i d’elaboració de sucre Té jaciments de minerals, poc explotats, guix, sofre i ferro
Mendoza
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Andina, fronterera amb Xile.
La capital és Mendoza S'hi localitzen els cims Aconcagua, 7 032m i els passos Paso de la Cumbre, 4 064m més elevats dels Andes Al S hi ha alguns sectors volcànics L’agricultura es basa en el conreu de la vinya, de la qual s’obté la major quantitat de producció de tota l’Amèrica del Sud Hi és important la ramaderia porcs, cavalls i vaques Hi ha jaciments de petroli i de minerals d’urani, plom, argent, etc, i té indústria del ciment
necessitats nutritives
Alimentació
Conjunt de substàncies indispensables necessàries per al manteniment de l’organisme.
Depenen de l’edat, el sexe, el pes, la superfície corporal, la temperatura ambient, l’activitat, l’estat patològic i l’alimentació Les energètiques calòriques provenen de la demanda d’energia dels processos vitals les plàstiques proteiques i de calci i de fòsfor, de la formació i la renovació de les substàncies corporals i les protectores reguladores, dels requeriments indispensables de vitamines i minerals Els organismes sanitaris i de l’alimentació nacionals i internacionals FAO, OMS han estudiat i divulgat les necessitats mínimes i mitjanes dels individus
art pobre
Art
Utilització estètica d’una certa classe d’objectes extrets de l’ús de la vida quotidiana, amb una finalitat dominantment estètica.
Tanmateix, el que és definidor no és la condició pobra dels objectes, sinó la seva sintaxi dins el conjunt obra d’art Un exemple típic a Catalunya podria ésser la major part de l’obra de Tàpies Cal diferenciar-lo de l' arte povera , terme formulat pel crític italià Germano Celant, amb el qual hom entén la presentació i intervenció mínima de materials diferents animals, vegetals, minerals, objectes amb la finalitat de mostrar les seves propietats plàstiques en relació amb les seves propietats físiques
gres
gres
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica consolidada per una sorra cimentada per materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos o d’altres.
Les dimensions dels grans són com les de la sorra, i són units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l’erosió La majoria dels grans són de quars, però també hi ha feldespats i mica, com també d’altres minerals Tenint en compte la natura del ciment, hom pot distingir gresos silicis, calcaris, ferruginosos, glauconítics, guixencs i bituminosos Els gresos tenen aplicació per a paviments i per a la construcció en general
mil·lerita

Mil·lerita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Sulfur de níquel, NiS.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Els cristalls són allargats, agrupats en feixos L’esclat és metàllic, i el color és groguenc, gris, verdós o bé negre Té duresa 3-3,5 i pes específic 5,3-5,7 Mai no es troba en grans masses i normalment va associat amb altres minerals de níquel N'han estat trobats bons exemplars a les mines de Bellmunt del Priorat La millerita, anomenada així en honor de WHMiller, rep també el nom de pirita capillar
crocoïta
Mineralogia i petrografia
Cromat de plom, PbCrO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, els cristalls del qual tenen un hàbit generalment prismàtic i presenten estries També forma masses o pàtines Té un color vermell taronja intens i, a vegades, amb tons groguencs És un mineral d’origen secundari, a partir de dissolucions cromíferes amb productes d’oxidació de la galena Hom el troba associat amb piromorfita, cerussita i altres minerals secundaris del plom És bastant escàs, i els jaciments més notables són els de Berezdov URSS i el de Dundas Tasmània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina