Resultats de la cerca

Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…

El sac visceral, que és protegit per la closca quan el mollusc en té, conté la major part de les vísceres

Són hermafrodites insuficients Habiten en llocs humits, rics en vegetació, i són perjudicials per als conreus N'hi ha nombroses espècies repartides per tot el món Molt corrents als Països Catalans, hi són coneguts amb el nom de cargols

Les zooxantelles són particularment abundants en els madreporaris dels esculls corallins Són els organismes que donen el seu color al corall , amb el qual estableixen una relació simbiòtica i al qual aporten nutrients L’augment de la temperatura de l’aigua del mar comporta la minva de les zooxantelles, la qual cosa deixa a la vista l’esquelet blanc de carbonat càlcic del corall, fenomen conegut amb el nom d’ emblanquiment del corall , i que n’amenaça la supervivència

Les barrines habiten a totes les mars, en fons de sorra o de fang

Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…

Són propis de Nova Zelanda

Les comunitats de suspensívors sobre substrat rocós Llevat d’algunes comunitats de molluscs filtradors, que no tindrem en compte, les comunitats de suspensívors sobre substrat rocós estan situades en fondària Com que sovint es troben al límit de la fondària, on es pot fer un treball segur i efectiu amb escafandre autònom o per sota i tampoc no són mostrejables mitjançant dragues, aquests poblaments han estat molt poc estudiats Les descripcions de què hom disposa s’han realitzat mitjançant inventaris visuals efectuats en immersió o amb l’ajuda de submarins o vehicles de control remot En…

Invertebrats fòssils Espècimen de Dickinsonia , un enigmàtic però icònic component de la fauna precambriana de l’Ediacarià exhibit al Museu de Paleontologia de Munic Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els organismes de cos tou de la fauna de l’Ediacarià Precambrià superior han estat interpretats variablement com a formes marines ancestrals dels animals, líquens terrestres, o bé colònies microbianes Nous fòssils trobats en calcàries marines 551-541 milions d’anys del sud de la Xina constaten que es tracta d’organismes marins Entre el material trobat hi ha una nova espècie, Wutubus annularis ,…

Les ventoses són desproveïdes de corona cuticular El cos és més curt que els braços, en forma de sac i sense aletes La conquilla interna és inexistent o bé és molt reduïda En general, són animals bentònics i costaners, depredadors d’una gran voracitat, que s’alimenten sobretot de crustacis, com els pops Hi ha també formes pelàgiques, com els argonautes Són molt comuns a tot el món