Resultats de la cerca

Correspon a un antic poblat del qual actualment queden a la vista, bàsicament, un parell de talaiots, alguna cova i un recinte en forma de ferradura, precedent probablement dels recintes de taula de la major part dels poblats menorquins El talaiot oriental fou excavat el 2008 i té com a característica pròpia que està travessat per un alt túnel de funció desconeguda amb una cambra o diverticle lateral A prop hi ha un sistema de recollida d’aigua a base de cisternes comunicades, mentre que per l’altre costat té, adossades, les restes del que probablement fou el mur de tancament, la murada, de l…

El jaciment és situat damunt d’un turó a la cala de Santa Ponça Un primer assentament, datat dels s VIII-VII aC, se situà en un coll entre dos petits cims del puig, protegit per dos trams de muralla que s’estenien de cim a cim Al s VI aC es bastí un recinte emmurallat en el cim mateix, dotat de quatre torres semicirculars La proximitat a la mar devia facilitar els intercanvis comercials, i les nombroses troballes de ceràmiques ebusitanes mostren que mantingué una intensa relació amb l’Eivissa púnica, sobretot al s IV aC, en què devia ésser un dels assentaments talaiòtics més importants de…

És un dels pocs jaciments de la meitat septentrional de l’illa on hi ha una taula, monument talaiòtic  abundant al sector meridional menorquí Hi ha també una torre amb una forma esglaonada a causa de la rampa helicoidal que l’envolta i puja al seu cim Alguns experts defineixen aquesta torre com a talaiot, tanmateix, sembla que n’és una variant, o bé forma part d’un tipus diferent No gaire lluny, s’hi trobaren també les restes de diverses cases i, en el camí que duu a la costa, les d’una naveta funerària pretalaiòtica, o del que avui s’anomena protonaveta o monument de triple parament A la…

Situada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al vessant sud-est, entrà en funcionament el 1967 i tancà el 1987 La posada en marxa fou una iniciativa d’Alfons Sagalàs Tenia 30 km de domini esquiable, amb un desnivell de prop de 1000 m, amb el punt més alt a 2900 m Disposava d’un telecadira i sis teleesquís La situació, en una zona de forts vents i la fallida d’un projecte immobiliari, en propiciaren el tancament Alguns espais del seu domini esquiable actualment formen part de l’estació d’Espot Esquí

Dins del terreny hi havia un mas construït al segle XVI, reformat al XVIII i enderrocat l’any 1973 El nom actual és suposadament una deformació del cognom basc Urrutia Un membre d’aquesta família, Juan de Urrutia, s’hi establí després del setge de Barcelona, el 1714 El 1983, en els terrenys de la finca s’hi inaugurà l’ Hospital Universitari Germans Trias i Pujol , popularment conegut com Can Ruti 

El terme és completament pla, format per alluvions del Millars i del seu afluent, la rambla de la Viuda, que hi aflueix 2 km abans d’Almassora el Millars desemboca 5 km aigua avall del poble i és normalment sec a causa de l’aprofitament per al regatge La costa és baixa, arenosa i rectilínia, amb una platja anomenada de la Torre El 71% del terme és conreat, regat amb aigua procedent del Millars a través de la séquia d’Almassora el principal conreu són els cítrics 2 210 ha i la resta, hortalisses 60 ha Tan sols hi ha 40 ha de secà garroferes Hi ha indústria de la construcció…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Fou flautista de l’Orquestra Pau Casals i hi actuà com a solista en concerts a Barcelona i París Posteriorment ho fou de la Banda Municipal de Barcelona i de l’Orquestra Municipal, així com de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona

Fou professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1914-19 i del Conservatori del Liceu d’ençà del 1919 Formà part de diverses orquestres, com l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sotsdirector a partir del 1943 Fou també director de la Banda Municipal de la mateixa ciutat, i membre fundador del Sextet Granados

Fou habitat fins a l’arribada dels romans segle III aC Rodejat d’una muralla de la qual, actualment, es conserven alguns panys, els anys vint del segle XX conservava tres talaiots que hi eren inserits Adossat a la muralla s’hi troba el talaiot més gran, anomenat sa Talaia Joana, construït els segles V-IV aC, de planta circular, una alçada de 5,5 m i un diàmetre de 14 m Les primeres excavacions foren dutes a terme per Josep Colominas