Resultats de la cerca
Es mostren 2826 resultats
polifonia
Música
Música que combina diverses veus o parts vocals simultànies però independents.
El nom, a la Grècia antiga, significava un conjunt de veus o de parts instrumentals, sense jutjar la natura de llur relació En els seus inicis, la polifonia occidental era molt semblant a la practicada en les civilitzacions primitives que avui estudien els etnomusicòlegs En la seva forma culta i escrita, les primeres pràctiques musicals polifòniques daten del segle IX La primera forma musical és l' organum o diafonia En una segona etapa aparegué el discant, basat en el moviment contrari de les veus La innovació següent fou el motet, o combinació de melodies amb texts independents…
El Metrónomo
Música
Publicació musical bilingüe, de periodicitat setmanal, fundada a Barcelona per Josep Anselm Clavé i dirigida pel seu germà Antoni.
El primer número aparegué l’11 de gener de 1863 i, després de 84 setmanes, el darrer aparegué el 7 d’agost de 1864 Tenia la redacció al carrer del Comte de l’Assalt 34, 2n, i la impressió era a càrrec de Narcís Ramírez Dedicada a temes musicals i literaris, constava de vuit pàgines de mida foli, a dues columnes Publicava notícies i efemèrides musicals, informacions dels cors claverians i els concerts de la Societat Coral Euterpe a més, incloïa una crònica musical sobre el món de l’òpera i una secció dedicada a la literatura, amb fragments d’obres teatrals i proses…
Guido Adler
Música
Musicòleg austríac.
Estudià al Conservatori de Viena, amb A Bruckner i FO Dessof Es llicencià en dret i en història de la música a la Universitat de Viena, i es doctorà el 1880 El 1885 guanyà una plaça de professor de musicologia a la Universitat alemanya de Praga Durant els seus estudis a Viena es beneficià dels ensenyaments d’Eduard Hanslick, a qui succeí com a professor El 1892 fou elegit president del comitè central de l’Exposició Internacional de Música i Teatre que se celebrà a la ciutat Entre el 1894 i el 1938 fou l’editor general de la collecció dedicada als monuments musicals autríacs "…
ball d’almorratxes
Folklore
Dansa cerimonial pròpia del Principat i, especialment, del Maresme.
Un o dos dansaires duen almoratxes plenes d’aigua de roses que aboquen sobre la parella o trenquen en acabar el ball Les melodies conservades són en compàs de 3/4 més rarament de 2/4 i sovint esdevenen exemples musicals de valor
Barney Bigard
Música
Nom artístic de Leon Albany Bigard, clarinetista de jazz nord-americà.
Tocà amb l’orquestra de Duke Ellington i fou un dels millors representants de l’estil de Nova Orleans Eren característiques les seves llargues inflexions, la seva imaginació, la riquesa de sonoritat i les frases musicals plenes d’arabescs
Michel Jean Sedaine
Teatre
Dramaturg francès.
D’obra molt variada, fou autor de poemes, drames històrics i nombrosos llibres d’òpera còmica i drames musicals, entre altres gèneres les seves peces més conegudes són Le philosophe sans le savoir 1765 i La Gageure imprévue 1768
Manuel de Fluvià i Borràs
Escriptura i paleografia
Música
Músic i cal·lígraf.
És autor de peces musicals, com la gran marxa Les vestales 1888, premiada per l’Académie Lamartine, de París, el poema musical Manfred 1892, per a piano, estudis, etc Fou callígraf del capítol de la catedral de Barcelona 1883-98
Staatskapelle Dresden
Música
Orquestra fundada com a Hofkantorei (Cantors de la cort) el 1548 i dirigida per Johann Walter.
Una de les institucions musicals més antigues del món, fou dirigida per Weber i Wagner i els seus darrers directors titulars han estat Martin Turnovsky 1967-68, Herbert Bloomstedt 1975-85, Hans Vonk, Giuseppe Sinopoli 1992-2001 i Bernard Haitink
Royal Albert Hall
La sala de concerts Royal Albert Hall, a la ciutat de Londres
© A. Bachs
Música
Important sala de concerts de Londres construïda, per subscripció pública, a la memòria del príncep Albert (1819-61), consort de la reina Victòria d’Anglaterra.
La capacitat d’aquesta sala, inaugurada el 1871, és de deu mil espectadors Al Royall Albert Hall han actuat els més grans artistes musicals hi han estat celebrats també tota mena d’actes culturals i, fins i tot, competicions esportives
música de Granollers
Música
Música desenvolupada a Granollers (Vallès Oriental).
L’activitat musical de Granollers té diferents eixos vertebradors El conservatori, que posteriorment adoptà el nom Conservatori de Música Josep Maria Ruera, nasqué l’any 1928, sota la direcció de Joan Baptista Lambert Les activitats del centre es paralitzaren al febrer del 1939 per problemes en les finances municipals, però foren represes al setembre del mateix any El 1940 la direcció passà a les mans del compositor Josep Maria Ruera, el qual, juntament amb el pianista Aureli Font i el violinista Joan Coll, entre d’altres, assegurà la continuïtat del conservatori La seva consolidació es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina