Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot el 1816, del 1820 al 1823 fou secretari de la diputació de les Balears Malvist a causa del seu liberalisme, el 1824 féu un viatge a França, on tornà —ja d’una manera definitiva— l’any següent Doctor en dret civil i canònic, començà a París una activitat erudita que fou causa del seu nomenament com a membre de l’Academia de la Historia 1829 Des d’aleshores s’establí a Madrid, on fou bibliotecari del duc d’Osuna i bibliotecari interí de l’Academia de la Historia, cosa que li permeté de continuar els seus treballs erudits, el més important dels quals és la…

Sacerdot escolapi, més tard abandonà l’orde i es féu soci d’una lògia maçònica Féu estudis de llatí a la Universitat de Barcelona i ensenyà en un centre escolapi L’any 1835, en acabar les guerres carlines, emigrà a Amèrica i 1836 s’establí a Montevideo, aconsellat pels escolapis Miquel Antoni Vilardebò i Josep Gestal, que li prometeren ajut governamental per fundar una escola Així doncs fundà el Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago 1836, considerat el primer collegi d’ensenyament elemental i mitjà de Montevideo, del qual fou director fins el 1857 Formà part de la…

La difícil convivència entre el president prorús Igor Dodon, i el primer ministre moldau, l’europeista Pavel Filip, va comportar noves tensions durant l’any 2017 Així, quan Filip va proposar Eugen Sturza com a nou ministre de Defensa, Dodon es va negar a signar el nomenament Això va dur el president del Tribunal Constitucional a recordar el 17 d’octubre els deures del president, sota amenaça de ser suspès temporalment Moldàvia no tenia ministre de Defensa des del desembre del 2016, i la resistència de Dodon a acceptar-ne un de nou va ser deguda a l’actitud prooccidental del…

El present i el futur de l’illa es veuen condicionats pel canvi climàtic i l’increment del nivell del mar, per això el Govern pressiona Nova Zelanda perquè s’atorgui l’estatus de refugiats ambientals als seus habitants Al maig, el primer ministre, Enele Sopoaga, va participar en la Cimera Mundial Humanitària, des d’on va reclamar a l’ONU una resolució destinada a la protecció dels desplaçats pel clima i el nomenament d’un relator especial Tuvalu també es va sumar a la Coalició del Pacífic per Papua Occidental, formada per diversos estats de la regió, que protesta per la situació…

Es formà a Llotja i el 1901 anà, pensionat, a Madrid El 1903 exposà a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar el 1904 i el 1905, any en què illustrà Les tenebroses , de Rafael Nogueras i Oller, i anà a París Allà concorregué al Salon des Humoristes 1907, al Salon d’Automne i collaborà a Le Rire Malgrat residir a França —singularment a Bézu-Saint-Elois Normandia—, no es deslligà de Catalunya, on illustrà les cançons infantils de Narcisa Freixas 1906 i publicà el llibre Els dolços indrets de Catalunya 1910, amb texts de Joan Maragall i Francesc Sitjà Exposà a la Sala Reig 1909 i des del…

Procedent d’una antiga família de la noblesa, fou ordenat de sacerdot vers el 1675 el 1678 fou nomenat superior de les Nouvelles Catholiques, institució dedicada a la reeducació de les joves protestants convertides al catolicisme Escriví el Traité de l’éducation des filles 1687 per al duc de Bourvillier, pare de vuit noies, que el nomenà preceptor del petit duc de Borgonya Pòstumament li foren publicats els Dialogues sur l’éloquence 1718 i la Lettre à l’Académie Réflexions sur la grammaire, la rhétorique, la poétique 1716 El 1688 entrà en contacte amb Mme Guyon, coneguda pel seu misticisme,…

Tant el seu origen com la seva font d’autoritat presenten seriosos problemes Asnar ha estat qualificat de transigent davant l’expansió carolíngia, però de fet fou, fins i tot, un francòfil declarat Potser a causa de problemes familiars cal no deixar de banda, però, la possibilitat d’una divergència d’opinions davant el domini franc, fou desposseït pel seu gendre Garcia I el Dolent —que repudià Matrona, filla d’Asnar— i hagué de refugiar-se a França, on es féu vassall de Lluís el Piadós, el qual li concedí el comtat d’Urgell-Cerdanya 820 i terres fiscals per repoblar Amb el nomenament…

Estudià amb Sainte-Colombe, el gran virtuós del baix de viola i el mestre més influent del darrer terç del segle XVII Més tard estudià composició amb JB Lully, amb qui collaborà com a instrumentista en algunes de les seves òperes El 1676 era membre de l’orquestra reial, i el 1679, músic ordinari de viola per a la cambra del rei Romangué al servei del monarca fins el 1725, any en què es retirà i llegà el seu nomenament reial al seu fill Vincent Marais és considerat la figura central de l’escola francesa de baix de viola També compongué òperes, concretament quatre, que són un…

Començà els estudis musicals a Messkirch, on tingué com a mestre JB Rieger El 1789 fou enviat a un monestir benedictí de Zwiefalt i allí aprengué teoria de la música i a tocar l’orgue Inicià els estudis de dret a Friburg de Brisgòvia però el 1800, després de la mort del seu pare, decidí dedicar-se plenament a la música i començà a compondre El 1804 era a Viena, on feu amistat amb J Haydn En 1810-12 viatjà per Alemanya fent demostracions d’un instrument nou, el panmelodicon , inventat per Franz Leppich Mentre era a Stuttgart foren representades dues òperes seves, Konradin von Schwaben i…

Estudià a Eisenach i a la universitat de Jena, fins que el 1758 es traslladà a Leipzig Després d’un breu sojorn italià, el 1761 s’installà a Weimar, on pogué entrar en contacte amb el cercle de destacades personalitats literàries i artístiques que s’havia format entorn de la duquessa Anna Amàlia En aquesta ciutat serví en qualitat d’organista i konzertmeister de l’orquestra de la cort El 1772 rebé el nomenament de mestre de capella, càrrec que ocupà durant la resta de la seva vida Compongué més de seixanta sonates per a teclat, sota la influència de CPE Bach, per bé que intentà…