Resultats de la cerca
Es mostren 20271 resultats
El Greco
El cavaller de la mà al pit (1578-80), obra d’El Greco (Museu del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Domínikos Theotokópoulos, pintor castellà d’origen cretenc.
Rebé els primers ensenyaments dels madonneri , pintors d’icones que expressaven repetidament les fórmules rígides de l’art bizantí El 1560 anà a Venècia, on canvià substancialment de direcció Probablement entrà en el taller de Ticià i pogué conèixer la pintura de Tintoretto, Bassano i Schiavone, entre altres el tríptic signat de la Galeria dels Este, a Mòdena, fa veure una certa assimilació de to ticianesc i alhora un allunyament de la maniera bizantina La influència veneciana és palesa en obres d’aquest moment, com Retrat de GBPorta National Gallery, Copenhaguen, Expulsió dels mercaders del…
Historia de España, desde los tiempos más remotos hasta 1839
Historiografia catalana
Obra de l’historiador Joan Cortada i Sala, en tres volums, publicada en 1841-42.
Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita per a l’edició castellana de la collecció Le Monde, histoire de tous les peuples El Mundo, historia de todos los pueblos , editada per Antoni Brusi entre el 1840 i el 1845 Malgrat el seu caràcter d’encàrrec editorial, aquesta fou la recerca més ambiciosa de Cortada com a historiador, per la qual rebé distincions diverses A l’obra se li ha de reconèixer el mèrit de ser pionera dins del panorama historiogràfic de l’Estat espanyol, ja que durant la primera meitat del s XIX, i gran part de la segona, la historiografia espanyola visqué de renda de l’obra…
clàssic | clàssica
Art
Literatura
Música
Dit de l’obra que hom té com a model digne d’imitació en una literatura, en un art.
El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la llibertat de l’artista
Antoni Rovira i Trias
El Museu Martorell de Geologia (1879), al parc de la Ciutadella de Barcelona, obra d’Antoni Rovira i Trias
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Membre de la família d’arquitectes Rovira Titulat a San Fernando el 1842 Arquitecte municipal de Barcelona des del 1867, fou destituït per l’ajuntament popular el 1869 i nomenat altra vegada el 1870 D’estudiant publicà uns plànols dels desapareguts Banys Nous 1834, però el primer treball documentat i encara existent de Rovira es un plànol de Sant Feliu de Codines de l’època en que feia les milícies 1836 Autor del Teatre Circ Barcelonès 1853 i de la Llotja del Palau Moja a la Rambla 1856 Fou el guanyador del concurs per a l’Eixample de Barcelona 1859 amb un interessant projecte urbanístic…
escola d’Olot

Arbres en flor, obra de Joaquim Vayreda (1892)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Escola pictòrica iniciada a la segona meitat del segle XIX.
Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…
el Corbatxo
Darrera obra de creació de Giovanni Boccaccio, escrita en prosa en 1354-55, poc temps després del Decameró
.
Sàtira contra una vídua que s’havia burlat de l’amor de l’autor —ja madur—, és, en general, una diatriba amarga i ressentida contra les dones Representa la transició de l’obra boccacciana de creació a la d’erudició L’obra fou l’inici d’una llarga tradició de literatura misògina i serví de base a d’altres obres, com El Corbacho 1438 de l’arxipreste de Talavera, Alfonso Martínez de Toledo Coneguda des de molt aviat en la literatura catalana —el 1397 ja fou traduïda al català pel mercader barceloní Narcís Franc, bé que no fou publicada fins més tard 1498—, influí en obres de caràcter misogin,…
textura
Música
Aspecte resultant de l’ordenació i disposició dels elements harmonicocontrapuntístics d’una obra musical.
Tradicionalment s’ha distingit bàsicament dos tipus de textura la polifònica, o contrapuntística, i l’homofònica homofonia , o acòrdica La primera es refereix a la conceptualització horitzontal de la música, que es dona quan en una obra o un passatge predominen principalment elements contrapuntístics sobre els acòrdics, és a dir, quan les parts polifòniques tenen un tractament d’independència rítmica entre elles i, com a conseqüència, se’n desprèn un teixit clarament horitzontal, com en el cas, per exemple, de les peces basades en el contrapunt imitatiu vegeu els exemples de cànon i fuga La…
cristologia
Cristianisme
Part de la teologia que tracta de la persona i l’obra de Crist.
Hom aplica tradicionalment aquest nom al tractat dogmàtic sobre l’ésser de Crist i la unió en ell de les natures humana i divina, i anomena soteriologia l’estudi de la seva missió redemptora El desenvolupament teologicodogmàtic dels cinc primers segles, sobretot amb els concilis de Nicea 325, de Constantinoble 381 i de Calcedònia 451, conreà una doble problemàtica cristològica A remolc d’especulacions diverses adopcionisme, docetisme, nestorianisme, monofisisme, etc, hom abordà ensems la interpretació de la filiació divina de Crist, la qual donà peu a l’elaboració de la teologia trinitària, i…
Representació de la Mort
Literatura catalana
Obra dramàtica anònima, de la segona meitat del segle XVI, en vers.
És una interessant i reeixida reelaboració dramàtica postmedieval de les danses de la mort, que consta d’un pròleg adreçat als espectadors, seguit d’un monòleg de la Mort, i de la desfilada de diversos personatges que representen diferents edats i estaments socials, però sense l’ordre jeràrquic i l’alternança religiós/laic propis de les danses que es presenten davant dels espectadors amb un monòleg, i que, a continuació, conversen amb la Mort incorpora personatges de característiques innovadores respecte de la tradició de les danses Es conserva fragmentàriament 1 175 versos hi falta el final…
forma cíclica
Música
Obra musical en què alguns o tots els moviments que la componen queden vinculats per un mateix material temàtic.
El terme ’cíclic’ fa referència no tant a una forma en concret com a un principi o procediment compositiu que pretén dotar de continuïtat orgànica una obra, tot i estar dividida en diferents moviments, mitjançant les connexions temàtiques El fenomen cíclic ja es pot apreciar en les misses anomenades per aquest motiu ’cícliques' dels segles XV i XVI Aquestes utilitzaren o bé un mateix cantus firmus per a tots els números Missa L’homme armé super voces musicales , de Josquin Des Prés, o bé un mateix motiu musical o motto per al començament de cada secció Missa Se la face ay pale , de Dufay…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina