Resultats de la cerca

Advocat, fou elegit regidor pel febrer del 1877 i després nomenat alcalde març del 1878 — juny del 1879 Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal De nou alcalde de Palma novembre del 1882 — juny del 1884 i juliol del 1885 — juliol de 1886, fou per primera vegada diputat a corts el 1886 i després el 1891, 1896, 1898 i 1899 Fou també governador civil de València 1893-94 i de Cadis 1897

Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle Fou amic d’Isidoro de Antillón i cofundador de l’ Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Posteriorment fou cap superior polític de les Balears setembre del 1813-juny del 1814 Promogué la creació de la càtedra d’economia política 1814 de Palma Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal febrer del 1821-març del 1822

Doctor en ambdós drets Poeta en català, no es conserven les seves composicions Deixà inèdita una Lloa per una comèdia de sant Joan Batista o  Entremès d’es tres Joans , representada a Porreres, i publicà el poema narratiu Las fiestas que hizo Baltasar Pardo Palma, 1677, relació de les festes convocades pel virrei Bibliografia Reus i Belmar, S 1998 “Una lloa de Jaume Pujol s XVII”, dins Massot i Muntaner, J ed Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny Barcelona, Universitat de Barcelona / PAM, vol II, p 77-90

Era fill de Pere d’A Peña Estudià filosofia i lletres i entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris treballà a l’Institut Balear de Palma Collaborà a La Ignorància , Museo Balear , El Felanigense i, amb el pseudònim Harley , al Diario de Mallorca Per encàrrec de l’Arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca 1895 publicà també Gloses 1896 i Cançons populars mallorquines 1896 Les seves poesies, d’un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a Poesies i a Marina Idili mallorquí

Religiós caputxí, adoptà el nom d’ Andreu de Palma Es llicencià en dret civil a la Universitat de Barcelona 1914 i, després, ingressà a l’orde dels caputxins 1915 i fou ordenat de sacerdot Residí en diversos convents de Sarrià, Tarragona, Palma i Barcelona Proper al catalanisme signà el Manifest del 1936, es contingué amb l’esclat de la guerra civil per la repressió dels revoltats envers aquesta ideologia Rebé la medalla de bronze de l’Ajuntament de Palma 1952 Com a investigador, la seva tasca se centrà en la història eclesiàstica dels Països Catalans i…

Llicenciat en filosofia 1969 i en filologia catalana 1984 És autor d’un gran nombre d’obres teatrals Aina Sacoma premi Ciutat de Palma 1972, Els bojos 1976, Freturós l’impotent premi Born de Ciutadella 1979, Varennes 1980, Monòlegs 1980, Capitello 1981 i Les roselles diuen no 1981, algunes de les quals estrenà amb la companyia Guillem Cabrer, fundada per ell mateix Com a narrador, destaquen les novelles Merlot 1977 i El Minotaure 1990 És autor, entre d’altres, dels poemaris Retrets i pregàries 1984 i Amor somriu de perfil 1988 el 2000 es publicà la seva obra poètica completa

D’origen noble, el 1958 s’ordenà de prevere i l’any següent fou nomenat custos de la seu El 1974 rebé el títol de canonge honorífic Com a investigador, publicà diversos articles en el BSAL , Estudios Lulianos i Hidalguías Ordenà i catalogà l’arxiu de Son Vida Formà part de la junta directiva de la Societat Arqueològica Lulliana Entre les seves obres destaquen, Fiestas con que la ciudad de Palma celebró la exaltación de Ramón Despuig Martínez de Marcilla, al magisterio de Malta, el año 1737 1952, “Fiesta caballeresca en el Borne”, BSAL 1972 i “La baronía de Vallmoll”, BSAL 1979

Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad El 1923 passà a l’Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció 1931 Fou un dels reorganitzadors del partit comunista 1930-31, redactor de Nuestra Palabra 1931-36 i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE 1935-36 Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel març del 1936, aquest s’unificà amb El Trabajo, de la UGT Fou afusellat

Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Paisatgista suau, delicat i amable, inserit dins les visions equilibrades del Noucentisme Pintà sovint els paisatges de Valldemossa i Galilea En una sèrie d’aquarelles reconstruí les muralles de Palma Hi exposà, i també a Barcelona, Girona, París i Maó Publicà crítiques d’art a “Correo de Mallorca”, “El Día”, “La Nostra Terra”, etc, signades sovint Aidon Identificat amb el Noucentisme, intentà de definir una estètica equidistant de l’academicisme i l’avantguardisme Publicà Guía de Mallorca 1929, Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa…

Estudià a l’Institut Balear i el 1865 començà la carrera eclesiàstica al seminari de Palma —que hagué de seguir com a extern, atesa la seva condició de xueta— i als de Menorca i València, i el 1872 fou ordenat de sacerdot a Ciutadella Optà per denunciar públicament les actituds hostils i injustes de la societat envers els xuetes i promogué un gran enrenou la polèmica que sostingué amb Miquel Maura i que recollí en el llibre Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca 1877 Per això no aconseguí d’obtenir una canongia de la seu de Mallorca i, finalment, el 1878,…