Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
longitud d’ona de De Broglie
Física
Segons la teoria ondulatòria de De Broglie, longitud d’ona associada a una partícula de moment (quantitat de moviment) p ben definit: λ=h/p, essent h la constant de Planck.
Palesa el caràcter ondulatori de les partícules que descriu la mecànica quàntica quantons
secció eficaç
Física
Paràmetre característic de la interacció d’una partícula o feix de partícules fonamentals amb la matèria, que depèn del tipus d’interacció, de les partícules que hi intervenen i de llur energia.
Analíticament, la secció eficaç expressa una certa mesura de la probabilitat d’interacció i físicament hom pot imaginar-la com la secció aparent que ofereixen els nuclis que formen la matèria enfront de les partícules incidents La unitat de mesura és el barn Aquesta secció eficaç és anomenada sovint microscòpica , en contraposició a la secció eficaç macroscòpica , que és igual a l’anterior però multiplicada pel nombre de nuclis materials presents per unitat de volum Tant en un cas com en l’altre hom parla de secció eficaç de difusió, de fissió, d’absorció, etc
La immunitat innata o inespecífica
Fisiologia humana
La immunitat innata , natural o inespecífica correspon a una sèrie de mecanismes defensius presents ja en el naixement, que constitueixen les primeres barreres de protecció davant els agents infecciosos Els mecanismes de la immunitat inespecífica, doncs, són destinats fonamentalment a impedir l’entrada d’elements estranys en l’organisme, o bé a destruir-los en les primeres fases de la invasió, controlant-ne el desenvolupament abans que no hi causin alteracions En la immunitat innata intervenen molts mecanismes defensius, alguns dels quals ja han estat descrits detalladament en altres apartats…
Honoré de Balzac

Honoré de Balzac
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill d’un antic pagès de la comarca de l’Albigès que es deia Balssa cognom que convertí en Balzac i al qual el 1802 afegí la partícula ennoblidora i de la filla d’una família de mercers parisencs Residí fins a vuit anys a Tours, on el seu pare ocupava diversos càrrecs del 1807 al 1813 estudià en un internat de Vendôme, i el 1814 es traslladà a París amb tota la família Després de fracassar en el seu intent d’escriure teatre, del 1820 al 1825 publicà diverses novelles, la majoria en collaboració i totes amb pseudònim, gairebé sempre seguint la moda de la novella negra d’origen…
oòlit
Mineralogia i petrografia
Partícula esferoidal, amb estructura concèntrica o radial i amb un diàmetre màxim de 2 mm, formada per capes de carbonat càlcic que envolten un nucli orgànic (fragment de conquilla) o inorgànic (gra de quars, etc.).
També hi ha estructures similars no calcàries, com els oòlits formats per minerals de ferro
ressonància
Física
En una reacció nuclear, fenomen mitjançant el qual la secció eficaç passa per un màxim quan l’energia de la partícula incident és tal que el nucli compost es forma en un dels seus nivells virtuals.
Els virus i els viroides
Concepte i coneixement dels virus Les organitzacions biològiques més simplificades, però dotades amb informació genètica suficient per a multiplicarse i donar lloc a partícules d’estructura i morfologia definides, capaces de perdurar en l’ambient extracellular, són els virus La seva simplicitat estructural i funcional queda palesa en el fet que els virus no són cèllules, sinó que necessiten sempre utilitzar una cèllula, procariòtica o eucariòtica, per a poder-se reproduir Per aquest motiu, alguns autors els anomenen microorganismes acellulars No tenen metabolisme, per bé que poden contenir…
entrellaçament quàntic
Física
Propietat d’alguns estats quàntics de sistemes amb més d’una partícula, segons la qual l’estat del sistema complet no es pot representar com el producte directe d’estats separats per a les diverses partícules constituents.
D’acord amb el teorema de Bell, els estats entrellaçats poden presentar correlacions més fortes que no els estats clàssics per això se'ls considera ingredients ideals per a la computació quàntica L’existència d’aquests estats entrellaçats és fruit del principi de superposició de la mecànica quàntica i, d’acord amb l’argument d’Einstein-Podolskij-Rosen, implicaria que aquesta és incompatible amb una representació de la realitat basada en el principi d’acció local Les mesures experimentals relatives a les desigualtats de Bell donen suport a la mecànica quàntica El 1997 s’aconseguí observar per…
supercorda
Física
Objecte teòric, que hom ha presentat en la forma d’un objecte unidimensional, extremament petit, a partir del qual ha estat ideada la teoria de les supercordes, una de les teories d’unificació d’interaccions (interacció, partícula).
Les supercordes i les teories que les empren intenten aconseguir la compatibilitat entre la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat la idea és assolir una descripció quàntica de la gravitació, amb la qual cosa es podria arribar a la unificació matemàtica dels quatre tipus fonamentals d’interacció Per a fer-ho, hom descriu uns objectes unidimensionals semblants a cordes, que poden ésser obertes o tancades Les supercordes permeten definir un tipus de supersimetria que relaciona els dos tipus de partícules fonamentals, els fermions i els bosons La teoria necessita, però, que l’espai…
camp central
Física
Camp de forces en què la força experimentada per una partícula situada a qualsevol punt del seu domini és un vector dirigit a un punt fix únic, que és anomenat l’origen o el centre de forces.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina