Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
longitud d’ona de De Broglie
Física
Segons la teoria ondulatòria de De Broglie, longitud d’ona associada a una partícula de moment (quantitat de moviment) p ben definit: λ=h/p, essent h la constant de Planck.
Palesa el caràcter ondulatori de les partícules que descriu la mecànica quàntica quantons
conjugació de càrrega
Física
Operació que fa corresponde a tota partícula fonamental la seva antipartícula —és a dir, que canvia els signes de totes les càrregues— i, per extensió, l’operador que realitza aquesta operació.
La conjugació de càrrega deixa invariants les interaccions forta i electromagnètica, és a dir, les lleis d’aquestes interaccions no canvien si hom substitueix les partícules per llurs antipartícules, però no passa el mateix amb la interacció feble, la qual no és invariant per reflexió espacial no-conservació de la paritat L’operador conjugació de càrrega C té els valors propis 1 i -1
secció eficaç
Física
Paràmetre característic de la interacció d’una partícula o feix de partícules fonamentals amb la matèria, que depèn del tipus d’interacció, de les partícules que hi intervenen i de llur energia.
Analíticament, la secció eficaç expressa una certa mesura de la probabilitat d’interacció i físicament hom pot imaginar-la com la secció aparent que ofereixen els nuclis que formen la matèria enfront de les partícules incidents La unitat de mesura és el barn Aquesta secció eficaç és anomenada sovint microscòpica , en contraposició a la secció eficaç macroscòpica , que és igual a l’anterior però multiplicada pel nombre de nuclis materials presents per unitat de volum Tant en un cas com en l’altre hom parla de secció eficaç de difusió, de fissió, d’absorció, etc
Honoré de Balzac
Honoré de Balzac
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill d’un antic pagès de la comarca de l’Albigès que es deia Balssa cognom que convertí en Balzac i al qual el 1802 afegí la partícula ennoblidora i de la filla d’una família de mercers parisencs Residí fins a vuit anys a Tours, on el seu pare ocupava diversos càrrecs del 1807 al 1813 estudià en un internat de Vendôme, i el 1814 es traslladà a París amb tota la família Després de fracassar en el seu intent d’escriure teatre, del 1820 al 1825 publicà diverses novelles, la majoria en collaboració i totes amb pseudònim, gairebé sempre seguint la moda de la novella negra d’origen anglès d’aquesta…
Els virus i els viroides
Concepte i coneixement dels virus Les organitzacions biològiques més simplificades, però dotades amb informació genètica suficient per a multiplicarse i donar lloc a partícules d’estructura i morfologia definides, capaces de perdurar en l’ambient extracellular, són els virus La seva simplicitat estructural i funcional queda palesa en el fet que els virus no són cèllules, sinó que necessiten sempre utilitzar una cèllula, procariòtica o eucariòtica, per a poder-se reproduir Per aquest motiu, alguns autors els anomenen microorganismes acellulars No tenen metabolisme, per bé que poden contenir…
oòlit
Mineralogia i petrografia
Partícula esferoidal, amb estructura concèntrica o radial i amb un diàmetre màxim de 2 mm, formada per capes de carbonat càlcic que envolten un nucli orgànic (fragment de conquilla) o inorgànic (gra de quars, etc.).
També hi ha estructures similars no calcàries, com els oòlits formats per minerals de ferro
L’Univers en expansió
Consideracions generals Es pot considerar que la cosmologia observacional moderna nasqué al principi del segle XX Tanmateix, l’ésser humà ha tingut, des de sempre, un interès innat per interrogar-se sobre el món del seu voltant en mirar el cel i plantejar-se com era aquest món, feia ja cosmologia Les respostes als seus interrogants estaven condicionades pels mitjans d’observació de què disposava i per la capacitat de comprensió dels fenòmens observats Quan només podia utilitzar els propis ulls per a observar el cel, la visió que tenia de l’Univers es restringia al sistema solar Amb la…
ressonància
Física
En una reacció nuclear, fenomen mitjançant el qual la secció eficaç passa per un màxim quan l’energia de la partícula incident és tal que el nucli compost es forma en un dels seus nivells virtuals.
L’Univers visible i invisible: detecció i producció de matèria fosca
Consideracions generals La física de partícules, que estudia l’estructura íntima de la matèria i tracta amb distàncies de tan sols 10 –19 m, i la cosmologia, que estudia l’Univers com un tot i treballa amb distàncies de fins a 10 25 m, representen les dues fronteres de la física en l’escala de distàncies Però les dues fronteres estan connectades, i a hores d’ara als laboratoris de física d’altes energies es recreen les condicions sota les quals l’Univers primordial era format per un plasma de partícules energètiques Escales d’observació de la matèria de l’Univers A ull nu es pot observar la…
teoria de la relativitat
Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació de…