Resultats de la cerca

Fou diputat a la primera assemblea de la Revolució Francesa, però, suspecte d’ésser girondí, s’hagué d’exiliar Fou professor de botànica a la Universitat de Montpeller i escriví treballs sobre ictiologia i sobre botànica Fou l’introductor a França de la cabra d’angora

Fou deixeble de GB Viotti i André-Joseph Fauvel a París i debutà el 1790 El 1795 ocupà el lloc de professor de violí al Conservatori de París Aconseguí que la direcció del centre li concedís un llarg permís que aprofità per a emprendre una sèrie de viatges per Europa i el 1799 tornà a la capital francesa, on un any més tard fou nomenat violinista de la cort de Napoleó Del 1804 al 1808 estigué al servei del tsar Alexandre I de Rússia Un cop fora de Rússia i després d’una estada a París, emprengué una gira per l’Europa central durant la qual entrà en contacte amb L van Beethoven, de qui el 1812…

Estudià al Conservatori de Brusselles amb L Brassin piano, FJ Fétis, M Kufferath contrapunt i FA Gevaert composició En acabar els seus estudis inicià una important carrera com a virtuós, que posteriorment abandonà per dedicar-se a la composició El 1877 guanyà el Premi de Roma belga amb la seva cantata Klokke Roeland Dedicà una gran part de la seva producció a la música religiosa oratoris, misses, motets i dos cicles del tedèum El 1881 fou nomenat director de l’Institut de Música Sacra de Malines i el 1890 publicà el tractat Le chant grégorien, théorie sommaire de son exécution Compongué…

Membre d’una família d’editors i músics, el seu pare era violinista a més d’editor Començà a treballar amb el seu progenitor a l’empresa familiar el 1799, i s’independitzà el 1804 El 1806 s’associà amb A Choron i el nom de l’empresa canvià pel de Leduc et Compagnie A partir del 1812, però, tornà a usar només el seu nom, Auguste Leduc Fou un innovador en la tècnica de reproducció musical, i el 1812 començà a imprimir amb el sistema litogràfic, sistema que més tard abandonà Quan morí, la seva segona muller, Augustine-Julie Bernier, seguí el negoci fins el 1847 com a Mme Veuve Leduc La vídua…

Passà deu anys al Collegi Diocesà de Rondebosch 1934-44 i dos anys més al South African College of Music El 1946 es traslladà a Anglaterra i estudià al Royal College of Music fins el 1950 Un cop acabats els estudis, fou professor adjunt a la Universitat de Hull 1950-62 i després a la de Birmingham Treballà extensament en el camp docent i fou un compositor prolífic, sobretot pel que fa a la música coral i l’òpera Començà a compondre durant els anys cinquanta És autor del Concert per a violí , estrenat el 1954, i diverses òperes, entre les quals Antigone 1954, In the Drought 1956 o The Prisoner…

Format al Conservatori de Música de Namur, més tard es traslladà a Brusselles, on estudià composició amb R Moulaert i fuga amb J Jongen Prosseguí la seva educació amb P Gilson i J Absil a París Professor d’harmonia al Conservatori de Lieja a partir del 1947, les seves primeres obres denoten la influència directa de C Franck Amb el temps, però, quan conegué l’obra d’A Webern i I Stravinsky, el seu llenguatge, abans profusament melòdic, esdevingué més auster Durant els darrers anys de la seva vida experimentà amb la música aleatòria, com ho demostra la peça per a soprano i instruments Stèle…

Ingressà en l’exèrcit de Lluís XVI i fou oficial d’un regiment de dragons Adherit a la Revolució Francesa, fou membre de la Convenció i votà la mort de Lluís XVI de França Destinat al Rosselló, hi féu arrestar els militars suspectes d’oposar-se a la Revolució, però, contràriament al seu collega Milhaud, procurà d’afavorir els presoners i n'indultà alguns secretament Tornà a París 1795, on s’oposà al despotisme de Robespierre i fou executat

Membre de la Comuna, se n'allunyà després i acabà entre els moderats i reialistes Professor a la Sorbona 1811-14, fou restaurador de la filosofia espiritualista després de la caiguda del règim napoleònic Formulador del doctrinarisme, s’oposà a la ideologia de la Illustració —sobretot del sensualisme de Condillac— i elaborà un sistema eclèctic amb elements de l’espiritualisme francès clàssic i de l’escola escocesa del sentit comú A Catalunya influí sobre RMartí i d’Eixalà i XLlorens i Barba

Participà en la campanya d’Egipte 1798 i en la defensa de Malta Al capdavant de l’esquadra francoespanyola, fou derrotat pels britànics a Finisterra i a Trafalgar 1805 Se suïcidà per tal d’eludir-ne les responsabilitats

Es destacà sobretot pel conreu dels paisatges històrics Residí uns quants anys a Itàlia, on amplià la seva formació També viatjà per Egipte, l’Orient Mitjà i alguns països europeus Escriví un tractat sobre els Éléments de perspective pratique à l’usage des artistes 1800 Bona part de la seva obra és al Musée du Louvre, de París