Resultats de la cerca

El 1734 obtingué la plaça de mestre de capella de la seu de Segòvia El 1741 fou nomenat per al mateix càrrec a la catedral de Valladolid, plaça que ocupà fins el 1752 Aquest any es traslladà a l’església de l’Encarnación, de Madrid Al llarg de la seva etapa madrilenya treballà en representacions d’òpera que es feien a les cases de la noblesa Compongué tant música litúrgica com religiosa en romanç S’han conservat diversos textos de villancets en Letras de los Villancicos que se han de cantar en los solemnes maitines del nacimiento de NRedemptor en la Santa Iglesia…

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la…

A vuit anys ingressà com a escolà de cor a la collegiata de Gandia, on estudià amb P Martínez, un deixeble de F Andreví El 1853 obtingué la plaça d’organista a Beniopa i el 1854 retornà a Gandia, on ocupà el lloc d’organista a la collegiata on havia estudiat durant la seva infantesa En aquells moments Piqueras era considerat ja com un bon organista Quatre anys més tard 1858 li oferiren la plaça d’organista al Collegi del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà durant pocs mesos, perquè passà a la catedral valenciana, on fou tenor, segon…

Fou deixeble d’Elies Rogent, amb qui redactà un projecte de restauració de la catedral de Tarragona 1883 i construí el seminari d’aquesta ciutat Dirigí les obres de reforç de la cúpula del Pilar, a Saragossa Conreà el neoarabisme —Banys Orientals de Barcelona 1872, desapareguts en part plaça de toros de les Arenes, a Barcelona 1892-99, el neogoticisme —façana de la catedral de Barcelona 1887-1913, en collaboració amb Josep Oriol Mestres— i l’eclecticisme —Palau de Belles Arts de Barcelona 1888, desaparegut Caixa d’Estalvis a la plaça de Sant Jaume de Barcelona— Fou…

Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el palau gòtic d’…

S’ha dit que Granollers, al centre del Vallès Oriental, és una “vila oberta” per a referir-se, entre altres aspectes, a la condició de cruïlla de camins, espai de trobada entorn del mercat, lloc d’acollida per al qui hi arriba Tots aquests trets tenen un clar significat històric des de l’època romana i es consolidaren a partir de la baixa edat mitjana El pas d’importants vies romanes configurà un nucli de poblament de característiques singulars L’activitat comercial esdevingué identificadora de la vila fins al punt de condicionar-ne l’estructura urbanística L’emmurallament, a partir del segle…

El castell del bisbe de Vic era situat a l’actual plaça del Pallol de Tarragona, en ple nucli antic de la ciutat, i ocupava l’edifici de l’antiga Audiència o torre de l’Audiència —actualment rehabilitat per a equipaments culturals i ocupat en part pel Collegi d’Advocats de Tarragona— Aquesta construcció aprofita les restes d’una de les dues torres bessones del gran complex edilici construït a Tarraco al segle I, el Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris , que ocupava la part alta de la ciutat, tot distribuint-se en dues grans places, una de superior o recinte de culte i una d’…

El recinte emmurallat Aquesta és l’única torre que es conserva de la fortificació documentada des del segle XII i ampliada al XIV Rambol L’església de Sant Celoni agrupà el primer nucli de població i va donar nom a la vila La situació òptima de l’església, a mig camí entre Barcelona i Girona, prop de l’antiga Via Augusta i la “Strata Francesca”, afavorí la formació d’un nucli fortificat dins els dominis dels Agudes-Montseny, que cediren el domini del lloc a l’orde militar dels Hospitalers l’any 1151, que perdurà fins el 1405 Els Hospitalers establiren la seva comanda el 1319 La construcció d’…

Té la seu principal a la casa Padellàs segles XV i XVI, antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu Aquest emplaçament originari actualment MUHBA Plaça del Rei consta d’un àmbit subterrani d’uns 1500 m 2 i un recorregut de 150 m lineals, amb les restes de la ciutat de Bàrcino segles III i IV, vestigis de la basílica i del baptisteri paleocristians, i altres elements d’època romana tardana i…

Entroncament ferroviari i centre comercial Antiga plaça fortificada