Resultats de la cerca

A Cartago n'hi havia dos, que constituïen la magistratura suprema i eren alhora l’òrgan executiu de la política interior i exterior Eren elegits per un any entre els membres de les grans famílies Foren mantinguts pels romans en moltes administracions d’Àfrica, de Sardenya i de Malta

Pel qual el sistema vocàlic es compon de dos grups d’elements separats per una oposició distintiva de tipus obert/tancat, anterior/posterior, etc, de manera que en un moment només poden comparèixer elements vocàlics d’un dels grups respectius

Les progressions harmòniques més habituals són la formada pels graus I-IV-V-I, considerada paradigmàtica de la música del Classicisme, i la formada per la seqüència I-IV-VII-III-VI-II-V-I, més característica del Barroc Sovint el terme progressió s’utilitza com a sinònim de seqüència 1

Tot i que l’origen del terme es remunta al final del segle XVII cal tenir present, per exemple, l’obra d’A Campra L’Europe galante , fou al segle XVIII, durant els inicis del Classicisme , que aquest es desenvolupà i s’usà àmpliament Sorgit en el si de la cort de Versalles, l’adjectiu "galant" era sinònim d’educat i cortès A poc a poc, el terme es contrastà amb el de "gòtic" Si aquest darrer s’usà com a sinònim de fosc i tenebrós, "galant" significà el contrari i, així, passà a designar allò clar i diàfan L’estil galant, que es pot trobar en la música per a tecla d’autors com D Scarlatti o A…

El concepte inclou el de bitonalitat quan la simultaneïtat és de dues tonalitats, el recurs més habitual de la politonalitat Tot i que se’n troben exemples ja en la música barroca, com en un cànon rigorós a la quinta on el consegüent estaria al to de la dominant de l’antecedent, el concepte sol designar la voluntat del compositor de fer palès els dos centres tonals alhora, cosa que en el cànon barroc no passava perquè l’autor intentava que el centre tonal fos únic La politonalitat pot entendre’s des de la verticalitat harmònica, mitjançant sobreposicions d’acords, i des de l’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les arpes-llaüt La caixa de ressonància és formada per mitja carbassa buida sobre la qual hi ha estesa una pell tibant Les cordes són fixades a un mànec cilíndric de fusta mitjançant tires de cuir que en permeten l’afinació Un pont de fusta de considerable alçada, amb osques laterals, és fixat sobre la pell de la caixa de manera que les cordes es disposin a ambdós costats, en parallel i formant un pla perpendicular amb la caixa, la qual cosa pot fer considerar la kora com a arpa doble Les cordes -vint-i-una onze a la banda…