Resultats de la cerca

Fou catedràtic a la facultat de dret de València Liberal, fou president de la diputació i governador civil Tarragona i altres províncies Signà la moció presentada per Prat de la Riba a l’assemblea general de diputacions d’Espanya 1906 a favor de les mancomunitats regionals i formà part 1912 de la comissió valenciana que estudià la mancomunitat del Principat, amb el projecte fracassat de constituir la del País Valencià Fou senador El seu germà Carles Testor i Pascual València 1850 — 1926, advocat i polític, fou diputat en deu legislatures i senador en tres, director general d’…

Fill d’Aššurrēšiši I, fou un dels sobirans assiris més guerrers En cinc anys 1115-11 conquerí quaranta-dos estats situats entre el Zab inferior i l’Eufrates i entre el N de Síria i la Mediterrània Al S, a l’últim, prengué Babilònia La seva ocupació no fou, però, duradora Aquesta fragilitat de les conquestes de Teglatfalassar, vàlida igualment en tots els altres casos, fou un dels punts dèbils de la seva política exterior El sistema de convertir en províncies els territoris sotmesos no fou implantat de forma regular fins al regnat de Sargó II Hom li deu algunes restauracions…

Conegué Bonaparte al setge de Toló, i obtingué el grau de general a Egipte 1798 Es distingí a Austerlitz Manà l’exèrcit encarregat d’ocupar Portugal 1807, campanya que li valgué el títol de duc d’Abrantes i el nomenament de governador del país Vençut per Arthur Wellesley a Vimeiro 1808, hagué d’acceptar la capitulació de Sintra i evacuar Portugal Lluità a Espanya el 1809 dirigí, unes quantes setmanes, el segon setge de Saragossa, acompanyà Masséna a Portugal 1810-11 i prengué part en la campanya de Rússia Malgrat que ja manifestava símptomes de demència, Napoleó li encarregà el govern de les…

Havent actuat com a fiscal en la repressió nacionalista durant la guerra civil, i des del 1944 com a governador de diverses províncies, fou director general de seguretat 1957-65 i alcalde de Madrid 1965-73 Ministre de la governació 1973 amb l’almirall Carrero Blanco, després de la mort d’aquest el substituí en la presidència del govern gener 1974, des d’on volgué promoure una tímida obertura política que no modifiqués les estructures del règim franquista El rei Joan Carles I el ratificà en el càrrec el 1975, però, incapaç de vèncer la resistència dels sectors immobilistes i de…

Ocupa part de les províncies de Buenos Aires, Mendoza, San Luis, Córdoba, Santa Fe i La Pampa Bé que té morfològicament les mateixes característiques que el Chaco, la distinció s’ha de fer a nivell de vegetació el Chaco és cobert de boscs i la Pampa de prats i pastures És una immensa plana que va guanyant nivell d’E cap a W i NW Dins aquest gran territori hom distingeix quatre parts la Pampa ondulada, la deprimida, la plana interposada i l’alta Això comporta unes variacions climàtiques importants El clima és temperat i humit a l’E 1 058 mm i estepari a l’W 250 mm La vegetació és…

El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins…

La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…

S'hi troben les ciutats de Sàsser i de l’Alguer Era un dels jutjats del s XI, dit també jutjat de Torres , sota el control de les famílies genoveses Doria i Spinola Els pisans intentaren de dominar el territori, però, després de la batalla de La Meloria 1284, en restaren definitivament exclosos Subjecte a les diverses lluites del període català, aquesta regió formà el cap de Logudor , circumscripció que durà fins al s XIX i que fou subdividida en les províncies de Sàsser i del Logudor Pere III hi establí un govern separat del de Càller 1354 el primer governador fou Bernat de…

Baró de Meer i primer comte de Gra 1845 Vers el 1830 serví, a Barcelona, a les ordres del comte d’Espanya Liberal, lluità contra els carlins a Navarra, i el 1837 fou nomenat capità general de Catalunya durant el seu mandat es decantà a favor dels moderats i reprimí amb duresa els progressistes reorganitzà l’administració militar, protegí l’activitat econòmica i tendí a considerar el Principat com una unitat administrativa fet que molestà el govern de Madrid, que s’esforçava a fer efectiva la recent divisió en províncies Dugué a terme campanyes victorioses contra els carlins…

El 1963 el grup Editorial Catòlica creà una edició solament per a Alacant, i el 1989 fou adquirit per l’empresa Corporación de Medios, que és propietat del grup El Correo, al qual pertany actualment Amb una línia editorial centrada en temes socials i culturals, el diari vol centrar la seva atenció en la ciutat d’Alacant i les comarques del sud Té la peculiaritat que es difon tant a la província d’Alacant com a les províncies de Múrcia i Albacete, amb la qual cosa els seus temes afecten les tres comunitats autònomes respectives Actualment el diari és dirigit per Eduardo Sanmartín…