Resultats de la cerca
Es mostren 956 resultats
història de l’alfabetització
Historiografia catalana
L’alfabetisme és un tema que des del final del segle XIX i durant el segle XX ha despertat un extraordinari interès, sobretot per tractar-se d’una variable dependent, és a dir, d’un excel·lent indicador per a valorar altres fenòmens històrics com ara l’educació, el procés de modernització i la fenomenologia social (estructura socioprofessional, actituds polítiques i religioses, disciplinament, fertilitat, etc.).
Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…
instrument programat
Música
Instrument musical que reprodueix sons emmagatzemats en un suport o programa d’una manera automàtica, sense la participació artística de l’home.
Morfologia El funcionament d’aquest tipus d’instruments pot ser provocat per mecanismes basats en pesos, ressorts, aigua, vapor o electricitat, o bé per accions humanes com girar una maneta o manxar uns pedals N’hi ha que preveuen un cert grau de control sobre alguns paràmetres de la interpretació com la dinàmica, el tempo o la intensitat, per exemple en el cas dels pianos de lectura pneumàtica Els generadors del so d’aquests instruments són diversos campanes, cordes, làmines flexibles, tubs d’orgue, etc En principi, qualsevol instrument és susceptible de ser tocat automàticament Els sistemes…
mezzosoprano
Música
Varietat de veu femenina més greu que la de soprano i més aguda que la de contralt, amb una extensió aproximada del la2 al sol4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
La seva forma abreviada, mezzo, és utilitzada amb molta freqüència Es poden distingir diferents tipus de veu de mezzosoprano la mezzo coloratura , veu lleugera i brillant amb molta facilitat per a les agilitats en tota l’extensió de la veu com per exemple Marcellina en Les noces de Fígaro i Sextus en La clemenza di Tito , de WA Mozart, i la majoria de papers rossinians, com Rosina en El barber de Sevilla i Angelina en La Cenerentola la mezzo dramàtica, veu d’una especial força i resistència i amb un registre agut molt rotund Amneris en Aïda i Èboli en Don Carlos , ambdues de G Verdi, i Die…
Josep Maria Ballarín i Monset

Josep Maria Ballarín i Monset
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fou mobilitzat en l’anomenada Lleva del Biberó, que lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola Un cop acabada la guerra fou internat en un camp de concentració Contragué la tuberculosi, i posteriorment fou enviat a Zamora, on continuà el servei militar El 1946 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia Estudià teologia al Seminari de Solsona, d’on, en acabar els estudis, fou prefecte i professor sis anys Exercí la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el 1958 i el 1993 Des d’aquest any visqué sobretot a Gósol Fou collaborador de nombroses publicacions periòdiques,…
,
Sant Martí de Canoà (Prada)
Art romànic
Situació Petita església, avui dins una finca particular, que presenta a l’absis una decoració de lesenes i arcuacions cegues ECSA - A Roura L’antiga església de Sant Martí és uns 500 m al nord de la vila de Prada, molt propera a la riba dreta de la Tet, tocant a un càmping i dins una propietat privada Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 23” N - Long 2° 25’ 15” E La finca on és situada l’església romànica de Sant Martí és al peu de la carretera N-116, que un cop deixant Prada es dirigeix vers Marquixanes El temple és envoltat d’un jardí amb xiprers, que li donen un aire atraient Per a visitar-…
La pell de brau
Poemari de Salvador Espriu, escrit entre el 1957 i el 1958, i publicat el 1960.
La Península Ibèrica, denominada Sepharad o la pell de brau , és, alhora que el marc contextual, el principal objecte del discurs poètic d’un nosaltres que pot representar, de manera alternativa o superposada, els catalans, el conjunt dels espanyols, i, en una dimensió de profunditat històrica —aquesta explícita—, els jueus sefardites Afamada i assedegada, immersa en la nit i en la por, voltada d’un paisatge àrid i ple de sang, de cru hivern o sufocant estiu, aquesta veu collectiva desgrana, amb una barreja d’amor i odi, un llarg plec de càrrecs contra el present i el passat del país l’…
,
Les primaveres i les tardors
Literatura catalana
Novel·la de Baltasar Porcel, publicada l’any 1986.
Representa el retorn al mite d’Andratx com a mitificació de l’experiència de maduresa de l’escriptor i de retrobament amb ell mateix després d’haver viscut una etapa de grans viatges per Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord L’argument focalitza la trobada de quatre generacions de Taltavull en el casal familiar durant el sopar de Nadal Comença el capvespre de la vigília de Nadal i s’acaba a l’alba de l’endemà i marca un espai exterior que va de la inclemència a la serenor i que en part es contraposa i en part metaforitza l’espai interior de la casa presidit per la llar La fosca de la nit afavoreix…
Els escàrids: peix lloro
La família dels escàrids és força rica en espècies pròpies dels esculls corallins de les mars tropicals Hom els anomena peixos lloro perquè tenen les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro Les maxilles, curtes i fortes, tenen gran part dels ossos bucals units D’altra banda, els ossos faringis són grossos i dotats d’algunes dents molariformes, les superiors de les quals són mòbils en sentit antero-posterior Les escates cicloides, grans, també es distribueixen per les galtes Presenten una aleta dorsal única i…
Isidor Marí i Mayans
Lingüística i sociolingüística
Música
Sociolingüista i cantautor.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya 1980-88…
,
document
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Segons el documentalisme, en sentit ampli, qualsevol font de dades recuperables en el temps i en l’espai.
La noció estricta de document en diplomàtica clàssica coincidia amb la del terme diploma , el qual tenia, fonamentalment, un contingut jurídic Alguns diplomatistes amplien ja l’objecte d’estudi d’aquella ciència als actes administratius, de qualsevol mena resolucions, informes, notícies, inventaris, comptes i notes, etc Segons la noció pròpiament arxivística, són documents tots els escrits que constitueixen un fons d’arxiu segons aquest criteri, cal considerar que tot document té origen en una institució o persona jurídica —que n'és l’agent productor—, que està interessada a conservar i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina