Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
Castell de Montornès de Segarra
Art romànic
Les ruïnes d’aquest castell es troben al capdamunt del tossal allargassat on s’assenta el poble de Montornès, prop de l’església parroquial En el seu origen formava part de la xarxa de castells del comtat de Manresa o marca del comtat d’Osona La primera notícia d’aquesta fortalesa es troba en el testament de Ramon Miró de l’any 1079, on consta que aquest posseïa el castro de Montornès Per un document de l’any 1119 se sap que Ponç Ollemar tenia en aquesta data la quarta part del castell de Montornès L’any 1133 el castell apareix en mans dels Cervera Guillem Dalmau de Cervera el llegà al seu…
Oreneta vulgar
L’oreneta vulgar Hirundo rustica és un típic ocell gregari que veiem, a la primavera, voleiant pels camps i prop de les masies És un ocell que no acostumem a veure de prop, de manera que pot sorprendre la diversitat de colors del seu plomatge blanc cremós al pit, blau fosc metàllic al dors i front i gola castanys Ateny fins a 19 cm La seva silueta és característica, especialment la cua, profundament forcada, com s’observa a la fotografia de dalt El seu niu és inconfusible a baix per la forma de mitja copa és fet de fang, collocat sota cobert L’oreneta cuarogenca Hirundo daurica , de mida…
Castre d’Enclar (Andorra)
Planta del conjunt, amb la restitució del perímetre murat I de les torres Servei de Recerca Històrica del Govern d’Andorra Aquesta fortificació del romà tardà s’aixecà entre la segona meitat del segle IV i el principi del segle V en un petit contrafort —1 225 m— de la serra d’Enclar actual parròquia d’Andorra la Vella, des d’on es domina tota la gran amplada de la vall central d’Andorra Sobre les restes ja abandonades d’una explotació vitivinícola —integrada dins el fundus d’una villa situada a la plana de l’Urgellet— s’han documentat els vestigis de dues torres, un conjunt de ceràmica de…
recalcar
Dir (un o més mots) amb una gran força d’expressió, amb lentitud, etc, per assenyalar-los d’una manera especial a l’atenció de l’oïdor perquè no pugui restar cap dubte sobre allò que amb ells hom vol dir.
adler
Gimnàstica
Element executat a les paral·leles asimètriques que consisteix a fer una volta completa endavant sobre l’eix transversal en posició dorsal lliure, i acabar en posició estirada després d’una fase de vol fins a restar gairebé en recolzament invertit.
gos | gossa

Gos
© C.I.C. - Moià
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.
Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…
L’arna del tomàquet
Les malformacions provocades per la larva de l’arna del tomàquet faciliten el desenvolupament de patògens secundaris que podreixen els fruits IRTA / Jordi Riudavets L’arna del tomàquet, Tuta absoluta Lepidoptera Gelechiidae , anomenada també minadora del tomàquet, és un microlepidòpter que causa danys molt importants en el tomàquet, fresc i processat, i tant en hivernacles com a l’aire lliure També pot atacar altres solanàcies, com ara l’alberginiera Solanum melongena i la patatera S tuberosum , tot i que amb menor intensitat Només se li coneixen dos hostes secundaris l’estramoni Datura…
Sant Pere de Castellnou de Bages
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església són situades en un llom que emergeix enmig d’una fondalada oberta entre els masos l’Alzinota i el Graner, no gaire lluny de les cases, abandonades i enrunades, de Putxot, vers la banda occidental del terme Long 1°50’06” — Lat 41°50’40” Vista del temple des del costat nord-oriental Hom hi pot diferenciar perfectament els dos cossos d’edifici pertanyents a dues etapes constructives F Junyent-A Mazcuñan Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental F Junyent-A Mazcuñan Per a anar-hi cal anar a Castellnou de Bages Abans d’arribar-hi, però, i…
Sant Pau de la Calçada (Figueres)
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons F Tur L’ermita de Sant Pau de la Calçada es troba a 2 km a migdia de Figueres, al Mas de Sant Pau, prop de la riba esquerra del riu Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG980777 El casal o Mas de Sant Pau és al costat dret de la carretera N-II, anant cap a la frontera Per visitar l’església, que es troba dins el clos enjardinat de la finca, cal obtenir-ne el permís JBH Història El lloc de Sant Pau és esmentat en una butlla del papa Joan XV de l’any 990 a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, en la qual, en precisar els…
Castell de Castellnou de Segrià (Vilanova de Segrià)
Art romànic
Situació Cantonada nord-oest d’una gran estructura que formava el mur extern d’aquest castell, molt malmès en haver-li adossat edificacions modernes ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell s’emplacen en un petit tossal separat per un marcat coll del serrat on hi ha la població de Vilanova de Segrià Els vestigis de la vella fortalesa es destruïren per edificar en el mateix indret un xalet modern, tot i que encara se’n pot veure algunes restes Mapa 32-14 359 Situació 31TCG022207 S’arriba a Vilanova de Segrià des de Lleida per la carretera LP-9221 que passa per Torre-serona i Benavent de Segrià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina