Resultats de la cerca

Estigué casada durant setze anys amb l’actor Felip Peña , amb el qual tingué un fill i tres filles, dos dels quals s’han dedicat també al món de l’espectacle l’actriu Vicky Peña  i el director, actor, doblador i adaptador Roger Peña Cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona 1970-76 Als deu anys debutà en una emissió radiofònica benèfica a Ràdio Barcelona Provinent del teatre amateur , completà la seva formació amb cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys quaranta Però no fou fins el 1959 que començà a treballar en el teatre professional amb Soparem a casa, de…

Vida i obra Des de molt jove és documentat amb el càrrec palatí de cambrer reial fruí de la protecció d’Alfons el Magnànim El 1416, per ordre del rei, féu un viatge al regne de França el 1420 prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega, on coincidí amb altres personalitats literàries del moment, com Andreu Febrer i Ausiàs Marc, i en la qual fou adobat a novell cavaller i investit de la castellania de la Vall d’Uixó Participà en l’acció de Calvi i en el setge de Bonifazio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesco…

Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…

L’origen de les passions dramàtiques catalanes es troba en la passió medieval catalanooccitana que es conserva, en la versió més completa, en un còdex de la Biblioteca Nacional de París anomenat ms Didot s XIV En el domini lingüístic català aquesta obra és present en diverses còpies d’època medieval, però sempre en fragments molt breus S’ha especulat sobre la preexistència d’una versió catalana perduda, dela qual la passió Didot seria una traducció, però no és versemblant que pogués existir un text en vers del s XIV o anterior compost en llengua catalana De tota manera, si bé la llengua dels…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tecisa Films José Gutiérrez Maesso, Madrid, Films RB FRovira i Beleta, Barcelona ARGUMENT La historia de los Tarantos , d’Alfredo Mañas GUIÓ FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Massimo Dallamano Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Emili Pujol, Fernando García Morcillo, Josep Solà, Andrés Batista SO Carlos de la Riva INTERPRETACIÓ Carmen Amaya Angustias, La Taranta , Sara Lezana Juana, Daniel Martín Rafael, Margarita Lozano Isabel, Antonio Gades Moji, Antonio Prieto Rosendo, El Zorongo , Antonia Singla,…

És la quarta més important dels Països Catalans, després de les de Font-romeu Alta Cerdanya, els Angles Capcir i Baqueira-Beret Vall d’Aran, per la capacitat d’allotjament uns 4000 allotjaments a peu de pista i per la facilitat de comunicacions ferrocarril, i autopista i autovia de Barcelona a Berga, túnel del Cadí i carretera direcció Puigcerdà Es convertí en lloc d’esquí i d’estiueig a partir de la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya  1925, i el 1943 hi fou installat el primer remuntador comercial El 1954, expandí l'àrea esquiable fins als 2280 m del puig d’Alp, i el…

Fou dotada de tres facultats teologia, dret i arts, amb les mateixes prerrogatives i privilegis que la Universitat de Lleida El 1379 fou confirmada eclesiàsticament per butlla papal de Climent VII, però aquest li suprimí la facultat de teologia i li n'afegí una de medicina, per suplir possiblement la de Montpeller, vila incorporada al regne de França La Universitat depenia bàsicament del bisbe d’Elna Els estatuts foren redactats el 1380, calcats sobre els de la Universitat de Lleida el 1647 hi foren afegits els de Tolosa, fet que accentuà la desvinculació respecte a Montpeller Hi afluïren…

Llicenciat en dret a Madrid, el 1920 ingressà a la carrera diplomàtica i exercí funcions a Viena, Mèxic, Washington, la Haia i París, la seva residència habitual a partir del 1935 Collaborador ocasional de La Revista , La Nova Revista , Quaderns de Poesia i Vida Lleidatana , és autor d’una obra variada, que integra tant l’herència del Noucentisme com el simbolisme i el neopopularisme Poc coneguda, atès que la majoria de llibres es publicaren a l’estranger, la seva poesia fou recollida el 1955 al volum Obra poètica 1924-1955 , que incloïa una selecció extreta dels reculls publicats fins…

El poble d’Èguet és situat a l’esquerra de la ribera d’Èguet, a 3 km de Fontromeu La seva parròquia, dedicada a sant Esteve, és esmentada sota la forma Egadde , en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat del 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X Posteriorment, segons la butlla de confirmació de béns que l’any 1163 atorgà el papa Alexandre III en favor de l’abadia de Sant Martí del Canigó, hi ha referència que aquest monestir tenia diverses possessions praedia dins la parròquia de Sancti Stephani de Egued A la darreria…