Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
Franz Paul Lachner
Música
Compositor i director alemany, germà d’Ignaz Lachner, també músic.
Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, Anton Lachner, que era organista El 1822 anà a Munic, on es guanyà la vida com a organista i professor de música, i l’any següent es traslladà a Viena per ocupar la plaça d’organista a l’església luterana Parallelament continuà la seva formació amb Simon Sechter Fou a la capital austríaca on entrà en contacte amb L van Beethoven i establí una sòlida amistat amb F Schubert L’any 1829 fou nomenat director del Kärtnertor-Theater El 1834 se n’anà a Berlín, on aspirava a dirigir el Teatre d’Òpera, però la plaça fou concedida a un altre…
Bonaldo Giaiotti
Música
Baix italià.
Estudià a la seva ciutat natal i a Milà La seva participació en diferents concursos de cant li obrí les portes del Teatro Nuovo de Milà 1957 i posteriorment actuà en un festival celebrat a Cincinnati 1959 Durant la temporada 1960-61 es consagrà a la Metropolitan Opera House de Nova York amb el paper de Zaccaria, de Nabucco , que interpretà sovint al llarg de la seva carrera Actuà, entre altres països, als Estats Units, França, Itàlia i Suïssa El 1970 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Nabucco , òpera que cantà durant dues temporades més En aquest teatre actuà amb papers de baix d’òperes…
Henri Herz
Música
Pianista, compositor i professor alemany.
El 1816 es traslladà a París per estudiar amb Pradher, A Reicha i I Moscheles Fou un dels virtuosos del piano més celebrats del segle XIX, i feu gires de concerts per tot Europa i Amèrica Del 1842 al 1874 exercí de professor al Conservatori de París i creà, juntament amb el seu germà Jacques Simon Herz, l’École Spéciale de Piano El seu interès pel piano el dugué a fundar una fàbrica de pianos i a inventar un aparell per a l’exercici dels dits que anomenà dactylon També mantingué una famosa sala de concerts amb el seu nom Escriví nombrosa música per a piano, entre la qual…
Daniel-Henri Kahnweiler
Art
Marxant i tractadista d’art.
Orientat primerament cap a la banca, a París, començà a colleccionar gravats impressionistes del 1902 al 1905 El 1907 obrí a París la seva primera galeria, es relacionà aviat amb els fauves i descobrí Van Dongen, Picasso, Braque i Juan Gris, l’obra dels quals promogué, com després la de Leger 1910 i Manolo Hugué 1912 El 1920 obrí la famosa Galerie Simon —després Louise Leiris— i és comprometé amb diversos artistes, com Henri Laurens, André Masson i Josep de Togores Privat de la ciutadania francesa, a causa de la seva raça jueva, pel règim de Vichy, recomençà la tasca de marxant…
Carabobo
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Valencia Comprèn part de la Cordillera de la Costa i de la plana alluvial de l’Orinoco i la part occidental de la depressió del llac de Valencia El clima hi és tropical plujós, amb temperatures mitjanes d’uns 26°C i precipitacions anuals que oscillen al voltant dels 1 000 mm És el segon estat més densament poblat del país 377,4 h/km 2 1994 i un dels més industrialitzats L’àrea que envolta el llac de Valencia, de sòls molt fèrtils i intensament conreats conreus tropicals, és progressivament ocupada pel desenvolupament del sector industrial tèxtil, indústries químiques,…
Víctor Mira
Pintura
Pintor aragonès.
De formació autodidacta, el 1966 viatjà a Barcelona, on s’interessà per la pintura matèrica d’A Tàpies i pel llenguatge de J Brossa Al principi dels anys setanta inicià les seves estades a Zuric i Munic, on assimilà l’herència dels expressionistes La seva pintura, hermètica i introspectiva, tendeix a suprimir l’anècdota inicial per palesar l’impacte visual d’unes imatges que responen a un llenguatge de símbols creus, calaveres, corbs, etc, i on el color i la matèria adquireixen un protagonisme progressiu Treballà per sèries, entre les quals destaquen Simón el estilita , Montserrat , La silla…
Perot de Vilanova i Perves
Cronologia
Història
Cronista.
Vida i obra Estudià a Lleida, on es graduà de batxiller en drets 1555 fou professor de la universitat lleidatana i al castell de Flix, i es doctorà en drets a Barcelona el 1562 Participà amb el seu germà Gaspar en la cort de Barcelona del 1564 Escriví unes Memòries per a sempre , inèdites, molt interessants Hi parla de temes personals estudis, possessions i de notícies de la Barcelona de l’època de Felip II Dona una visió personal de les corts de 1563-64, a les quals assistí com a representant del braç militar, i on hi haguera friccions entre la monarquia i els representants de les…
,
Jordi Vila
Teatre
Actor, de nom real Jordi Vilaseca i Anguera.
S’inicià en el teatre d’afeccionats del seu barri, Sant Andreu, i debutà professionalment l’any 1964 amb la companyia de Pau Garsaball a En Baldiri de la Costa Posteriorment actuà a Marat Sade , dirigida per Adolf Marsillach 1968 La seva projecció definitiva, però, fou en el teatre de revista, gènere en el qual aconseguí una gran popularitat a Barcelona i a Madrid des de l’èxit del musical en clau política, Charly no te vayas a Sodoma 1974 A Barcelona fou molt actiu al Parallel, sobretot al Teatre Victòria, on actuà amb Sara Montiel , Bárbara Rey, Joaquim Cardona, Empar Moreno —amb qui…
escola empordanesa
Art
Conjunt d’artistes actius a l’Empordà al segle XX que participen d’unes característiques comunes.
Concretada molt especialment en el camp de la pintura de paisatge, els seus membres empren generalment una línia d’horitzó baixa, amplis celatges, i perfils nets, amb llum i espai, que semblen reflectir un país escombrat per la tramuntana Domina un esperit de caire còsmic, surrealista, universalitzat per Dalí, personalitzat per les perspectives de Joan Massanet, les grisalles de Josep Bonaterra Figueres 1884 — 1958 i Marià Llavanera i les transparències d’Eusebi de Puig, Ramon Reig i Marià Baig Figueres 1906 A aquesta generació pertanyen també Joaquim Bech de Careda i Alexandre Bonaterra Una…
catecisme polític
Política
Compendi doctrinal dirigit a les classes populars i utilitzat, sobretot al s XIX, per a propagar teories polítiques i socials a través de preguntes i respostes, d’una manera semblant als tradicionals catecismes de la doctrina cristiana.
En són exemples el Catecismo político para instrucción del pueblo español Cadis, 1810, el Catéchisme des industriels 1823-24 de Saint-Simon, o el Catecismo político 1865 de Rodríguez Valhondo, dedicat als escolars Als Països Catalans n'és un precedent curiós el fullet austriacista Doctrina catalana Barcelona, 1705, en vers Durant el sXIX, molts grups ideològics els empraren per tal de propagar llurs doctrines liberals Catecismo político, 1812, de Josep Caro i Sureda Catecisme polític amb objecte de instruir als catalans en los drets, privilegis i vantatges que els proporciona la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina