Resultats de la cerca
Es mostren 635 resultats
altimetria
Geografia
Tècnica de mesura del nivell del mar.
Les mesures altimètriques generalment es fan des d’un satèllit que disposa d’un radar capaç de mesurar la distància entre aquest i la superfície de la mar llavors, coneguda l’òrbita del satèllit, s’obté l’alçada de la mar respecte del mateix sistema de referència que l’òrbita Aquestes mesures tenen en compte dues contribucions importants, la variació de la superfície de la mar causada per la distribució de masses de la Terra, anomenada geoide, i la causada per fenòmens oceanogràfics, anomenada topografia marina Aquesta darrera és la que conté informació sobre els corrents marins i permet…
oceanografia
Geografia
Geologia
Ciència que estudia els oceans i els mars.
Servint-se de la física, la geologia, la biologia, la química i les matemàtiques, darrerament ha evolucionat espectacularment gràcies als nous mitjans tècnics d’exploració de les profunditats, sobretot d’ençà de la utilització de la sonda acústica 1918 i dels instruments de mesurament i materials precisos ecosondes, fotografia submarina, reflexió sísmica, escafandres, etc dels vaixells oceanogràfics 1940 i dels batiscafs batiscaf, que permeten una exploració racional de les mars En aquest sentit, l’oceanografia s’obre a noves dimensions, fonamentals per al futur de la humanitat Potencialment…
lubrificació

Esqeuma de lubricació d’un motor d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Acció i efecte de lubrificar.
La lubrificació té per objectiu de reduir el fregament entre les superfícies sòlides que llisquen en contacte mutu per tal de disminuir les pèrdues d’energia i el desgast de les peces Hom l’aconsegueix interposant entre les superfícies una substància oliosa o greixosa, anomenada lubrificant , amb la qual cosa hom substitueix el fregament entre les superfícies seques pel fregament intern del lubrificant Hom assoleix la lubrificació perfecta, anomenada lubrificació fluida , quan les dues superfícies sòlides resten completament separades pel lubrificant aleshores la força de…
interacció

Interacció fonamental
© Fototeca.cat
Física
Acció recíproca que s’exerceixen dos sistemes físics.
Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es…
variable
Matemàtiques
En una expressió matemàtica, símbol que representa una quantitat el valor numèric de la qual no és especificat.
En una expressió matemàtica qualsevol, hom pot distingir quatre elements bàsics els símbols operatius, els nombres, les constants i les variables Així, en l’expressió ax +b=0, els símbols operatius són + i =, el nombre és el 0, les constants són a i b i la variable és x La diferència entre constants i variables és la següent hom admet que, en l’esmentada expressió, les constants a i b tenen cadascuna un únic valor, fix, que no canvia al llarg del tractament matemàtic de l’expressió simplificació, aïllament de la incògnita, resolució, etc encara que, per tal de no perdre generalitat en aquest…
scherzo
Música
Composició de característiques formals i mètriques similars a les del minuet, el qual substituí progressivament en les obres amb diversos moviments (sonates, simfonies, obres de cambra, etc.) a partir del final del segle XVIII.
Els seus principals trets distintius -respecte al minuet- són un ritme més marcat, un tempo més ràpid i un caràcter més lliure, normalment lleuger, humorístic, tot i que no són excepcionals altres registres de tipus més dramàtic A l’igual del minuet, en l’estructura de l' scherzo hi acostuma a figurar el trio com a secció contrastant Els primers exemples de moviments amb el títol de scherzo , o bé scherzando , es troben esporàdicament en obres de JS Bach Partita en la m, BWV 827, de CPE Bach sonates per a flauta, 1770 i també de J Haydn Sonata per a piano , Hob XVI 9, 1766, entre d’altres…
Santa Maria de Fonteta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Un aspecte exterior del mur de tramuntana, en el qual és visible un aparell que denota l’antiguitat d’aquest edifici F Baltà És l’església parroquial del municipi de Fonteta, que és situat als vessants septentrionals del massíis de les Gavarres i és drenat per la riera del seu nom i la de Fitor, afluents del Daró Mapa 384M781 Situació 31TEG049445 Per arribar-hi cal situar-se a la Bisbal d’Empordà, des d’on surt un camí que en 2 km porta a Fonteta També hi porta un camí des de la carretera C-255, de Girona a Palamós, que s’agafa a Vulpellac JBH-MLlR Història El lloc de Fonteta és…
Tractat de Reforma de la Unió Europea

Cerimònia de la signatura del Tractat de Lisboa (13 de desembre de 2007)
© Parlament Europeu
Tractat signat pels caps d’estat i de govern de la Unió Europea el 13 de desembre de 2007 a la ciutat de Lisboa.
Substitueix la fallida Constitució Europea i incorpora, esmena i refon articles de tractats anteriors Els seus objectius responen sobretot a la necessitat d’agilitzar els mecanismes institucionals en una Unió Europea ampliada vint-i-set membres en el moment de l’aprovació i d’aprofundir-ne la qualitat democràtica El nucli de les modificacions del nou text afecta sobretot el Parlament Europeu, del qual augmenta la capacitat codecisòria amb el Consell Europeu per a la major part de la legislació, tot atorgant a la cambra noves atribucions la presidència del Consell Europeu ,…
estat de guerra
Política
Dret constitucional
Situació d’excepció decretada pel govern d’un estat, que transmet a l’autoritat militar els poders relatius al manteniment de l’ordre públic i substitueix la jurisdicció ordinària per la jurisdicció militar.
La constitució espanyola del 1978 no preveu aquesta situació d’excepció
digitació
Música
Combinació específica de dits que l’instrumentista utilitza per a fer sonar en el seu instrument un passatge concret de música (correspondència dit-nota).
En la partitura, conjunt o cadascun dels signes que indiquen aquesta combinació Actualment, en els instruments de corda amb mànec violí, guitarra, llaüt la digitació sol indicar-se amb xifres aràbigues de l’1 al 4 començant per l’índex El polze, que fa de pinça amb la resta, no hi intervé de manera directa En els sistemes de notació antics tabulatura , basats en la representació gràfica de les cordes de l’instrument amb una indicació numèrica del trast on calia prémer amb el dits, rarament s’usaren indicacions de digitació En els instruments de tecla piano, orgue, clavicordi, clavicèmbal la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina