Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Raymond Bernard Cattell
Psicologia
Psicòleg nord-americà d’origen britànic.
Estudià a la Universitat de Londres i, els anys trenta, collaborà amb Charles Spearman en l’elaboració del mètode de l’anàlisi factorial aplicada a les aptituds El 1937 anà als EUA, on fou successivament professor a les universitats de Columbia 1937, Harvard 1941, Illinois 1945, Colorado 1973 i Hawaii 1978 La seva contribució més original és la realització de tests de personalitat basats en l’anàlisi factorial, entre els quals el 16 PF Sixteen Personality Factors , que descriu setze factors tripolars de la personalitat És autor d’un gran nombre d’estudis, d’entre els quals…
Girolamo Doria
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1530-32) i arquebisbe de Tarragona (1533-58).
Comte de Cremolino, era nebot d’Andrea Doria Vidu de Lluïsa Sforza, a petició del seu oncle fou creat cardenal 1529, malgrat l’oposició d’un sector del collegi cardenalici poc temps després li fou conferida l’administració d’Elna —i l’abadia, en comenda, de Sant Miquel de Cuixà 1533-35— i successivament la d’Osca 1532-34, Noli 1534-49 i Nebbio 1536-38 des del 1533 fou arquebisbe de Tarragona, seu que regí per mitjà de vicaris generals En nom seu foren celebrats sis concilis provincials 1543, 1554, dos el 1555, 1556 i 1557 i foren recopilades per primera vegada les…
Juan José Rocha García
Història
Política
Polític republicà radical.
Estudià dret a Madrid i milità en el republicanisme federal Presidí la Unió Republicana de Cartagena en 1903-04 Conegué Lerroux 1904, s’installà a Barcelona el 1905 i aviat fou el seu secretari particular 1906-09 Fou regidor a partir del 1913 cap de la minoria radical a l’ajuntament, i alcalde de Barcelona 1917 Més tard, amb la proclamació de la Segona República, fou ambaixador a Portugal i, successivament, ministre de marina 1933-35, d’estat 1935 i d’instrucció pública 1935 en diversos governs de majoria radical S'anà implicant en els negocis foscs creats a l’entorn del partit i…
Robin Cook
Política
Polític escocès.
Estudià literatura a la Universitat d’Edimburg El 1974 fou elegit diputat a la Cambra dels Comuns, i de 1980 a 1997 fou successivament portaveu de l’oposició per als afers econòmics, les Comunitats Europees, la sanitat i els afers estrangers Arran de la victòria laborista de l’any 1997, fou nomenat ministre d’afers estrangers, càrrec en el qual tingué una actuació destacada en els bombardeigs a Sèrbia que van posar fi a les massacres de Kosovo 1999, però també tingué desavinences amb el primer ministre Tony Blair En la segona legislatura laborista 2001 fou designat responsable de…
Kunihiko Kodaira
Matemàtiques
Matemàtic japonès.
Doctorat per la Universitat de Tòquio 1949, posteriorment fou professor a Princeton 1949-61 i, fins el 1967, successivament a Harvard, Johns Hopkins i Stanford Aquest any retornà a la Universitat de Tòquio, on es jubilà el 1985 El 1954 rebé la medalla Fields pels seus treballs en geometria algèbrica Dedicat a la topologia, estudià la teoria dels feixos, especialment els fulls de Riemann La seva principal aportació és la demostració del teorema de Roch-Riemann per a les funcions amb un nombre qualsevol de variables teorema de K Publicà Harmonic Integrals 1950, amb G de Rham, On…
El Día
Periodisme
Diari en castellà propietat del financer Joan March i Ordinas, aparegut a Palma (Mallorca) del 31 de maig de 1921 fins al juliol del 1939.
Dirigit successivament per Joan Estelrich, que en fou fundador, Joaquim Domènech i Nicolau Brondo, la seva línia liberal s’oposà sovint a la Dictadura i a la premsa conservadora local, amb la qual polemitzà Defensà un regionalisme moderat, que anà minvant amb la Segona República Hi collaboraren, entre altres, Josep Pla, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sovint en català Parallelament, els seus principals redactors —Joan Alomar, Miquel AColomar, Ernest MDethorey— i Jacob Sureda hi propugnaren un art i una literatura d’avantguarda…
CIAM
Arquitectura
Sigla dels Congressos Internacionals d’Arquitectura Moderna, entitat fundada el 1928 a La Sarraz (Suïssa), on tingué lloc el primer congrés.
Fou la principal plataforma de difusió i teorització del racionalisme i, en general, de la renovació de l’arquitectura al s XX Ultra el primer congrés, en celebrà nou més que tingueren lloc successivament a Frankfurt del Main 1929, on hom establí el CIRPAC i l’organització dels congressos, Brusselles 1930, al vaixell ‘Patris’ 1933, en substitució de Moscou, seu inicialment programada per al 1932, on fou redactada i aprovada la carta d’Atenes , París 1937, Bridgewater Anglaterra, 1947, Bèrgam 1949, Hoddesdon Anglaterra, 1951, Ais de Provença 1953 i Dubrovnik 1956, en el qual l’…
Choiseul
Llinatge feudal de la Xampanya, l’estirp del qual és Raynier I de Choiseul (s XI).
Foren successivament marquesos de Praslin 1615, comtes de Chevigny 1699, ducs de Praslin, pars de França i comtes de l’imperi Francès 1810 Entre els seus membres destaquen César de Choiseul París 1598 — 1675, comte de Plessis-Praslin i duc de Choiseul 1652, que intervingué en la campanya d’Itàlia 1641 i a Catalunya durant la guerra dels Segadors, mariscal de França 1645, i que durant la Fronda obtingué la important victòria de Rethel 1650 davant el vescomte de Turena i els castellans Étienne François de Choiseul César Gabriel de Choiseul París 1712 — 1785, cosí de l’anterior i…
Willi Stoph
Política
Polític alemany.
Membre del partit comunista el 1931, el 1950 obtingué un escó a la cambra del poble i entrà al comitè central i, a partir del 1953, al politburó del partit socialista unificat Fou nomenat successivament ministre de l’interior 1952-55 i de la defensa 1956-60, vicepresident 1954-64 i president 1964-73 i 1976-89 del consell de ministres i cap d’estat 1973-76 de la República Democràtica Alemanya Arran de l’esfondrament del bloc soviètic i la reunificació alemanya 1990, acusat per haver ordenat la mort de fugitius cap a l’RFA, fou detingut i jutjat juntament amb EHonecker i altres…
Daniel Argimon i Granell
Pintura
Pintor.
Les necessitats expressives l’impulsaren a adoptar 1957 el llenguatge informal en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria A partir del 1961, que féu la primera exposició individual a Lausana, aplicà el collage , que esdevingué gairebé una constant en la seva obra, a base de papers retallats o cromets Entre aquest tipus de collage i el color, de mica en mica desenvolupà un diàleg que conduí l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra s’apropà …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina