Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
Mar Targarona i Borràs
Cinematografia
Directora, productora i actriu.
A partir del 1971 estudià art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, a l’Escola de Teatre Nacional d’Estrasburg i a l’Institut del Teatre Lee Strasberg de Los Ángeles Debutà en la companyia Dagoll Dagom amb No hablaré en horas de clase i Antaviana , i en la del Teatre Lliure amb Els fills del sol i La vida es sueño i també ocasionalment dirigí alguna peça teatral Des del 1985 reorientà la seva carrera i es dedicà a la publicitat i els videoclips, si bé encara intervingué en Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías El 1990 fundà amb Joaquim Padró la productora publicitària Rodar y…
Massanassa
Vista de Massanassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al S de la ciutat de València, estès d’W a SE fins a la zona de marjal pròxima a l’Albufera.
El sector oriental del terme és pantanós i ocupat per arrossars, mentre que el sector occidental és d’horta clàssica aprofita, per al regadiu, l’aigua de la séquia de Favara i de les fonts de Favara, a més de l’aigua de l’Albufera, que hom eleva des del 1878, i produeix hortalisses, blat de moro i té petites partides de tarongerar L’activitat industrial se centra en tallers de mobles i de xapes de fusta hi ha noves fàbriques a la carretera de València a Alacant La població, que tingué un dinamisme extraordinari als s XVIII i XIX, gràcies a l’ampliació dels conreus guanyant…
Món Sant Benet

Vista exterior del monestir i de l’hotel
Món Sant Benet
Complex ludicocultural de la comarca del Bages, inaugurat l’any 2007.
N'és el centre el monestir de Sant Benet de Bages , adquirit l’any 2000 per Caixa de Manresa a la família Casas, hereus del pintor Ramon Casas , la mare del qual l’adquirí l’any 1907 A través de la Fundació de l’entitat se n'inicià la restauració L’edifici monàstic fou habilitat per a installar-hi un museu sobre la història del cenobi benedictí i la residència d’estiu de la família Casas, a càrrec dels arquitectes Josep M Esquius i Javier Asarta Des del 2013 és propietat de la Fundació Catalunya La Pedrera Al seu entorn i en una superfície de 4000 m 2 , la major part enjardinada, es construí…
Museu de Ciències Naturals

Museu de Ciències Naturals de Barcelona
© Museu de Ciències Naturals
Museu
Museologia
Institució científica i pública constituïda l’any 2000 a partir de la unió en un sol organisme de les col·leccions del Museu de Geologia de Barcelona i del Museu de Zoologia de Barcelona.
L’any 2008 tingué lloc una nova reestructuració organitzativa impulsada per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona amb la integració del Jardí Botànic de Montjuïc i l’establiment d’una relació estable de treball amb l' Institut Botànic , en l’àrea de programes públics i administració Al març de l’any 2011, amb el nom de Museu Blau fou inaugurada una quarta seu a la zona del Fòrum de les cultures de Barcelona destinada a installacions destinades principalment a programes públics i als espais audiovisuals i les tècniques museístiques més modernes exposicions, tallers,…
Josep Bonaplata
Indústria tèxtil
Economia
Edició
Industrial, fill d’un impressor d’indianes de Barcelona, s’associà amb Joan Vilaregut i establí a Sallent (Bages) una fàbrica amb els primers telers mecànics de cotó.
A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines Aquesta installació industrial El Vapor utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l’Estat espanyol la màquina de vapor com a font d’energia i ha estat…
Michel Azama
Teatre
Dramaturg d’expressió francesa.
Doctor en Literatura Moderna per la Universitat Paul Valéry de Montpeller, es formà com a actor al centre René Simon i a l’Escola Internacional Jacques Lecoq de París Entre 1989 i 1992 treballà al Centre Dramàtic Nacional de Borgonya, a Dijon Fou redactor en cap de la revista Les Cahiers de Prospero especialitzada en l’escriptura teatral contemporània És autor, entre d’altres, de Ruptures 1981, Vie et mort de Pier Paolo Pasolini 1984, Croisades 1988, Iphigénie ou le Péché des dieux 1991, Medee Black 1992, Les deux terres d’Akhenaton 1994, Zoo de nuit 1997, Faits divers 1998 i Saintes familles…
Carles Vivó i Siqués

Carles Vivó i Siqués
Art
Artista i activista cultural.
Fill d’un empresari desaparegut el 1936 després de ser detingut per milicians del Govern republicà, interrompé per malaltia els estudis de dret i es guanyà la vida com a funcionari de l’Instituto Nacional de Previsión Des de mitjan anys cinquanta es convertí en un dels protagonistes de la vida cultural de Girona, que contribuí a renovar amb un esperit lúdic i proper al surrealisme A més d’accions teatrals i performances , conreà també diverses modalitats en les arts plàstiques, especialment el dibuix, la pintura i el gravat, i durant un temps fou també autor de còmics Arran del seu interès…
mestrança
Militar
Denominació tradicional del conjunt de tallers i oficines on hom construeix i repara els muntatges de les peces d’artilleria i d’altres tipus d’armes, llurs accessoris, etc.
corder de viola
Oficis manuals
Menestral que fabricava cordes amb budells d’animals, especialment de moltons, que adquirien en els escorxadors i netejaven en tallers comuns, vora els recs, on hi havia els obradors.
Els gremis de corders de viola o corders de corda de viola practicaven un monopoli absolut per tal de controlar l’abastament de primera matèria Documentats a Barcelona ja el 1541, formaven confraria al segle XVII, amb ordinacions del 1649 Unes noves ordinacions, del 1784, foren suprimides el 1789 per llur caràcter monopolístic
Sanglas
Marca de motocicletes creada i fabricada a Barcelona per l’empresa Tallers Sanglas, fundada el 1942 al Poblenou i domiciliada des del 1959 a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Fou una de les primeres marques de l’Estat espanyol quant a motocicletes de gran cilindrada al principi, de 295, 350 i 500 cm 3 La producció anual 1976 fou de 4000 unitats, de cilindrades de 400 i 500 cm 3 , exportava a vuit estats europeus i fou el principal proveïdor de les forces de policia, de l’exèrcit i d’altres organismes oficials de l’Estat espanyol No participà mai en competicions La crisi econòmica obligà a vendre l’empresa a Banesto 1980, que el 4 de novembre de 1981 creà la Sociedad Española de Motocicletas SEMSA, amb una participació del 50% de capital de Yamaha SEMSA inicià l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina