Resultats de la cerca
Es mostren 1190 resultats
acords de pau de Stormont
Acords signats el 10 d’abril de 1998 al palau de Stormont (Belfast) per a la pacificació d’Irlanda del Nord.
Anomenats també acords de Divendres Sant o de Pasqua, foren subscrits pels dos principals partits nord-irlandesos, catòlic i protestant Partit Socialdemòcrata Laborista i Partit Unionista de l’Ulster, a més del Sinn Fein, branca política de l’IRA, i pels caps de govern britànic Tony Blair i irlandès Bertie Ahern Precedits de l’alto el foc de l’IRA i l’inici de negociacions angloirlandeses 1994, els acords comportaren la renúncia irlandesa a la reivindicació dels sis comtats nord-irlandesos i, per part britànica, fou acceptada la possibilitat d’una unificació d’Irlanda per vies democràtiques…
Helen Elizabeth Clark
Política
Política neozelandesa.
Es graduà en ciències polítiques l’any 1974 a la Universitat d’Auckland on, després de completar la seva formació a l’estranger, exercí la docència del 1977 al 1981, any que fou elegida diputada Membre del Partit Laborista, en formà part de l’executiva del 1978 al 1988 i novament del 1989 al 2008 com a líder Ha representat sovint els laboristes neozelandesos en fòrums internacionals i com a parlamentària ha encapçalat nombroses comissions Del 1984 al 1990 ocupà càrrecs ministerials en els governs de David Lange 1984-89, com a ministra de Conservació i d’Habitatge, Geoffrey Palmer 1989-90, com…
Michel Mohrt
Literatura francesa
Escriptor francès.
Llicenciat en dret 1934, exercí a la seva ciutat natal el 1937 Posteriorment obtingué un diploma militar i el 1939, mobilitzat, lluità contra els italians als Alps, durant la Segona Guerra Mundial i fou condecorat Durant l’ocupació alemanya exercí l’advocacia a Marsella i fou secretari d’una organització industrial Acabada la guerra, s’incorporà a l’editorial Robert Laffont i el 1946 fou director literari d’una editorial a Montréal Del 1947 al 1952 residí als EUA, on fou professor de literatura francesa en diverses universitats Yale, Berkeley, Califòrnia, etc, i posteriorment s’incorporà a l…
Najat El Hachmi

Najat El Hachmi
© Federalistes d'Esquerra
Literatura catalana
Escriptora.
A vuit anys es traslladà amb la seva família a Vic Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona Actualment treballa de tècnica a l’Ajuntament de Granollers Mediadora cultural i collaboradora en programes de ràdio, el 2004 publicà el llibre Jo també sóc catalana , en el qual planteja la qüestió de la identitat a partir de vivències personals El 2008 guanyà el premi Ramon Llull amb la novella L’últim patriarca , també de forta càrrega autobiogràfica, en la qual recrea les tensions derivades del conflicte entre cultures i entre generacions L’any 2011 publicà la seva segona…
Lourdes Beneria i Farré
Economia
Economista.
Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1960 Feu recerca al Centre d’Estudis de Planificació de Barcelona 1962-64 i 1972-73 Dedicada a la docència, fou professora agregada d’economia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-73 Amplià els estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units, a Columbia, on es doctorà en economia 1975, disciplina de la qual fou professora a la New School for Social Research 1969-71 i 1981-83, a la Columbia University 1973-75 i a la Rutgers University 1975-86 A Ginebra 1977-78, dirigí un programa de recerca sobre la dona al…
Zimbàbue 2010
Estat
La intransigència del president Robert Mugabe va paralitzar el Govern de coalició, format al febrer del 2009 per les pressions internacionals Mugabe va designar diversos ambaixadors i altres alts càrrecs sense consultar el primer ministre, l’opositor Morgan Tsvangirai —de fet, el president va continuar manant sense permetre que el primer ministre prengués cap decisió important— Les tensions en el si del Govern de coalició van preocupar els països veïns del Consell de Desenvolupament de l’Àfrica del Sud SADC, en especial Sud-àfrica, que van demanar al president que garantís que…
Timor Oriental 2013
Estat
La retirada de la Missió de Pau de les Nacions Unides al país, al desembre del 2012, va donar pas a un any marcat per l’estabilitat del Govern de Taur Matan Ruak, guanyador de les eleccions presidencials del 2012 El país va ser testimoni d’un creixement espectacular de les exportacions en el sector no petrolífer i el valor de les importacions es va incrementar tres vegades amb relació a l’any 2012 L’accessibilitat més fluida al crèdit va disparar la demanda interna, amb un increment dels préstecs privats del 13,5%, i les empreses van sollicitar un 25% més de préstecs No obstant això, els bons…
ʿAbd al-Fattāḥ Saʿīd Ḥusain Ḫalīl al-Sīsī
Política
Militar i polític egipci.
Graduat a l’Acadèmia Militar l’any 1977, serví la infanteria, on ascendí al comandament d’una divisió mecanitzada Posteriorment, passà al ministeri de defensa, on tingué càrrecs en seguretat i intelligència fou agregat militar a l’Aràbia Saudita, cap de la Divisió Militar del Nord i director d’intelligència militar 2008 Després de la caiguda del president Ḥusnī Mubārak com a resultat de la Primavera Àrab febrer del 2011, fou nomenat membre del Consell Suprem de les Forces Armades, l’òrgan de govern interí format pels militars Després de les eleccions parlamentàries novembre del 2011 - gener…
Felip de Mallorca
Història
Infant de Mallorca.
Darrer fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Educat a la cort francesa, ingressà el 1302, a París, a l’orde dominicà, però l’abandonà aviat i seguí la carrera eclesiàstica Rebé una canongia a París i diversos beneficis, entre els quals l’abadiat de Sant Pau de Narbona Les idees illuministes que adoptà del seu amic Angelo Clareno i un espiritualisme exaltat el feren vorejar sovint l’heretgia Joan XXII, tot i condemnar els espiritualistes, el tingué en molta estima i l’envià com a ambaixador papal entre Nàpols i Sicília i el proposà per a arquebisbe de Tarragona i bisbe de…
Felip II de França
Història
Rei de França (1179-1223).
Fill de Lluís VII i d’Adela de Xampanya, fou consagrat rei a París Mort el seu pare 1180, s’imposà tot seguit al regent, el comte Felip I de Flandes, i inicià un govern personal Són trets característics del seu regnat les lluites constants amb Anglaterra, la participació en la tercera croada, la seva fermesa davant el papa Innocenci III, l’ampliació del territori francès i la unitat i la bona organització que donà al seu reialme Els seus oponents anglesos foren els reis Enric II i després el seus fills Ricard I i Joan I, entre la família dels quals provocà dissensions i, així, obtingué a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina