Resultats de la cerca
Es mostren 2424 resultats
assimilació
Biologia
Procés biològic de transformació de les substàncies incorporades per un organisme en substància constituent d’ell mateix.
És efectuada mitjançant una sèrie de reaccions anabòliques, amb consum d’energia metabolisme
cancerització
Patologia humana
Transformació de les cèl·lules d’un teixit sa o d’un tumor benigne en cèl·lules neoplàsiques malignes.
enolització
Química
Transformació d’un compost carbonil H-C-C=O en el seu tautòmer enòlic C=C-OH.
floració
floració Branques de nectariner
© Laura Martínez Ajona
Biologia
Botànica
Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.
Això implica un canvi en el meristema de la gemma es formen el periant, els estams i els carpels, característics de la flor, en comptes de fulles, pròpies de l’estructura vegetativa Hi ha plantes sotmeses a cicles de dia llarg, de dia curt o bé indiferents al fotoperíode unes altres floreixen només sotmeses a altes temperatures o a baixes temperatures en la majoria, però, la floració depèn, alhora, del fotoperíode i de la temperatura Sembla que hi ha algunes espècies indiferents a aquestes variables ecològiques, la floració de les quals depèn només de l’estadi de creixement de la planta Les…
humificació
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica en complexos húmics col·loidals (àcids fúlvics, àcids húmics, humina, etc.).
esdevenir
Filosofia
Procés de transformació del real que passa d’una forma d’ésser a una altra de diferent.
El problema de l’esdevenir, estretament lligat al de l’ésser, fou plantejat per la filosofia presocràtica per tal de fonamentar i explicar la possibilitat del canvi, sobretot el de tipus substancial, i es polaritzà entorn d’Heràclit, que explicà la realitat com a pur esdevenir, i de Parmènides, per a qui l’ésser resta sempre immòbil i inalterable i l’esdevenir no és sinó aparença Aristòtil cercà de reconciliar ambdues posicions mitjançant els dos parells conceptuals de matèria i forma i de potència i acte L’escolàstica recollí la doctrina aristotèlica i donà per resolt el problema Hegel…
Federació de Cooperatives de Catalunya
Història
Entitat sorgida el 1920 com a transformació de la Cambra Regional de Cooperatives Catalanobalears constituïda el 1899.
El 1926 assolí la xifra de 4 800 famílies associades i un moviment anual de cinc milions de pessetes Algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable L’Equitativa, de Palamós, tenia 2 028 socis La Flor de Maig, de Barcelona, 1 560, i la Unió Cooperativa Barcelonesa, 779 Fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum Poc abans de la guerra civil de 1936-39, la Federació de Cooperatives de Catalunya aplegava ja 230 entitats, i representava un total de 28 000 famílies, amb un moviment anual de quaranta-quatre milions de pessetes, només al…
esfera pública
Sociologia
Espai de debat i discussió pública en les societats democràtiques.
Fou exposada per JHabermas en el llibre Strukturwandel der Öffentlichkeit ‘La transformació estructural de l’esfera pública’, 1962, la versió anglesa del qual ‘The Structural Change of the Public Sphere’, 1989 contribuí a la difusió del concepte entre la comunitat acadèmica Paradoxalment, aquesta difusió tardana s’ha vist beneficiada per un altre factor l’expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació TIC Alguns autors han vist a internet la possibilitat de recuperar una esfera pública virtual de debat lliure en condicions d’igualtat
Estepa

Vista d’Estepa
magro_kr (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat als primers contraforts nord-occidentals de les serralades Bètiques.
En gran part és encara en terreny planer, la qual cosa facilita les activitats agrícoles olivera i cereals En indústria predomina clarament el sector alimentari, especialment el sector de dolços nadalencs mantecats, polvorons, turrons També hi ha transformació de l’oli i fabricació d’embotits Dins la ciutat d’Estepa destaquen l’església gòtico-mudèjar de Santa María la Mayor, l’església renaixentista de Sant Sebastián i un grup d’esglésies que són una bona mostra del barroc El Carmen, Los Remedios i La Asunción
oxidació
Química
Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l’oxigen amb qualsevol element o compost.
Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l’halogenació d’un doble enllaç electronegativitat Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element oxidant, tota oxidació va acompanyada d’una reducció oxidoreducció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina