Resultats de la cerca
Es mostren 1242 resultats
boira de refredament
Meteorologia
Boira causada pel refredament nocturn de la superfície terrestre, a causa de l’emissió de radiació calorífica durant la nit. Amb aquest refredament la humitat relativa de l’aire augmenta.
Quan la temperatura arriba al valor del punt de rosada, l’aire està saturat i a partir d’aquest moment s’inicia la condensació del vapor d’aigua en gotes minúscules que formen la boira Les boires de refredament es formen habitualment a les nits de la tardor i de l’hivern a les valls i fondalades amb condicions de cel serè i de vents fluixos o encalmats, típiques de les situacions anticiclòniques, i solen dissipar-se durant el dia amb l’escalfament solar
boira d’advecció
Meteorologia
Boira formada en la part inferior d’una massa d’aire humit que es mou sobre una superfície (terra o aigua) més freda.
El refredament de l’aire en contacte amb aquesta superfície produeix la condensació del vapor d’aigua en gotes molt petites que formen la boira Aquestes boires requereixen un vent de certa intensitat i durada Quan l’advecció es produeix a gran escala, les boires resultants poden tenir una extensió i una espessor enormes, com les que afecten l’illa de Terranova quan el vent bufa de les àrees afectades pel corrent oceànic càlid del golf de Mèxic cap a les corresponents al corrent fred del Labrador
monel
Tecnologia
Aliatge constituït per níquel (66-68%), coure (27-30%) i ferro (1,5-3%), de color blanc, d’una densitat de 8,82 i amb un punt de fusió de 1 360°C.
Té una gran resistència a la tracció, un bon allargament i resisteix remarcablement l’acció corrosiva de l’aigua de mar, del vapor d’aigua i dels àcids excepte el nítric L’addició d’alumini o silici permet de millorar-ne les característiques mecàniques És utilitzat en la fabricació de tubs de condensador, hèlices, paletes de turbina, aparells químics, installacions sanitàries i de la indústria alimentària, etc Creat per David H Browne, i patentat el 1906, rep el seu nom de l’industrial nord-americà Ambrose Monell
desgreixatge
Tecnologia
Operació que consisteix a netejar les peces metàl·liques de la substància grassa que les recobreix, per tal de sotmetre-les a ulteriors manipulacions.
Per a dissoldre el greix mineral hom utilitza principalment dissolvents orgànics gasolina, benzè o dissolvents clorats el vapor del dissolvent es condensa sobre la superfície de les peces i n'arrossega el greix Amb el desgreixatge en calent hom elimina el greix vegetal o animal mitjançant la seva vaporització i emulsió amb lleixius alcalins Quan cal preparar superfícies metàlliques que han de rebre un recobriment electrolític hom empra l’anomenat desgreixatge electrolític , en el qual són emprats cianurs, hidròxids i carbonats alcalins com a electròlits
advecció
Meteorologia
Moviment d’una massa d’aire en direcció horitzontal.
L’advecció modifica els límits de les zones climàtiques transportant la calor i el vapor d’aigua de les latituds baixes a les altes, de la mar calenta a la terra freda, etc Així, l’aire calent del Sàhara, humitejat en travessar la mar Mediterrània xaloc, sirocco submergeix les costes meridionals europees en un temps xafogós L’advecció d’una massa d’aire humit damunt un substrat més fred una altra massa d’aire, la terra o la mar origina la boira d’advecció boira
Jean Daniel Colladon
Física
Enginyer i físic suís.
Professor de mecànica a l’Escola d’Arts de París i a la Universitat de Ginebra L’any 1828, mesurà, juntament amb Sturm, la velocitat del so en l’aigua 1 435 m/s i la compressibilitat dels fluids Demostrà els avantatges de l’aire comprimit en la transmissió de força de les bombes de compressió que aplicà a la construcció de túnels Sant Gotard i Mont-Lein Treballà sobre l’electricitat atmosfèrica i sobre la propulsió de les rodes de pales en els vaixells de vapor
L'Aprestadora Española, SA
Acció de l'Aprestadora Española, SA datada el 1856 L'Aprestadora Española, SA va ser autoritzada per un Reial Decret de 28 de setembre de 1853, tres mesos més tard que L’Auxiliar de la Indústria El capital serà exactament el mateix 6 000 000 de rals en 3 000 accions de 2 000 rals cadascuna L’objecte social també era el mateix El domicili i la primera fàbrica, amb caràcter provisional, eren al carrer de la Riereta de Barcelona, núm 15 La junta de govern estava formada per President Francesc Camps i Artigas Vocals Bonaventura Coniell i Parés, comerciant Ramon Durant Josep Daurella…
rendiment
Tecnologia
Relació de proporcionalitat, directa o inversa, establerta entre l’efecte útil obtingut en una màquina, en un mecanisme, en una instal·lació, etc, i l’energia consumida per a obtenir-lo, entre l’efecte obtingut realment i el calculat teòricament, eventualment en condicions ideals, etc.
El rendiment, sempre inferior a la unitat a causa del fet que en qualsevol sistema sempre hi ha resistències que impliquen pèrdues d’energia, sol tenir uns valors límits per a cada tipus de motor, de màquina, etc, i així, el rendiment de les màquines de vapor sol oscillar entre el 10 i el 15%, el dels motors d’encesa per guspira entre el 20 i el 30%, el dels motors dièsel entre el 30 i el 40%, el dels motors elèctrics entre el 80 i el 90%, etc
adiabàtic | adiabàtica

Comparació de l’evolució de la pressió P d’un gas ideal en funció del volum V, entre un procés adiabàtic (línia blava) i un d’isotèrmic (línies vermelles)
© fototeca.cat
Física
Dit del procés temodinàmic en el qual no hi ha intercanvi de calor entre el sistema considerat i l’exterior.
En un procés adiabàtic reversible l' entropia del sistema es manté constant Qualsevol compressió o expansió d’un fluid que es realitzi en un temps molt curt per exemple, expansió del vapor en una turbina pot ésser considerada adiabàtica En un gas ideal, un procés adiabàtic és regit per la relació p V γ =constant essent p , la pressió V , el volum, γ = C p /C v C p , la calor molar a pressió constant C v , la calor molar a volum constant mentre que per a un procés isotèrmic es compleix pV = constant
nitrofenol
Química
Cadascun dels composts resultants de la substitució en el fenol d’un o més àtoms d’hidrogen de l’anell benzènic per grups nitro.
Hom en coneix els tres mononitrofenols següents L’ortonitrofenol i el paranitrofenol, intermediaris importants en la fabricació de matèries colorants i de medicaments, són substàncies cristallines que es fonen a 45°C i 114°C, respectivament Hom els obté per nitració directa del fenol, d’on resulta una mescla de dos isòmers que es purifica per arrossegament de l’isòmer orto en un corrent de vapor d’aigua Cal esmentar també el 2,4-dinitrofenol, intermediari per als colorants al sofre, i el 2,4,6-trinitrofenol, o àcid pícric, explosiu potent i colorant
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina