Resultats de la cerca

Vida i obra Documentat com a degà de l’església collegial de Xàtiva i canonge i paborde de la Seu Valentina entre els anys 1437-40, participà en el certamen poètic valencià de l’any 1474 en «lahors de la Verge Maria» amb la seva única poesia coneguda, Alt en lo cel, la geraxia canta , formada per versos organitzats en cinc estrofes i una tornada, a través dels quals reflexiona sobre les «dotze grans esteles» de la corona de Maria, mitjancera dels homes Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Sembla que era membre de la família dels senyors d’Épinal Se n’han conservat setze cançons que posen de manifest la seva notable habilitat tècnica en el gènere de la chanson courtoise La major part de les estrofes són isomètriques, amb predomini dels versos de deu síllabes Les melodies solen estar estructurades, i la seva característica principal és la utilització de més d’un pol d’atracció tonal No són susceptibles d’interpretació rítmica, i generalment s’hi aprecia una activitat més gran cap al final de les frases

L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls

Músics de formació clàssica i influïts pel jazz i la música folk , ompliren un buit en la música pop espanyola dels anys noranta en recuperar elements de la música celta i incorporar-los al rock Han editat els discs Rock celta Salida de emergencia 1989, Gente impresentable 1990, Cuéntame un cuento 1991, Tranquilo majete 1993, Nos vemos en los bares 1997 i Tienes la puerta abierta 1999, Grandes éxitos, pequeños fracasos 2001, Gente distinta 2002, C'est la vie 2003, 20 soplando versos 2006 i 40 de Abril 2008, entre d’altres

D’ascendència noble, acompanyà Felip de Castella a Anglaterra i Flandes, participà com a voluntari en la conquesta de Xile i acomplí algunes missions diplomàtiques per encàrrec de Felip II Li dedicà La Araucana 1569, poema èpic en octaves reials, sobre la subjugació del poble araucà, en la qual el poeta participà Mostra notable de l’epopeia renaixentista, posa en relleu la noblesa i valentia d’aquell poble i presenta vigoroses descripcions del paisatge i dels combats Els versos, de qualitat desigual, reflecteixen la influència de Virgili, de Lucà i sobretot d’Ariosto

Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província de València el 1817, se secularitzà el 1820 i visqué a Amèrica fins el 1833 S'interessà per la música i per la poesia escriví una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda —presentada a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca—, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 i una comèdia en dos actes i en vers, Divorci per força 1837 Deixà inèdites moltes poesies, una d’elles de cent setanta-quatre versos, escrita només amb monosíllabs

Mestre de primer ensenyament, de molt jove es dedicà a la literatura El 1922 publicà la narració Os probes de Deus i inicià la seva obra poètica, aplegada a Proel 1927 i O Galo 1928 Basant-se en les fórmules de la poesia popular, però afegint-hi la imatgeria avantguardista en versos preferentment breus i de rima assonant, aconseguí una síntesi neopopularista acostada a la de García Lorca La influència d’Amado Carballo fou decisiva en la lírica gallega contemporània i influí en grau divers damunt tots els poetes de la preguerra

Pertany al gènere de les palliatae palliata i, per la presència de versos septenaris trocaics, hom creu que és una de les obres més antigues del seu autor ~205 aC Narra els amors aventurats del fanfarró Pirgopolínices ‘vencedor de torres i de ciutats’ amb la cortesana Filocomascio, estimada del jove Pleusicles, i les seves gestes a casa del vell Periplecomenos, que, al final, el fa bastonejar L’obra excelleix per la creació d’un tipus proverbial el Miles i per les allusions fetes a Roma i, potser, també als Escipions

Redactat en castellà, publicà versos i notes satíriques en català Full solt des del 13 de febrer de 1842, encetà numeració el 29 de juny del mateix any, després de diferents suspensions Animat pels polítics moderats, procurà desprestigiar els progressistes i collaborà en l’alçament armat de Barcelona contra Espartero Després, ja sense l’ajut dels moderats, sortí com a diari del 20 de febrer al 25 de maig de 1843 Intentà, sense èxit, captar la massa treballadora Practicà un periodisme de crítica, que arribà fins a l’insult i la calúmnia

Comerciant de professió, fou escriptor de ploma fàcil i collaborà, sobretot amb versos de tradició jocfloraclesca i articles patriòtics, en nombroses publicacions locals i comarcals, com ara “La Costa de Llevant”, “La Veu de Tortosa”, “Lo Sometent”, “Lo Lliri” i “Les Quatre Barres” Més ocasionalment també escriví en periòdics de Barcelona, com La Illustració Catalana , “Catalunya Artística” i La Veu de Catalunya Al fulletó de La Renaixença publicà la seva única novella, Vora la mar 1896, que és un cant al seu ideal mariner frustrat i alhora un retrat costumista de la vila d’Arenys