Resultats de la cerca

El lloc de Carmeniu s’ha identificat amb el Kasamuniz que s’esmenta en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Com a lloc de la vall de Castellbò, la seva història va lligada a la d’aquest vescomtat En el Spill …, publicat el 1519, consta que hi havia una carlania en poder de Janot Tragó, la qual tenia el benefici de Santa Caterina, instituït en l’església de Santa Maria de Castellbò L’església de Sant Fruitós és un edifici del segle XVII on no resten vestigis de la construcció anterior, que l’any 1575 tenia desperfectes en el llosat que hom manà reparar En la visita pastoral…

Recentment s’han identificat els seus vestigis, corresponents a un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, construït amb un aparell polit que sembla indicar una datació dins el segle XII L’escassetat de les seves restes no permet fer-ne més precisions Tanmateix, no hi ha referències documentals d’aquesta capella fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 es fa constar que a la capella de Sant Miquel, de la parròquia d’Aidí, dins l’oficialat de Cardós, s’hi diu missa un cop l’any, i està “ indecente ”, per la qual cosa el visitador prohibeix que s’hi digui missa…

Dins l’actual terme de Bellvei, dalt d’un turó, hi ha les restes del mas de la Muga, el qual fou convertit al principi d’aquest segle en un castell fantasiós, avui en estat deplorable, encara que conserva alguns vestigis, molt pocs, que recorden una construcció antiga, potser una torre, aixecada durant el segle XI S’esmenta per primer cop el lloc de la Muga el 1037, en la concòrdia entre l’abat de Sant Cugat del Vallès í Bernat Otger, senyor de Castellet Pocs anys més tard, el 1044, l’abat de Sant Cugat i Bernat Otger acordaren convinença en virtut de la qual el monestir donà en…

Dalt d’un turó de 385 metres d’altitud i prop del nucli de Sant Pau d’Ordal han pervingut molt poques restes del que s’anomena torre de la Guàrdia Hi ha una mancança absoluta de documentació sobre aquesta torre, de planta quadrada, d’uns dos metres d’alçària, amb una mena de sòcol, tot de pedra de marge enganxada amb fang, que envolta la construcció Crida l’atenció la forma quadrada de l’obra, no gaire comuna en la rodalia Encara que probablement el seu origen sigui alt-medieval i formés part del sistema de guaita, juntament amb la torre de Can Llopart que alertava el castell de Subirats,…

L’antic lloc d’Estanyils —del qual a penes resta cap vestigi visible, tan sols un mas— és situat al nord-est del també deshabitat poble de Coma, al nord del terme municipal d’Eus Aquest indret és mencionat al segle XI com a Stagnilios , tot i que la seva església, que depenia de la parròquia de Sant Esteve de Coma, no s’esmenta fins el 1202 D’aquest any hi ha notícia que Pere de Sornià i la seva esposa Estefania vengueren a Ramon d’Illa el delme que percebien de les rendes de l’església de Sant Martí d’Estanyils Poc després, l’ecclesia Sancti Martini de Stanils fou donada, l’any 1218, per…

El castell reial de Lleida disposava d’una capella dins els seus murs És probable que fos dedicada a Santa Maria L’església ocupava un sector de l’ala de ponent de la fortalesa, que fou destruïda en gran part el 1812 per l’explosió del polvorí Segons els plànols que s’han conservat, era un temple que tenia un cimbori octogonal sobre trompes Encara en subsistien vestigis a l’inici del segle XX Una de les primeres referències històriques de la capella de la Suda és de l’any 1279, en què, entre els que contribuïren a la dècima papal, consta B Gaufred, capellà de la capellanía del…

L’església, romànica, té la nau capçada per un absis semicircular la façana de ponent, amb el portal de tres arquivoltes, una finestra de doble biaix i campanar de paret al capdamunt, sembla una reforma de la fi del segle XI o primeria del XIII La volta de la nau és en part esfondrada L’església és a prop del castell i del mas de Vinyoles Una primera menció documental és del 1085 Segurament aquesta església devia ser la del castell de Sant Cristòfol o de Vinyoles, del qual resten pocs vestigis al cim d’un tossal Als segles XIII i XIV el castell era dels Santmartí, tot i que el domini…

Mercat agrícola i de bestiar Indústries tèxtils, sucreres i metallúrgiques Nus ferroviari Fou fundada pels romans, el 25 aC, amb veterans de les guerres càntabres, amb el nom d' Emerita Augusta i amb categoria de colònia Fou capital de la província de Lusitània i esdevingué una de les ciutats més grans de la península Ibèrica Mantingué la seva importància durant l’època visigòtica i perdé la categoria de centre urbà destacat amb la invasió islàmica Del seu paper urbà antic conserva un notable conjunt de monuments romans S'hi destaquen el teatre el més ben conservat de la península Ibèrica, bé…

Documentada des de l’època predinàstica, fou després capital del nomós V de l’Alt Egipte Fou destruïda durant el regnat de Dioclecià 245-313 D’importància política migrada, tingué, en canvi, un paper considerable en el camp econòmic com a punt de partida al Punt, a l’Uadi Hammamat i a la regió aurífera pròxima, d’on hom extreia l’"or de Coptos” de les fonts egípcies Era també el centre del culte al déu Min, senyor del desert oriental Del seu temple, construït originalment en el Regne Antic, en resten elements, entre els quals destaquen els famosos “decrets de Coptos” divuit en…

Enlairat sobre un turó 717 m, prop del nucli, és esmentat ja el 1012 Hom ha identificat aquesta torre amb l’antiga Guardia Galindonis i amb la guàrdia que nominà Ermodolfo Té una estructura semblant a la del veí castell de Mur Consta d’un recinte amb els angles arrodonits, en un extrem del qual s’alça una torre de planta triangular i uns 8 m d’alçada, que es caracteritza pel fet que té l’angle exterior arrodonit D’aquesta torre surt una paret d’uns 3 m d’alçada, amb uns 24 m de llargària D’una sola nau, aquesta és capçada per un absis semicircular ornamentat amb arcuacions i…