Resultats de la cerca
Es mostren 26075 resultats
Complex Esportiu de l’Hospitalet
Esport general
Instal·lacions poliesportives de titularitat municipal de l’Hospitalet de Llobregat.
És denominat també Accentennis Hospitalet i està gestionat conjuntament per la Federació Catalana de Tennis, que hi té la seu del seu Centre Internacional de Tennis, i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat És també la seu del Club Tennis l’Hospitalet, que hi té establerta la seva escola de tennis Disposa de divuit pistes de tennis de terra, quatre pistes de pàdel, una sala de fitnes i una piscina exterior
Federació Catalana de Petanca

Cartell del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona del 2012, organitzat per la Federació Catalana de Petanca
Federació Catalana de Petanca
Altres esports de pilota o bola
Organisme rector de la petanca i les botxes a Catalunya.
Amb seu a Barcelona, fou fundada el 1985, després d’escindir-se de la federació de bitlles, entitat creada el 1949 Des del seu naixement es troba en fase de creixement i té uns 15000 jugadors federats 2011 Té diverses delegacions i vocalies territorials També disposa d’un comitè de competició i de disciplina i un d’àrbitres Organitza anualment la Lliga Catalana i el Campionat de Catalunya individual, per parelles i per tripletes
marquesat de Vivot
Història
Títol concedit el 1717 al brigadier Joan Sureda i de Vilallonga (mort el 1752), cavaller d’Alcántara i regidor perpetu de Palma (Mallorca).
Ha passat als Montaner, comtes de Peralada El palau, dels Marquesos de Vivot can Vivot, a Palma, és una obra destacada de l’arquitectura barroca civil Planejat amb posterioritat al 1725 per un arquitecte desconegut, té un magnífic pati amb columnes corínties de marbre vermell, que s’obre a una escala imperial que porta a la llotja superior Té pintures murals de l’italià Giuseppe Dardaron sobre els Triomfs d’Alexandre , i una sumptuosa biblioteca
schisma
Música
Mot llatí, adaptació del terme grec skhísma ('separació'), usat per H. Helmholtz (1821-1894) per a designar un interval musical d’uns 2 cents.
L’adaptació catalana fora ’esquisma', però no té cap tradició El primer que emprà aquest terme fou Filolau 400 aC, i l’utilitzà per a designar l’interval que correspon a mitja coma pitagòrica coma 1 , és a dir, uns 12 cents Més tard es designaren amb aquest nom tots els intervals petitíssims i sense interès musical que apareixen quan un sistema d’afinació té la intenció de tancar totalment el cicle de quintes
pronom personal
Gramàtica
El que es refereix a la persona gramatical del discurs.
Els pronoms personals tenen una funció substantiva, constitueixen un sistema coherent, que expressa d’una manera directa els dos camps referencials enfrontats en el discurs locutor-interlocutor i d’una manera indirecta el tercer camp referencial allò de què es parla Els de menció directa 1a i 2a persones no necessiten la distinció de gènere Els de menció indirecta 3a persona necessiten especialització de formes, i són els únics pronoms en el sentit etimològic de “mot que substitueix el nom” Els pronoms personals són els únics mots que han conservat restes de la declinació llatina, és a dir,…
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…
carburador

Esquema d’un carburador d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu mecànic que, en els motors d’explosió, té per missió fer la barreja d’aire i carburant (generalment benzina, o, eventualment, algun altre carburant líquid, com alcohol o benzol, o bé gasós, com butà o gas natural o gas pobre).
En els motors estacionaris, en els quals les variacions de velocitat i de potència són poc freqüents i no han d’ésser necessàriament efectuades en un temps molt curt, el carburador és un aparell senzill En els motors d’automòbil, on aquestes característiques són primordials, els mecanismes són més complexos, i encara més en els motors d’aviació, on cal evitar, de més a més, el perill de les glaçades de combustible a gran altura de vol, on és normal l’ús de compressors de sobrealimentació i on el carburador ha de funcionar en qualsevol posició respecte a l’horitzontal, àdhuc en posició…
parc del Foix
Espai natural
Espai natural situat al Penedès.
Té una superfície de 2 900 ha L’interès d’aquest se centra en el pantà del Foix, al voltant del qual es conserven zones de vegetació de ribera freixes, àlbers i tamarius i canyissars, i una rica fauna associada, amb més de 150 espècies catalogades d’ocells, rèptils i amfibis El parc té també un interessant patrimoni historicocultural castells de Castellet i de Penyafort Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Taipei
Ciutat
Capital de Taiwan, situada al N de l’illa, a la riba dreta del riu Tanshui.
Fundada al segle XVIII per un grup d’emigrants xinesos, començà a expandir-se el 1895, en fer-la capital els japonesos A partir del 1949, que es convertí en la capital de la Xina Nacionalista Taiwan, experimentà una gran expansió demogràfica, i augmentà la seva importància comercial i industrial Té indústria siderúrgica, de l’automòbil, mecànica, tèxtil, electrònica, alimentària sucre, farina, conserves de peix, química i del vidre Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior
Senigallia
Ciutat
Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia.
Situada a la costa adriàtica, té port a la desembocadura del Misa És un centre pesquer i industrial i té balneari És seu episcopal des del s IV Antiga colònia romana Sena Gallica , formà part de la donació de Pipí el Breu a l’Església 754 i tingué una època d’esplendor sota els Della Rovere 1474-1631 Entre les diverses edificacions del s XV, es destaquen els castells de la Rocca, de Roncitelli i de Scapezzano