Resultats de la cerca

Conegut com Turuta , s’inicià en les competicions de la mà de FX Bultó Disputà curses en rallis, tot terreny i muntanya Guanyà la primera cursa de la postguerra disputada al Circuit de Montjuïc 1945 Quedà segon en el Campionat d’Espanya de motociclisme de 100 cc 1946 Fou tercer del Premi Pro-Hospitales i del I Gran Premi PMB 1948 Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1949 i segon en el Campionat de Catalunya per a aficionats el mateix any El 1950 fou segon del XIII Ralli dels Alps en la modalitat de cotxes El 1952 participà en el Mundial de Motociclisme Formant equip amb JS Bultó,…

Fundat el 2008, nasqué de la mà d’un grup de jugadores del Club de Beisbol Viladecans que tingueren discrepàncies amb el seu club d’origen Tot i el poc temps de vida, es consolidà com un dels millors equips de softbol d’Espanya Fou campió de la Lliga Catalana de divisió d’honor 2008, 2009, 2010, de la Lliga espanyola 2010, 2011 i 2012 i de la Copa de la Reina 2010, 2011 i 2012 També obtingué el subcampionat de la Lliga espanyola 2009 i el de la Copa de la Reina 2008, 2009 Des de la seva fundació també participà en la Copa d’Europa A amb un èxit remarcable Algunes de les jugadores destacades…

Fundat el 1995, nasqué arran de la fusió dels clubs Parra II i Olimpus A l’inici dels anys noranta, obtingué en dues ocasions el guardó al millor club d’Espanya de taekwondo i fou un dels referents d’aquest esport en l’àmbit estatal Forma els seus alumnes en tècnica, exhibició, defensa personal i combat En l’àmbit individual, els membres del club obtingueren vuit medalles en campionats mundials, catorze en europeus, quaranta-tres en competicions estatals i quaranta-vuit en estatals de tècnica Els seus taekwondistes més destacats foren José Santolaria Martos, medalla d’or als Jocs Olímpics de…

S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona i posteriorment passà al Club Vela Blanes Competí en vaurien i en snipe, classe en la qual obtingué cinc Campionats de Catalunya, dos subcampionats d’Espanya, i disputà els Campionats del Món 1977 i d’Europa 1978 Participà en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 en la classe soling juntament amb el seu germà Joan i Josep Fèlix Anglada A banda de la vela lleugera, també competí en creuer, i formà part de l’equip dels EUA al Campionat del Món de mini ton 1979 com a tripulant del Honey Moon , guanyador de la seva classe i segon de la classificació…

S’inicià en bicitrial l’any 1977 dins de la secció de ciclisme del Club Hoquei Sant Feliu de Codines i un any després es proclamà campió de Catalunya infantil Repetí èxit, ja com a absolut, del 1979 al 1981, any que fou també campió d’Espanya El 1982, obtingué els títols de campió de Catalunya, d’Espanya i el primer Campionat d’Europa de l’especialitat El 1983 deixà la competició de bicitrial pel trial en moto Pilotant una Montesa assolí un subcampionat d’Espanya 1984 i, amb una Gas Gas, un onzè lloc al Campionat del Món 1988, competició en què participà entre el 1984 i el 1990 L’any 1989…

La seva formació musical tingué lloc a la seu metropolitana de València, on el 1713 succeí a Joan B Cabanilles com a organista interí, la qual cosa feu que s’iniciés amb aquest mestre El 1715 obtingué la plena titularitat del càrrec, segons l’informe dels membres del tribunal examinador, Pere Rabassa i Felip Vicente Durant el seu exercici, feu ampliar l’orgue de la seu amb "molts registres de música moderna" En 1724-25 tingué cura dels nens cantors De la seva obra conservada cal esmentar el Libro de tocatas para címbalo , collecció de sonates amb doble capçalera temàtica a la manera de D…

El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els villancets ocupen la…

Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876 El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925 Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta,…

Estudià a Salzburg amb Lovro von Matačić i Clemens Krauss Entre el 1943 i el 1951 dirigí a l’Òpera de Zagreb El 1953 debutà a l’Òpera de Viena, on basà la seva carrera musical fins el 1996 A banda, al final dels anys cinquanta dirigí sovint a Berlín, especialment a la Städtische Oper Del 1960 al 1971 fou director a Graz, mentre iniciava la seva carrera fora dels circuits germànics El 1968 debutà al Metropolitan de Nova York, teatre on a partir d’aleshores fou convidat a dirigir regularment, especialment el repertori wagnerià Posteriorment dirigí a la Reial Òpera d’Estocolm 1972-81 i Niça 1983…

Es formà musicalment a Zuric i a Viena, i tingué Clemens Krauss entre els seus mestres El 1944 debutà al Teatre de Sankt Gallen, i al cap de dos anys esdevingué el titular de la seva orquestra, càrrec en el qual romangué fins que començà la seva relació amb l’Òpera de Basilea, primer com a director titular 1950-56 i després com a director musical 1956-62 Destacat intèrpret wagnerià, entre el 1969 i el 1974 freqüentà el podi del Festival de Bayreuth El 1965 es traslladà a Estocolm, on, fins el 1972, dirigí a l’Òpera Reial Aquest darrer any obtingué el càrrec de director general de música del…