Resultats de la cerca
Es mostren 25785 resultats
ducat de Vilafermosa
Història
Títol senyorial concedit el 1476 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó al seu fill il·legítim Alfons d'Aragó, en recompensa per la seva ajuda al rei durant la guerra civil catalana.
Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó , per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebellió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó , fins que fou decapitat 1477 Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós excepte els de Cortes, Montant, Montanejos, Cirat, el Tormo, Pandiel, Toga, Aiòder i Arzola Li fou…
Barcelona Institute of Science and Technology
Institució constituïda al juny del 2015 per sis centres de recerca amb seu a Catalunya amb l’objectiu d’intensificar la col·laboració mútua, realitzar projectes comuns de caràcter multidisciplinari i impulsar la creació d’un entorn educatiu d’excel·lència en l’àmbit científic i tecnològic.
Aquests centres de recerca, tots els quals gaudeixen d’un reconegut prestigi, són el Centre de Regulació Genòmica CRG, l’ Institut de Ciències Fotòniques ICFO, l’ Institut Català d’Investigació Química ICIQ, l’ Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia ICN2, l’ Institut de Física d’Altes Energies IFAE i l’ Institut de Recerca Biomèdica IRB Inspirat en institucions com l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech o el Weizmann Institute of Science d’Israel, rep el suport de la Fundació Bancària “la Caixa”, la Fundació Banc Sabadell, la Fundació Catalunya-La Pedrera,…
Neue Sachlichkeit

Natura Morta (1933), de Feliu Elies
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Corrent pictòric alemany desenvolupat bàsicament durant la república de Weimar (1918-33).
Representà un retorn al realisme, sovint amb connotacions crítiques, després de la primera gran etapa de predomini expressionista i avantguardista Fou representat sobretot per artistes com l’agressiu George Grosz —a la seva etapa postdadaista—, Christian Schad i Carl Grossberg al focus berlinès, Otto Dix com a cap del focus de Dresden i Hans Mertens del nucli de Hannover, entre altres La seva característica general és una freda objectivitat al servei d’una temàtica quotidiana que en alguns casos Grosz, Dix no ha perdut, però, el llast expressionista Als Països Catalans hi hagué un ressò d’…
Francesc Lacoma i Sans

Francesc Lacoma i Sans, autoretrat (1805)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Format a Llotja 1796-1803, on aconseguí el primer premi del curs de pintura del 1808 amb La mort sobtada d’Ananies i Saphira De la seva obra coneguda sobresurten dos autoretrats, un de primerenc 1805 i un del 1812, d’extraordinària caracterització Barcelona, coll F Rivière, i un grup familiar representant amb naturalitat els pares i la germana de l’artista Museu d’Art Modern de Barcelona La família de l’autor , pintura de Francesc Lacoma i Sans © Fototecacat Hom ha relacionat el seu estil amb David i amb Rünge
el Baix Penedès

Comarca
Comarca de Catalunya, a la franja litoral del Penedès; cap de comarca, el Vendrell.
La geografia És una de les tres comarques en què és dividit el Penedès , i coincideix amb el cercle mercader del Vendrell Al nord recolza en l’erecció del Montmell 861 m alt, i la seva prolongació per Aiguaviva 752 m alt i el puig de l’Àguila 705 m alt, que constitueixen una avançada damunt la Depressió Prelitoral Catalana de la serralada del mateix nom Uns altres contraforts de la mateixa serralada formen el coll de Rubiola 360 m, el pujol de Santa Cristina 400 m i el de Sant Antoni d’Albinyana 407 m, que en conjunt dibuixen l’arc orogràfic de la perifèria comarcal per ponent i fan de confí…
Rodrigo de Rebolledo
Història
Noble castellà al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el nomenà camarlenc, i de qui fou un dels consellers més influents, alhora que un dels personatges més odiats pels partidaris de Carles de Viana.
En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s’hi establí l’any següent Mentor de l’infant Ferran futur Ferran II, fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat de Catalunya i de València
Unió Independents-Conca de Barberà
Partit polític
Partit comarcal inscrit el 1991 a Rocafort de Queralt, que sorgí com a reacció de protesta al pla de residus industrials (abocador de Forest i incineradora del Pla de Santa Maria) proposada per la Generalitat de Catalunya.
La comissió executiva és integrada per Josep Pijoan, Ramon Fallada, Josep Puig, Valentí Masalles, Josep Llurba, Ricard Josep Gatius, Antoni Sánchez, Joan Marc Rodríguez i Núria Freixes Concorregué a diverses poblacions en les eleccions municipals de 1991 8 consellers comarcals, en les de 1995 6 consellers comarcals i en les de 1999 hi presentà 7 candidatures i obtingué novament representació comarcal Pertany a la Federació d’Independents de Catalunya i es presentà coalitzada amb aquesta a les eleccions autonòmiques d’aquest darrer any a la circumscripció de Tarragona 879 vots
Institut Europeu de la Mediterrània
Consorci participat per la Generalitat de Catalunya, el ministeri d’afers estrangers espanyol i l’ajuntament de Barcelona, creat el 2002 amb l’objectiu de promoure les relacions i els intercanvis entre les societats mediterrànies.
Té el seu precedent en l' Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació ICM, creat el 1989, organisme autònom de la Generalitat de Catalunya Refundat el 2002 amb l’entrada dels dos nous coparticipants i el canvi de nom, les seves activitats s’estructuren en quatre grans àrees identificació, debat i propostes sobre els problemes que afecten l’espai mediterrani promoció del coneixement mutu entre les seves diverses regions i cultures foment del diàleg, la pau i el desenvolupament contribució al foment de les inversions estrangeres, singularment al Magrib i projecció…
Coixard
Història
Família de bandolers que actuà al Principat de Catalunya, especialment a la Garrotxa, entre el 1605 i el 1616, formada pels germans Josep Coixard
i Francesc Coixard
i pel fill del primer, Lluís Coixard
.
La quadrilla, dita generalment dels germans Coixard , adscrita al bàndol dels cadells —com a tal estigué al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic 1598-1607—, fou considerada pel lloctinent de Catalunya, duc de Monteleone 1608, la més perillosa del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda amb la qual, malgrat ésser adscrita als nyerros, evità de topar El 1614 es refugià, juntament amb la quadrilla d’en Trucafort, al castell occità de Montalban, centre d’hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sollicitada l’extradició En la repressió del duc d’…
Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat
Òrgan creat per decret de la Generalitat de Catalunya de 7 d’agost de 1936, presidit per Josep Tarradellas i destinat a centralitzar la fabricació i emmagatzemar material de guerra, cosa que feu sovint a través de simples intervencions en les empreses, sense expropiar-les.
Tot i l’oposició del govern de la Generalitat i el de la República, acabà expropiant les indústries de guerra de Catalunya per decret l’11 d’agost de 1938