Resultats de la cerca
Es mostren 3341 resultats
la Pobla de Mafumet
la Pobla de Mafumet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a la riba dreta del Francolí, de relleu planer, constituït en la seva major part per terres d’al·luvions.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp A l’E, el N i un petit tram al NW mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà, el terme entronca amb Perafort, al qual també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’alluvions El terme comprèn el poble de la Pobla de Mafumet, cap de municipi, i el polígon la Refineria compartit amb els termes de Constantí, el Morell i Perafort També inclou les antigues quadres de…
Vilallonga del Camp
L’església de Sant Martí, Vilallonga del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, en territori pla, a la dreta del riu de la Glorieta (límit septentrional) i travessat per la riera de Vilallonga o de riera de la Selva.
Situació i presentació Limita al N amb els termes d’Alcover i el Rourell ambdós pertanyents a l’Alt Camp, a l’E i al S amb el del Morell, al S amb la Pobla de Mafumet i a l’W amb el de la Selva del Camp Baix Camp Al N el terme també limita amb l’enclavament de la Barraqueta, pertanyent a Perafort, i a la part meridional amb els dels Masos, pertanyents al Morell El terme s’emplaça a la dreta del riu de la Glorieta, el qual constitueix el límit amb el Rourell, i és travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent al Francolí per la dreta El municipi comprèn la vila de Vilallonga del…
Vespella de Gaià

Vespella de Gaià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Gaià, de relleu moderadament accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri (256 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre Baix Penedès, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions 256 m s’alcen al bell mig del territori Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la…
Vallclara

Vista parcial de Vallclara, on destaca el campanar de l’església de Sant Joan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda sud-occidental de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, o riu de Milans, capçalera del Francolí Confronta amb els termes de Vimbodí NE, E i SE, Prades, al Baix Camp S, Vilanova de Prades SW, el Vilosell W i amb un petit sector de Vinaixa N, els dos últims municipis de les Garrigues El municipi és accidentat, d’una banda, pels vessants orientals de la serra de la Llena, on els cims entre 650 i 900 m fan de partió amb els termes de Vilanova de Prades al S i el Vilosell a l’W d’altra banda, és accidentat pels vessants septentrionals de les…
el Cinca

El Cinca a Aïnsa
Damgraphy (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu (171 km) de la conca de l’Ebre, afluent, per la dreta, del Segre.
El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana El mòdul absolut a l’estació de Mediano és de 44,54 m 3 per segon Neix al mont Perdut, flueix en direcció WE per la vall de Pineta fins a la de Bielsa, on rep el Barrosa, després continua en direcció meridiana i rep el Cinqueta per l’esquerra i l’Ara per la dreta Aigua avall d’Aïnsa, els pantans de Mediano i El Grado regulen el riu abans de rebre l’Éssera per l’esquerra Quan deixa l’àrea muntanyosa i s’endinsa en el Somontano, la vall del riu s’eixampla, rep l’Alcanadre per la dreta, passa per Fraga i desguassa al Segre a la Granja d’…
la Riera de Gaià
la Riera de Gaià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la vall baixa del Gaià, riu que travessa el terme de N a S, accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de la Nou de Gaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la riera de Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Riera de Gaià i les urbanitzacions del Castellot dita també el Senyoriu de Tamarit i la Coma dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera També inclou el lloc…
Llorenç Mateu i Sanç
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple…
, ,
Josep Maria Madurell i Marimon
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i arxiver.
Vida i obra Després d’assistir a les aules dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Bonanova, cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, estudis frustrats per una greu malaltia i per la dedicació als negocis familiars De formació autodidàctica, es vinculà al món dels arxius catalans i de la investigació històrica des del 1921 En aquesta línia, fou adscrit a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona durant els anys 1940-44 i al de la Sociedad Anónima Cros del 1940 al 1969 Tanmateix, la seva tasca més transcendent fou el treball desplegat…
, ,
hospitaler | hospitalera

Els hospitalers als Països Catalans
© Fototeca.cat
Història
Membre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (dit també per això santjoanista), fundat el 1048 pel provençal Gerard amb la finalitat de tenir cura dels pelegrins que visitaven els Llocs Sants.
Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…
música basca
Música
Art musical desenvolupat al País Basc.
La música folklòrica basca ofereix característiques pròpies, bé que hagi rebut influències dels països veïns La cançó tradicional començà a ésser recollida a mitjan segle XIX, gràcies a la revalorització que de la cultura popular féu el Romanticisme D’aquesta època cal esmentar, especialment, la recopilació de Juan Ignacio Iztueta i el Cancionero de Salaberri , publicats el 1826 i el 1870, respectivament Al segle XX, les recopilacions de cançons continuaren sobretot per part de Resurrección María Azkue, José Antonio de Donostia i altres Hom ha considerat la hipòtesi de la influència cèltica…