Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión
Institució fundada l’any 1997 a Madrid per defensar la qualitat, la independència i l’autonomia de la televisió.
Promoguda per un grup de professionals de la televisió vinculats a diferents mitjans audiovisuals, l’acadèmia és formada per un miler de professionals Els impulsors forren Mikel Lejarza, Rafael Ansón, Manuel Martín Ferrand, Valerio Lazarov i Jesús Hermida, que en fou el primer president Entre les activitats de l’acadèmia, destaca un premi anual que reconeix els millors treballs del sector i el premi Pilar Miró que s’atorga a guions de pellícules per a televisió També publica estudis sobre el sector, entre els quals destaca La industria audiovisual en España Escenarios de un…
Doug Aitken
Art
Artista nord-americà.
Elabora vídeos i installacions sonores que tracten les múltiples relacions entre l’ésser humà, la indústria, l’entorn i els mitjans de comunicació El paper del públic reconstruint les històries fragmentades en les seves installacions és necessàriament participatiu, ja sigui des d’un punt de vista mental o bé caminant-hi “Eraser”, 1998 L’impacte de les pantalles gegants i els sons atmosfèrics embolcallen l’espectador en un ambient que el sedueix i li altera la percepció del temps “Electric Earth”, 1999 Participà en la 48a Biennal de Venècia l’any 1999 L’any 2000 exposà en la Biennal de Sidney…
amilòlisi
Bioquímica
Degradació parcial o total del midó i de les substàncies amilàcies en general, que pot tenir lloc per hidròlisi (Acida o enzimàtica) o per despolimerització (per acció de la calor o d’enzims).
L’amilòlisi dóna lloc a una disminució de la viscositat dels engruts, a la modificació i final desaparició de les coloracions produïdes pel iode i a l’alliberament de sucres reductors maltosa i glucosa Industrialment és efectuada per tractament amb àcids minerals o amb preparacions enzimàtiques riques en amilases, i intervé com a procés intermediari o principal, per exemple, en la fabricació de dextrines, de glucosa, de xarops de moresc, de cervesa, de whisky, de sake i d’altres begudes en la panificació en la fermentació acetònicobutílica del midó i en altres fermentacions industrials en la…
Justus von Liebig
Química
Químic alemany.
Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels…
Fokker
Aeronàutica
Empresa aeronàutica neerlandesa, fundada el 1919 als Països Baixos per A.H.G. Fokker.
El 1922 fabricà el Fokker IV, que realitzà el primer vol de costa a costa dels EUA sense escales El 1928 era la primera empresa aeronàutica del món, amb filials als EUA El 1957 llançà el bimotor F-27 a reacció, molt utilitzat en l’aviació comercial Construí un gran nombre de models per a l’aviació tant civil F-50, F-100 com militar F-16, participà en programes internacionals com ara l’Airbus, i espacials dins de l’ESA i en la indústria d’armament míssils A la dècada dels vuitanta entrà en una greu crisi i, tot que l’estat holandès i DASA, filial de Daimler-Benz, se'n feren càrrec,…
Ricard Samper i Ibáñez
Història
Polític.
Advocat, milità en la Unió Republicana Autonomista i fou alcalde de València 1920-22 Diputat a les corts constituents de la Segona República 1931, fou ministre de treball i d’indústria i comerç el 1933, en dos governs presidits per Alejandro Lerroux L’any 1934 28 d’abril — 1 d’octubre fou president del consell de ministres en un govern de transició Necessitat dels vots de la Lliga al Parlament, impugnà davant el Tribunal de Garanties la competència del Parlament de Catalunya per a promulgar la llei de Contractes de Conreu, si bé després collaborà en la resolució del plet Cessà per pressions…
Vicente Alcalá Galiano
Economia
Economista castellà.
Fou secretari 1784 de la Sociedad Económica de Amigos del País de Segovia, de la qual redactà les Actas 1785-93 Escriví una sèrie de memòries econòmiques Sobre la industria 1785 Sobre la economía política 1785 Perjuicios del antiguo sistema de rentas provinciales 1787, amb Vicente Matecón de Arce Sobre la necesidad y justicia de los tributos 1793 El seu pensament, inicialment neomercantilista, acabà essent el millor exponent de l’elaboració del liberalisme econòmic d’Adam Smith al s XVIII a Espanya Parallelament, seguí una carrera administrativa a la secretaria de finances, fins…
Erwin Heilbronner
Arquitectura
Pintura
Arquitecte, interiorista i pintor alemany.
Format a Stuttgart, s’installà, fugint dels nazis, a Eivissa 1933, on realitzà algunes de les primeres obres racionalistes dels Països Catalans Collaborà amb Raoul Haussmann i el GATCPAC en la redacció d’un número d' AC que revalorà l’arquitectura popular eivissenca Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà a Califòrnia i es naturalitzà nord-americà 1944 Ultra la seva activitat com a arquitecte, es relacionà amb la indústria del cinema d’animació Durant la dècada dels cinquanta reprengué els contactes amb Eivissa, si bé mantingué una constant presència internacional Londres, Los…
Jacob van Artevelde
Història
Polític flamenc.
Perceptor d’un impost de la vila de Gant sobre els teixidors, fou elegit cap del govern municipal el 1338 La crisi de la indústria tèxtil flamenca determinà la rebellió contra el comte de Flandes Lluís de Nevers Un exèrcit francès avançà contra Gant en ajuda d’aquest, però Artevelde s’emparà de Bruges i dominà la situació Celebrà tractats de neutralitat i lliure comerç amb França i Anglaterra 1338 Davant les maniobres de Lluís de Nevers prengué el partit d’Eduard III d’Anglaterra, que fou proclamat rei de França a Gant 1340 Formà confederació entre Flandes, Brabant 1339 i Hainaut 1340, però…
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…