Resultats de la cerca

Respecte de la generació anterior G Puccini, P Mascagni, R Leoncavallo, s’observa la creixent pèrdua d’importància de l’òpera com a gènere central de la música italiana Els principals representants de la Generazione dell’ottanta són F Alfano, A Casella, GF Malipiero, I Pizzetti i O Respighi, entre d’altres No formen, de cap manera, un grup unitari i entre ells hi ha sovint diferències tan grans com els punts que puguin tenir en comú, si no més La Società Italiana di Musica Moderna, creada per Casella l’any 1917, tingué com a membres la majoria dels compositors esmentats i durant…

Treballà en oficis diversos, com ara jornaler als camps de cotó, manobre i infermer en un hospital Els anys seixanta cantà en el conjunt amateur Esquires Combo El 17 de febrer de 1966 enregistrà amb aquest grup la cançó  When a Man Loves a Woman , que es convertí en un dels grans èxits de la música pop de tots els temps Durant la seva carrera aconseguí també altres èxits Warm and Tender Love , It Tears Me Up , Out of Left Field , Sunshine , Cover Me , Take Time to Know Her , My Special Prayer , I'll Be Your Everything , etc Entre d’altres, rebé el premi de la Rhythm & Blues…

Començà a competir en curses de muntanya i de velocitat en categoria júnior i s’especialitzà en resistència Disputà les millors proves estatals i internacionals de la categoria Guanyà la Pujada a l’Arrabassada amb una Norton 750 cc 1974, la Pujada a Montserrat amb una Ducati 1975, fou segon en el Trofeo Ciudad de La Línea 1975 i també al circuit Alcarreño 1976 Amb les motocicletes Ducati aconseguí grans resultats a les proves disputades al circuit de Montjuïc, on es proclamà tercer en el Campionat d’Europa de resistència a les 24 Hores 1976, campió d’Espanya de resistència 1979, campió de les…

Començà a l’equip del seu poble natal, després continuà en el Granollers i al principi dels anys setanta ingressà al Barcelona amateur Jugà de centrecampista i la temporada 1972-73 passà al Barcelona Atlètic, on fou considerat una de les grans promeses del futbol català Al final de la temporada 1975-76 es lesionà el genoll però, malgrat això, fitxà pel Valladolid, on només pogué jugar alguns partits al principi de la temporada 1977-78 i es retirà Posteriorment fou president de l’Ametlla i entrenà els juvenils d’aquest club i del Granollers El nou camp de l’Ametlla fou batejat…

Es formà musicalment al Liceu Musical de Pàdua, ciutat on debutà com a director d’orquestra el 1951 amb Rigoletto , al Teatre Verdi Set anys després inicià una llarga relació amb l’Òpera de Zuric, de la qual fou director musical fins el 1969 El 1960 es presentà al Covent Garden de Londres, a la Staatsoper de Viena i a Salzburg, i es consagrà definitivament el 1962 amb una representació d' Un ballo in maschera , de Verdi, al Metropolitan de Nova York Després 1986 fou director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Basilea i sovint visità els grans teatres d’òpera de tot…

Des dels tres anys demostrà tenir dots excepcionals per al piano Es formà al seu país natal amb els professors Nise Obino i Lucia Branco, fins que, el 1957, el primer premi del Concurs Internacional de Rio de Janeiro li proporcionà una beca que el portà a Viena a perfeccionar els seus estudis amb Bruno Seidlhofer El 1964, a Londres, li fou atorgada la medalla Dinu Lipatti i aquell mateix any guanyà el Concurs Vianna da Motta de Lisboa El 1972 rebé el Premi Edison per l’enregistrament dels 24 Preludis de F Chopin D’altra banda, actuà sovint amb les grans orquestres nord-americanes, i també…

Nen prodigi, la seva mare fou el seu primer mestre de piano, i tocà per primera vegada en públic a quatre anys Més tard estigué sota el mestratge de L Marek, deixeble de F Liszt, i K Mikuli, deixeble de F Chopin, que l’introduïren en la gran tradició romàntica, i també estudià amb Anton Rubinstein Aquest bagatge el convertí en un dels grans intèrprets de l’obra de Chopin Residí a París, i a la fi de la Segona Guerra Mundial tornà a Polònia, on impartí classes al Conservatori de Poznan i al de Varsòvia És autor de set òperes, un ballet, un concert per a violí, una simfonia, dos…

Nascut en una família de tradició musical, la seva formació fou encomanada a Blanche Bascourret de Gueraldi Entre el 1944 i el 1952 estudià a l’École Normale de Musique de París, i aquest darrer any ingressà al Conservatori, on estudià amb Marcel Ciampi, i posteriorment es perfeccionà amb Wilhelm Kempff Ha abordat grans cicles, com el dels últims concerts de WA Mozart, que tocà l’any 1964, les trenta-dues sonates de L van Beethoven, interpretades el 1969, i la integral de les sonates de GF Händel, del 1973 Formà duet de piano amb la seva esposa, Tania, i també actuà amb Paul…

El seu ideal fou la universalització dels problemes humans del continent americà, amb exemples presos de la història pàtria, però sense caure en nacionalismes superficials, car els elevats conceptes historicofilosòfics que expressa en forma patètica i vigorosa transcendeixen tota possible anècdota Plàsticament pot ésser equiparat als grans muralistes barrocs, i la seva pintura de cavallet és conseqüència de la mural, la qual prodigà àmpliament als EUA i, molt especialment, a Mèxic, on féu per a la Ciutat de Mèxic concretament els murals del Palacio de Bellas Artes 1934 i del…

Autor d’importants assaigs, notes de viatge i memòries, es féu popular amb novelles històriques, centrades entorn de grans personalitats de la política i de les arts Bastides sobre un coneixement pregon dels fets, donen una imatge multicolor i alhora fidedigna de molts episodis de la història universal Novelles principals Esoisten siratja Mexikót ‘El Déu de la pluja plora per Mèxic’, 1939, Nápolyi Johanna ‘Joana de Nàpols’, 1940 A Bíborbanszületett ‘El porfirogènit’, 1943, A mantuai herceg muzsikusa ‘El músic del duc de Màntua’, 1957, Lagunák ‘Llacunes’, 1958, biografia de…