Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
flux de calor superficial
Física
Paràmetre que permet caracteritzar el potencial tèrmic d’una zona, el valor del qual es calcula a partir de la conductivitat tèrmica dels materials litològics i del gradient tèrmic d’un emplaçament concret o d’una zona.
dobla
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que donaven els cristians a la moneda d’or almohade de valor de dos dinars, l’encunyació de la qual fou iniciada a la fi del s XII; el seu pes era de 4,60 g.
És característic d’aquesta moneda el quadrat central amb llegenda en diverses línies Jaume I féu diverses concessions a particulars per a imitar les dobles i també les masmudines almohades, els dirhems i els millaresos Jaume II ordenà d’encunyar quarts de dobla a Múrcia, després de la seva conquesta
base de logaritmes
Matemàtiques
Nombre positiu i diferent d’1 sobre el qual és construït un sistema de logaritmes; la base a elevada al valor logax (logaritme en base a d’un nombre qualsevol x), dóna aquest nombre x.
Aquesta expressió defineix, de fet, el logaritme del nombre x en la base a El logaritme de a en la seva pròpia base és 1 a 1 = a
camp conservatiu
Matemàtiques
camp vectorial A per al qual el valor de la integral de línia entre dos punts qualssevol del seu domini de definició és independent de la corba concreta que hom hagi escollit per a unir aquests punts
.
El camp deriva, per tant, d’un potencial escalar, A = grad U , i té un rotacional nul a qualsevol punt, rot A =rotgrad U = 0 , per la qual cosa és anomenat també camp irrotacional
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
prova del quocient
Matemàtiques
Prova que verifica que una sèrie de termes positius convergeix o divergeix segons si el valor del límit del quocient del terme n-èsim i el (n - 1)-èsim és més petit o més gran que 1.
refracció
Música
Fenomen pel qual una ona que es propaga en un medi material a una certa velocitat passa a propagar-se a una velocitat de valor i direcció diferents quan es produeix una modificació de les característiques dinàmiques.
Aquesta alteració pot ser brusca, si prové d’un canvi de medi per exemple, el pas d’aire a aigua, o gradual, si és resultat d’un canvi de característiques d’un mateix medi provocat, per exemple, per una variació de temperatura La nova direcció de propagació és donada per la llei de Snell de la refracció En el cas d’un canvi de medi, hi ha un cert angle d’incidència sobre la superfície separadora dels dos medis que dona lloc a una nova direcció de propagació tangent a la superfície En aquest cas es parla d’angle crític o límit, i de reflexió total
moneda romana
Numismàtica i sigil·lografia
Sistema monetari propi de l’antiga Roma.
A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari…
robot

Robot de manipulació, d’un sol eix amb dos graus de mobilitat i accionament pneumàtic, equipat amb un terminal de pinça
© Fototeca.cat
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica capaç de manipular objectes, executar operacions i moviments diversos segons un programa que pot ésser modificable o adaptable, i que pot anar equipat amb sensors per tal de detectar els senyals d’entrada i les condicions ambientals.
Segons el seu comandament els robots poden ésser dirigits a distància quan reprodueixen moviments o ordres d’un generador remot, regulables quan executen moviments concrets mitjançant comandes manuals, programables si llurs moviments són guiats per un programa i intelligents si, a més, tenen capacitat per a modificar llur comportament d’acord amb l’observació de l’entorn per mitjà de sensors El mot “robot” del txec robota , ‘treball forçat’ fou creat per l’autor dramàtic Karel Čapek-Chod el 1920 en una de les seves peces de teatre, RUR Rossum's Universal Robots, per denominar un androide…
Ca l’Arquer
Masia
Masia del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Anomenada antigament Força de Goscons, es troba a l’inici del camí de Vallalta, al veïnat de Goscons, al tram mitjà de la vall de Goscons És de planta quadrada, teulada de quatre vessants i consta de dos pisos i golfes El portal és adovellat i al damunt hi ha una important finestra coronella La resta de finestres, moltes amb espitllera, són gòtiques d’arc conopial amb carasses i blasons a les mènsules Aquesta casa forta, fins al segle XVII, es componia d’un edifici central protegit per espitlleres i matacans i flanquejat per dues torres rodones, de les quals queden únicament els fonaments, ja…