Resultats de la cerca

Vida Naturalitzat argentí des del 1927, hi ha hagut una forta controvèrsia respecte al seu lloc de naixement Alguns estudiosos sostenen que era d’arrel francesa, fill d’una emigrant soltera Sembla, però, que la tesi més acceptada és la que li atorga un origen uruguaià El futur cantant arribà a Buenos Aires l’any 1891 i allí forjà la seva carrera musical i obtingué els primers èxits com a tanguista De veu elegant i clara, enregistrà més de nou-centes cançons, entre les quals destaquen Volver , Mi Buenos Aires querido o El día que me quieras , que el projectaren a escala mundial A més de…

Inicià els seus estudis al Conservatori Pablo Sarasate de la seva ciutat natal, i a partir del 1982 es perfeccionà amb Victòria dels Àngels, I Seefried i G Souzay Guanyà diferents premis a Bilbao, Treviso, Barcelona Concurs Viñas al millor intèrpret de Mozart 1987 i Salzburg Premi del Mozarteum 1988 Després de consagrar-se a l’oratori i al recital, amb concerts oferts a Sant Petersburg i Madrid, s’inicià en el camp de l’òpera el 1988, amb una producció de Les noces de Fígaro representada a Sabadell Dos anys després interpretà la mateixa obra a Madrid sota la direcció de P Maag Ha…

Estudià direcció d’orquestra amb E García Asensio, J Ferriz i A Blanquer, entre d’altres, al Conservatori de València, i amplià la seva formació a Bonn, amb A Wagernheim, i a Siena, amb S Celibidache El 1959 entrà com a intèrpret de trompeta en la Banda Municipal de València, de la qual fou subdirector del 1976 al 1986, any en què assumí la titularitat de la Banda Municipal de Madrid Deixà aquest càrrec el 1992 en ser nomenat director titular de la Banda Municipal de València, lloc que encara ocupa Al llarg de la seva carrera ha estat director convidat de diverses bandes i…

Es formà musicalment a Madrid, on estudià al conservatori i fou alumne de violí de J Monasterio Esdevingué primer violí a la Sociedad de Conciertos de Madrid, lloc que ocupà durant poc temps, ja que guanyà la plaça de professor de violí i viola al Conservatori de Música de València Dirigí l’anomenada Orquestra Goñi, formada per nombrosos estudiants de música de València, que fou activa des dels primers anys de la dècada del 1890, tot presentant obres de WA Mozart o L van Beethoven Home molt actiu, pertanyé també a la Societat Valenciana de Quartets, entitat que volia divulgar el…

Rebé les primeres lliçons de música en l’àmbit familiar i quan tenia catorze anys substituí la soprano protagonista de Maruxa A Vives a Elda V Lleó la contractà poc després per a cantar al Teatre Ruzafa de València, on interpretà el gran repertori operístic El 1923 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid i l’any següent estrenà al Teatre Alcázar d’aquesta ciutat El collar de Afrodita , de J Guerrero Posteriorment actuà amb èxit al madrileny Teatre Apolo i més tard passà al Teatre Calderón El 1932 participà en l’estrena de Luisa Fernanda , de F Moreno Torroba, de qui després…

Desenvolupament enciclopèdic L’anagrama era el mateix de la publicació Pensat i Fet , revista fallera de prestigi i molt popular Edità una trentena de títols –de temàtica literària, filològica, folklòrica i de divulgació històrica– centrats en el País Valencià, d’entre els quals destaquen Gramàtica valenciana 1952, de Carles Salvador Diccionari de la rima 1956, de Francesc Ferrer i Pastor, amb la collaboració de Josep Giner, i Breu compendi de la història del regne de València 1953, de Frederic Moscardó Bona part de les edicions foren autofinançades i, en casos especials, com un tiratge…

Vida i obra Els seus pares es traslladaren a Catalunya quan tenia quatre anys A dotze anys començà a introduir-se en els àmbits sindicalistes, primer com a bibliotecari afiliat de la CNT a Gràcia, i després com a membre del sindicat del Bloc Obrer i Camperol BOC S’exilià a París i posteriorment a Xile, durant més de disset anys En tornar, recuperà el contacte amb altres sindicalistes Es declarà defensor d’un catalanisme popular i integrador, tal com descriu en Diàlegs a Barcelona amb Juli Morera 1984 S’integrà al seu país de destí, on arribà fins i tot a ser mestre de català,…

Vida i obra Probablement, estudià a Barcelona, on es doctorà en dret Es casà l’any 1670 amb Maria Perpinyà, filla d’un ciutadà gironí, amb qui tingué nou fills Residí a Girona, on participà en el govern municipal mentre exercia el seu ofici i escriví tractats jurídics A la seva mort deixà una extraordinària biblioteca jurídica d’uns 700 títols És autor d’una edició crítica del 1685 dels Statuta civitatis Eugubii , d’Antonio Canciolo, i de les Constitutiones Synodales Diocesis Gerundensis , publicada 1691 per encàrrec de Miquel Pontich, bisbe de Girona, una mena d’actualització dels costums de…

Cursà estudis d’arquitectura a Madrid i de belles arts a l’escola de Sant Carles de València Juntament amb Camil Visedo s’inicià en la prospecció arqueològica, descobrint i excavant diversos jaciments a l’Alcoià i les comarques centrals i meridionals del País Valencià Des del 1958 fou conservador del Museu Arqueològic d’Alcoi, i continuà les excavacions per tot el País Valencià en collaboració amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Entre les seves publicacions destaquen El poblado ibérico del Puig 1952, El ídolo oculado de la cueva Bolumini de Alfafara 1957, Datación…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Bordeus, on estudià violí i trompeta, i la perfeccionà al Conservatori de París, fins a acabar els estudis amb un primer premi L’any 1960 debutà professionalment tocant en l’Orquestra Filharmònica d’Israel El 1966 obtingué la plaça de primer trompeta de l’Òpera de París Fundador del quintet d’instruments de metall Ars Nova, formà part de diversos conjunts orquestrals francesos, com Domaine Musical o Musique Vivante Estigué vinculat a algunes iniciatives per donar a conèixer la música contemporània i desenvolupà una important carrera de…