Resultats de la cerca

Les vicissituds d’aquesta quadra foren les mateixes que les del castell de Cabrera, en el terme del qual es trobava El lloc no es documenta fins l’any 1426, quan el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions entre aquestes constava la del mas de Solanelles i altres de la mateixa zona, com les de Rocaspana, de Cabrera, de Rubiés, de Vilasafer o Vilajafer, el mas de Corniola, etc Només es disposa de les afirmacions que a mitjan segle XVII féu Roig i Jalpí, quan afirmà que el priorat de Meià era el senyor jurisdiccional de la quadra de Solanelles Sobre l’…

A ponent del terme de Valldellou se situa el lloc de Vilavella, entre el barranc del Molí del Pubill i el seu tributari per l’esquerra, el barranc de l’Arena Les ruïnes de l’església de Sant Pere queden molt a prop de la carretera local, al nord, i vora mateix hi ha una altra capella dedicada a la Mare de Déu El lloc Vilavella era una antiga caseria amb terme propi És possible que sigui la mateixa quadra de Vall de Lors que el rei Jaume I confirmà a Adelaida de Canal 1243 A l’edat moderna pertanyia al domini baronial dels Gurrea i Sangarrén JBP Aquesta capella és avui reduïda a…

És possible identificar aquesta església amb l’actual temple de la Mare de Déu del Remei, situat al marge esquerre de la Noguera de Tor es tracta d’una ermita vella i mig arruïnada, emplaçada davant Castelló de Tor mateix, vora l’antic pont i molí del Remei En l’actualitat aquesta antiga ermita ha estat substituïda per un santuari modern L’església de Santa Maria de Castelló adquirí notorietat a partir del 977, quan el comte Unifred I de Ribagorça, amb la seva esposa Sança, donà una heretat que tenia del seu pare, el comte Ramon II, al castell de Castelló Al final d’aquesta…

Torre pertanyent al monestir femení cistercenc de Santa Maria de Vallverd Noguera situada dins el terme del castell d’Estopanyà, al lloc dit Salze o Pla de Salze Donà nom al llogaret conegut com la Torre de Salze Probablement és la mateixa torre de Vilaverd lliurada a l’esmentat cenobi per Guerau d’Estopanyà l’any 1204 Al monestir de Vallverd anaren a parar nobles dames del país, com Elisenda de Girbeta 1231, Sibilla de Monesma i Orraca d’Aguilaniu 1266, Sibilla de Siscar 1333, Beatriu de Castre 1340, Beatriu de Bissaürri 1391, Tecla d’Espés 1437, etc, que amb els seus dots…

L’actual església de Sant Feliu de Lluelles no conserva cap testimoni arquitectònic de la seva obra romànica però les referències documentals del segle XI permeten confirmar l’existència d’un primer edifici d’aquest estil L’any 1043 Gersén i el seu fill van vendre a Arnau i a la seva muller la torre del Quer ipsa torre de ipso Quer , al terme de Navès, a la Vall de Lord uns dels límits d’aquesta venda era l’església de Sant Feliu de Lluelles Sancto Felice Uns anys més tard, la mateixa torre i el seu alou eren cedits per Arnal Dalmau i la seva muller a l’església de Santa Maria…

Situada dins l’antic terme del castell dels Torrents, al lloc de Vilanova No sembla que hagi tingut mai funcions parroquials en tot cas, només de sufragània El lloc és documentat l’any 1029, quan Ramon vengué al bisbe Ermengol d’Urgell diversos béns situats al Solsonès i al comtat de Girona, i un alou situat a Riard, el qual afrontava amb el lloc de Vilanova L’església, amb suposades funcions parroquials, apareix l’any 1046 en la relació de parròquies, castells i altres béns i honors que Arnau Mir de Tost posseïa en feu de l’església de la Seu d’Urgell entre les parròquies del Solsonès…

Estudià teoria musical al collegi dels jesuïtes de Praga i més tard, en aquesta mateixa ciutat, entrà al servei del comte Hartig 1709 El 1710 arribà a ser contrabaixista en l’orquestra reial de Dresden Com altres músics d’aquesta formació, fou enviat a continuar estudis musicals amb JJ Fux a Viena i amb A Lotti a Venècia Tornà a Viena el 1717, on impartí classes de contrapunt a JJ Quantz Romangué a la capital austríaca durant dos anys, al llarg dels quals recollí una impressionant collecció de música dels més grans compositors Una altra vegada a Dresden, treballà a la cort com a…

Estudià història de la música a la Universitat d’Estocolm Posteriorment, en 1968-72, fou alumne de composició de Berit Lindholm a la Reial Acadèmia de Música de la mateixa ciutat Deixeble de György Ligeti i Per Norgard, el seu llenguatge musical s’insereix de ple en les posicions més radicals de l’avantguarda El seu catàleg és molt ampli i inclou una gran varietat de gèneres De les obres orquestrals destaquen Through and through 1972 i el Concert per a piano 1990 També són notables les peces de cambra i les obres escèniques, com ara el ballet Den elfte gryningen ‘L’onzena albada…

Inicià la carrera de medicina, però l’abandonà per a estudiar al Conservatori de Lisboa, on tingué JA Vieira, F Gazul i F Guimarães com a mestres A partir del 1892 fou professor de piano en aquest mateix centre El 1895 anà a ampliar estudis al Conservatori de París, i a partir del 1897, a l’Escola Cantorum de la mateixa ciutat Un cop acabada la seva formació, es dedicà a l’estudi del folklore internacional i fundà a la capital francesa una associació internacional per a l’estudi del folklore Parallelament, inicià la seva carrera professional com a director, primer a París i…

La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688 El 1696 demanà la…