Resultats de la cerca

Antoni I de Caupena —fill d' Aliot de Caupena , coper del rei de Sicília Martí el Jove— esdevingué senyor d’Egina i de Piada ~1402-1418 probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó El succeí en la senyoria d’Egina el seu fill Aliot de Caupena 1418-40, i a aquest, un fill illegítim, Antoni II de Caupena 1440-51, que es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli En morir sense fills 1451, la senyoria d’Egina passà a Venècia La senyoria de Piada fou heretada per l’oncle d’Antoni II de Caupena, Arnau Guillem de Caupena…

Inclou temes i seccions ben diversos, que van des dels reportatges de gran impacte fins als que recullen els esdeveniments que han format part de la vida quotidiana en el passat Tots presentats en un format atractiu per tal de fer assequible a un gran públic la divisa del subtítol de la publicació “Tot és història” És editada a Barcelona per Sàpiens Publicacions Inicialment publicada per Criteria, ara SOM  i el Grup Enciclopèdia  fins el 2003, estigué dirigida per Eduard Voltas novembre del 2002 – octubre del 2003 i, posteriorment, per Jordi Creus novembre del 2003…

Acabats els estudis secundaris, treballà en la indústria, professió que compaginà amb collaboracions a la premsa de la seva ciutat Crònica de Mataró , Capgròs , i El Tot , a la televisió local, i amb el conreu de la poesia De jove destacà també com a atleta, i l'any 2000 el Club Atlètic Laietània li atorgà el títol de soci d'honor en reconeixement a la seva trajectòria esportiva Com a poeta publicà   Sonetina 1952, Mot perplex 1964, Francesca 1967, En el sentit del viure 1973, Segon llibre d’amor a Francesca 1974, Dues vides, un amor 1997 i figura en diverses antologies poètiques, com Poemes…

Autor d’obres com Angorina o la festa de maig 1984, Se está haciendo muy tarde premi Sant Martí 1989 o Paisaje sin casas premi Marquès de Bradomín 1990, participà en la dramatúrgia de Faust 30 de La Fura dels Baus Desenvolupà l’exercici de la crítica en l' ABC 1990-92 i, des del 1995, a El País Ha estat redactor de premsa de l’IMBE Mercat de les Flors i Festival Grec i director de La Revista del Mercat 1994-96 i ha participat com a assessor en el programa teatral El Apuntador del canal cultural de Vía Digital Dedicat de ple a la dramatúrgia després de deixar enrere la seva…

Es llicencià a l’ETSAB el 1977 i completà la seva formació a l’Acadèmia d’Espanya a Roma 1980 i a l’Architectural Association de Londres 1984-85 Juntament amb Joan Maria Viader i Martí Bescanó 1953 han realitzat diverses obres que reflecteixen la cura en el disseny del detall Han treballat sobretot a la comarca gironina, tant en enclavaments cèntrics de la capital —l’edifici d’habitatges Les Beates 1983-85, la seu central i la biblioteca de la Universitat de Girona, a l’antic edifici de les Àligues 1986-92, la reforma del mercat municipal 1991-93, o la reforma i transformació de…

Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle pel que fa a…

Els seus fills Sebastià 1929 i Martí Vergés Cadena 1931 s’afegiren al grup, que viatjà per tot Catalunya i treballà de forma estable al Turó Parc, el Tibidabo i diversos locals barcelonins Els Quatre Gats 1939-45, el Poble Espanyol de Montjuïc 1940-58 i Can Jorba 1949-63 Pioners dels espectacles de titelles per televisió, han fet també obres per a adults La guerra de la Independència , Batalla Naval , L’enderrocament de l’Infern , etc El 1973, la secció de titelles de l’Institut del Teatre atorgà a Vergés i Prats el Premi d’Honor a la trajectòria artística, i el mateix any…

Es va constituir el 1922 al Centre Català de l’Havana Era més conegut com a Club Separatista Català Número 1 La direcció del primer d’aquests clubs, de fet el més important, estava integrada per Claudi Mimó, Joaquim Muntal i Gramunt, Francesc Molla, Josep Pineda i Fargas, Pere Pons i Cercós, Josep López i Franc, Emili Sánchez i Martí, Marian Grau i Josep Murillo, que en fou tresorer i únic nom públic dels adherits, ja que, pel caràcter clandestí de l’entitat, tots els membres eren secrets Defensaven la independència de Catalunya i plantejaven la necessitat de constituir clubs…

L’integraven l’escultor Cèsar Cabanes i Badosa Arenys de Mar, Maresme 1885 — Terrassa, Vallès Occidental 1952, el dibuixant Joaquim Biosca , el pintor i escultor Martí Gimeno i Massague r Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1889 — Buenos Aires 1971 —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau Enric Casanovas s’apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l’escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a exposar Ainaud,…

Germà del duc de Cardona, Ferran I, i nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit El 1505 fou elegit bisbe de Barcelona a instàncies de Ferran II de Catalunya-Aragó, enfront de l’ardiaca Lluís Desplà, que, elegit pel capítol de la catedral, hagué de retirar-se Elevat el 1512 a la seu siciliana, renuncià el bisbat i continuà residint a Barcelona El 1510 li fou dedicat per Francisco Tovar, mestre de capella de Tarragona, el seu Libro de la música práctica Intervingué, probablement com a mecenes, en la nova adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida…