Resultats de la cerca

Escriví biografies — Villiers de l’Isle-Adam 1891— i féu crítica literària — Ames modernes 1894—, però, sobretot, novelles Le pays natal 1900, La peur de vivre 1902, La maison 1913, La fille du prisonnier 1954, etc Defensà la integritat de la família, les tradicions i la religió

Estudià els mètodes astronòmics per calcular la situació dels vaixells i trobà el mètode dit de la tangent prop del meridià Féu conèixer un cercle de reflexió que porta el seu nom, que havia inventat Johann Tobias Mayer Treballà en hidrodinàmica i calorimetria, participà en la mesura del grau de meridià entre Dunkerque i Barcelona, perfeccionà els mètodes de càlcul de la refracció terrestre i el mètode de les distàncies lunars Escriví, entre d’altres obres, Mémoires sur le mouvement des projectiles 1756 i Descriptions et usage du cercle à reflexion 1778

Fill del pretendent carlí Carles VII Feu estudis militars a Àustria i ingressà a l’exèrcit rus, amb el qual participà en la guerra russojaponesa 1904 A la mort de Carles VII 1909, proclamà els seus drets a la corona d’Espanya i reorganitzà el carlisme Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari dels aliats i estigué confinat a Àustria El 1918 publicà un manifest en el qual desautoritzava els carlins que s’havien declarat partidaris dels alemanys Aquest fet motivà una escissió del carlisme,…

Format en l’expressionisme, emprà aviat les formes espontànies de l’expressionisme popular gallec mitjançant una hàbil utilització de les possibilitats de la fusta i del granit Cal citar-ne el grup Antroidas màscares Conreà també els temes folklòrics Rapaz, Mociña , etc i el retrat Manuel Portela Valladares

Fou catedràtic d’astronomia matemàtica a la Sorbona des del 1878, i membre de l’Académie des Sciences 1862 Féu treballs d’investigació en els camps de la mecànica, del càlcul infinitesimal, i, especialment, en geometria pura sobre la teoria de superfícies És autor de les memòries La théorie générale des surfaces 1845 i Mémoire sur l’emploi d’un nouveau système de coordonnées dans l’étude des propriétés des surfaces courbes , publicades al “Journal des Mathématiques”

Deixeble d’Édouard Bourciez i influït per Gilliéron, Rousselot i Grammont, es doctorà amb Études de dialectologie landaise —acompanyats d’un Petit Atlas linguistique d’une région des Landes — i Recueil de textes des anciens dialectes landais Fou professor de filologia romànica i de lingüística general a la Universitat de Montpeller 1911-13 i a la Sorbona 1933-47 Especialitzat en geografia lingüística i gramàtica històrica, acollí amb interès les noves teories lingüístiques Entre els seus nombrosos treballs destaca Linguistique et dialectologie romanes problèmes et méthodes 1923 Des del 1921…

Prevere de la diòcesi d’Orleans, el 1836 deixà la professió periodística fou fundador de diversos diaris, entre els quals L’Universe per dedicar-se a la publicació de la Bibliothèque universelle du clergé , de la qual, malgrat les dificultats materials i de tot ordre, aparegueren més de 1 000 volums, entre els quals Theologiae cursus completus 1840-45, Scripturae sacrae cursus completus 1838-40, Collection des auteurs sacrés, Encyclopédie théologique amb dues continuacions, etc És conegut sobretot per la monumental collecció, no superada, d’obres patrístiques, en una doble sèrie, llatina i…

El 1935 debutà com a cantant de cabaret i quatre anys després inicià una brillant carrera teatral Del 1941 al 1975 interpretà en el cinema papers ben diversos Alguns films en què ha sobresortit són Les diabòliques 1954, de HGClouzot, La tête contre les murs 1959 de GFranju i L’armée des ombres 1969 de JPMelville, entre altres

Es dedicà especialment a la recerca de cometes i en descobrí vint-i-un Elaborà un catàleg que contenia les posicions de tres-cents objectes d’aspecte nebulós i que podien ésser confosos amb cometes, però posteriorment hom ha vist que molts dels astres catalogats per Messier són galàxies, i els altres, nebuloses brillants i cúmuls estellars El primer recull fou publicat el 1770, i el 1781 n'aparegué la darrera versió Aquest catàleg és encara sovint emprat Hom empra la lletra M , seguida d’un nombre d’ordre, per designar els objectes celestes d’acord amb aquest catàleg Efectuà també estudis de…

Sense abandonar els seus deures religiosos com a frare mínim, es dedicà intensament al conreu de les ciències positives, seguint les petjades de Galileu, l’obra del qual divulgà amb els llibres Les méchaniques de Galilée 1644 i Nouvelles pensées de Galilée 1630 Fundador de l’Academia Parisiensis, fou un enllaç permanent entre tots els estudiosos europeus del seu temps Descartes, Hobbes, Pascal, etc Hom li deu aportacions originals en els camps de la mecànica lleis del pèndol i sobretot de l’acústica lleis de les cordes vibrants, determinació de la velocitat del so mitjançant l’eco, etc