Resultats de la cerca

Vida A sis anys feu la primera aparició pública com a solista Més tard estudià violí amb Jesús Monasterio i José del Hierro al Conservatori de Madrid, on també fou deixeble de composició de Manuel Fernández Grajal A Madrid fundà el Quartet Vela, amb el qual aconseguí ferse un nom dins el panorama de la vida musical madrilenya de principi de segle El 1909 estrenà a Leipzig Rêve , opus 53, de P de Sarasate A partir del 1913 residí a l’Argentina A Buenos Aires estigué molt vinculat a diverses agrupacions de música de cambra formades entorn de l’Asociación Wagneriana, amb la qual…

Vida Inicià els seus estudis a València i durant un cert temps formà part de la Banda Municipal d’Alacant La figura i el mestratge de P Pérez i Gascón l’influïren poderosament, tant en el vessant pedagògic com en la seva posterior decisió d’organitzar grups corals El 1860 creà l’Orfeó Valencià, una entitat pionera al País Valencià, encara que de curta vida Penella fundà la primera Escola Municipal de Música de València i organitzà bandes de música Des del 1899 fou professor de música a l’Escola Normal Superior de Mestres Publicà diferents mètodes, com el Método elemental para…

En molts sistemes, una petita variació quantitativa de les condicions inicials dóna lloc a una enorme diferència qualitativa en el comportament a llarg termini del sistema situació anomenada bifurcació de comportament Això és important per a l’estudi dels fenòmens d’estabilitat estructural, on cal que el sistema sigui insensible a petites pertorbacions En la teoria de les catàstrofes, aquest requeriment implica que el sistema dinàmic que modelitza el fenomen natural pugui ésser descrit localment per mitjà d’una de les set formes normals conegudes com a catàstrofes elementals , tot i que…

Membre de l’estament militar català amb formació humanística i amb coneixement de llengües orientals, l’any 1612 fou nomenat tutor del príncep Felip i es traslladà a viure a la cort Figurà des d’aquell moment entre els personatges influents de la cort, al qual els consellers barcelonins podien demanar ajuda en cas de necessitat Ordenat de sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i més tard, l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits un Compendio de la Historia General de España —citada, entre d’altres, per Nicolás Antonio— unes instruccions de govern dirigides al comte duc d’Olivares Biblioteca…

Tingué un formació clàssica, i a dotze anys debutà com a professional a Chicago, collaborant amb alguns dels millors músics de l’època El 1928 es traslladà a Nova York integrat a la banda de Ben Pollack El 1934 organitzà la seva primera big-band , que amb el benefici dels arranjaments de Fletcher Henderson tingué un èxit immediat i es mantingué com l’orquestra més popular de l’època swing Al mateix temps, Goodman actuà i gravà amb formacions de combo , trio i grups de fins a set components, en companyia de Teddy Wilson, Lionel Hampton, Cootie Williams, Charlie Christian i molts d’altres…

Estudià al Conservatori de Pesaro i al de Milà i el 1950 guanyà un important concurs de cant a Florència El 1951 cantà Carmen al Festival de Spoleto i de seguida actuà en diferents teatres de províncies a Itàlia, i també a la ràdio El 1955 debutà a la Scala de Milà al costat de Maria Callas en La vestale de GL Spontini Durant la dècada dels anys cinquanta es dedicà especialment al repertori belcantista, amb el qual actuà a tots els teatres importants d’òpera d’Itàlia sobretot a l’Arena de Verona, a Viena, a París i als EUA El 1960 es presentà al Metropolitan de Nova York amb Il Trovatore , i…

Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla d’E Kemeny i de C Gombau En aquest centre guanyà diversos premis, com ara el Mercedes de Bonis i l’Eugenia Kemeny Al gener del 1975 actuà amb èxit en el paper de Micaela de Carmen , al costat de P Lavirgen i de G Bumbry, personatge que després interpretà en ciutats com Bilbao, Oviedo, València, Saragossa i Niça A Itàlia, el mateix any 1975, guanyà el Concorso Internazionale per Voce Verdiane de Parma La seva trajectòria fou especialment intensa els anys vuitanta, amb aplaudides actuacions a l’estat espanyol, en…

Tot i que és probable que ja es conegués al final del segle XV -probablement sorgida a la Llombardia amb el nom de gagliarda -, els primers exemples impresos es troben a Six gaillardes et six pavanes 1530 i Quatorze gaillardes neuf pavennes 1531, de P Attaingnant Molt sovint, se l’aparellava a una pavana, a la qual seguia, contrastant en el tempo -més ràpid el de la gallarda que el de la pavana-, i sovint relacionant-s’hi temàticament A A plaine and easie introduction to practicall musicke 1597, T Morley descriví un mètode de derivació de la gallarda a partir de la pavana Tot i…

Fou creat a Palma el 1988 per la Fundació Pública de les Balears per a la Música, a instàncies del Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Palma L’orquestra debutà el 30 de setembre de 1989 a l’Auditòrium de Palma Des d’aleshores ha tingut tres directors titulars Luis Remartínez, Philippe Bender i Salvador Brotons Des de la seva fundació ha desenvolupat una temporada anual de concerts i ha participat en les temporades d’òpera i sarsuela del Consell Insular de Mallorca i dels Amics de l’Òpera de Maó El conjunt ha actuat a Oviedo, Andorra, Madrid, Lleó, Barcelona,…

El moviment es manifestà també en la literatura alemanya B Brecht, E Toller, H Mann, etc Encara que s’hi poden trobar afinitats amb l’expressionisme, la seva cerca d’una imatge lúcida i desencantada, eventualment cínica fins a la deformació grotesca, del món real, no mediada per la seva subjectivitat, els en diferencia determinats artistes, però, poden haver representat totes dues tendències En música es donen característiques semblants en alguns dels compositors de l’àmbit germànic del moment Les collaboracions de Kurt Weill amb B Brecht demostren l’afinitat d’alguns músics amb escriptors de…