Resultats de la cerca

El nom del llatí Petrus i del grec Pétros , forma masculina de la versió grega de l’arameu Kēfā , ‘roca’ és el sobrenom donat per Jesús a Simó, fill de Jonàs, conegut també pel seu patronímic Bar-Ionā ‘fill de Jonàs’ Germà de l’apòstol Andreu i, com ell, pescador, vivia a Cafarnaüm en ésser cridat per Jesús Ocupa sempre el primer lloc en el catàleg dels apòstols i és anomenat príncep dels apòstols Amb Joan i Jaume pertanyia al grup d’amics íntims de Jesús que foren testimonis de la seva transfiguració i de la seva agonia a Getsemaní Després de confessar la messianitat de Jesús a Cesarea de…

Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat vicepresident i president de la Comissió de Cultura i Museu…

Es lliura al millor recull de poesia original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades Fou creat el 1950 per l’editor Josep Pedreira , i rebé el nom de premi Ossa Menor , fins el 1958 El 1959 canvià el nom per l’actual en honor al poeta mort aquell mateix any Fins l’any 2021 fou atorgat amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana El premi fou entregat durant la  Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la  Nit de les Lletres Catalanes Relació d’obres i autors guardonats 1950 Llengua de foc , de Pere Ribot 1951…

Vida i obra Militant d’ERC, fou funcionari de la Generalitat President dels Jurats Mixtos del Treball a Tortosa 1932-34, el 1936 fou secretari del conseller de Sanitat i Assistència Social  Martí Rouret i Callol , i durant la Guerra Civil s’incorporà al Cos de Sanitat de l’Exèrcit de l’Est S’inicià aquests anys com a periodista collaborant amb les revistes El Llamp de Gandesa i Tivissa El 1937, a través de Martí Rouret, passà a collaborar a La Riuada  de Móra d’Ebre de la qual ambdós se separaren per discrepàncies ideològiques i fundaren L’Ideal de l’Ebre , que seria l’òrgan d’ Esquerra…

Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’…

Situació Sant Vicenç de Camós, ara església parroquial, molt transformada després dels terratrèmols del segle XV, en la qual ressalta l’esvelt campanar romànic A Bramon L’església parroquial de Sant Vicenç és propera al nucli de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat Forma una mena de petit veïnat amb la Sala de Camós i dues masies més Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 815589 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Palol de Revardit, coneguda per carretera de Camós, i deixar-la un cop passades les escoles de Camós a 2 km de Banyoles, prenent a la dreta un camí senyalitzat…

Situació Façana de l’església de Sant Cebrià d’Esponellà, en la qual s’esdevina l’antic campanar d’espadanya sota la torre més tardana F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià, es troba al bell mig del poble d’Esponellà, al qual s’arriba per la carretera que, partint de Banyoles, en 8 km mena a Figueres Mapa L38-11257 Situació 31TDG832699 MLIR Història Hi ha notícies del segle X referents al judici que se celebrà en aquesta església el 25 de febrer de 925, amb l’assistència del bisbe Guiu de Girona i del comte Miró de Cerdanya i Besalú, i on diversos testimonis juraren que diferents…

Situació Sant Esteve de Madremanya, edifici del final del període romànic, de tipologia molt interessant, de perspectiva original a causa del terrabastall que allarga els seus murs i la fa més esvelta F Tur S’accedeix a Madremanya per la carretera comarcal que de Bordils arriba a Corçà, per Sant Martí Vell i Monells, a uns 12 km de Girona L’església és situada al mig de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG965489 MLlC Història Disposem d’algunes notícies del segle XIV referents a aquesta església parroquial de Sant Esteve del 1300, el lluïsme que atorgà el bisbe de Girona, Bernat,…

Situació Vista exterior de l’església de Santa Cecília de Ragort des del costat de migjorn Hom hi pot veure, bé que tapiada, l’obertura de la porta original M Anglada L’ermita de Santa Cecília de Ragort es troba apartada 1 km pel costat de ponent del poble de Vallfogona, és a dir, entre la carretera C-150, de Ripoll a Olot pel coll de Coubet i la riera de Vallfogona Mapa 256M781 Situació 31TDG416721 Per anar-hi cal agafar un trencall que hi ha al punt quilomètric 75 de la carretera de Ripoll a Vallfogona, a mà dreta, vers migjorn, i deixar el cotxe a la masia propera per arribar-…

Situació Els escassos vestigis del castell són situats dalt un pujol cònic que es dreça al costat de l’església de Sant Miquel, en un indret de la banda occidental del terme, on la serra de Castelltallat assoleix les cotes més alteroses Long 1°38’08” - Lat 41°48’06” Hom hi va emprenent la carretera de Manresa a Solsona Poc després d’haver passat Callús, hi ha, a mà esquerra, el trencall, degudament senyalitzat, on s’inicia la carretera que, passant per Sant Mateu, mena a Castelltallat A partir del quilòmetre 13 la carretera ja no és asfaltada, però el seu paviment, tot i que és de terra, és…