Situació
Façana de l’església de Sant Cebrià d’Esponellà, en la qual s’esdevina l’antic campanar d’espadanya sota la torre més tardana.
F. Tur
L’església parroquial de Sant Cebrià, es troba al bell mig del poble d’Esponellà, al qual s’arriba per la carretera que, partint de Banyoles, en 8 km mena a Figueres.
Mapa: L38-11(257). Situació: 31TDG832699. (MLIR)
Història
Hi ha notícies del segle X referents al judici que se celebrà en aquesta església el 25 de febrer de 925, amb l’assistència del bisbe Guiu de Girona i del comte Miró de Cerdanya i Besalú, i on diversos testimonis juraren que diferents propietats de Bàscara eren de l’església de Girona.
Als segles XV i XVI aquesta església fou modificada, però avui encara resta d’època romànica l’absis semicircular sobrealçat. (ASA)
Església
L’església de Sant Cebrià d’Esponellà és una construcció d’una nau amb volta lleugerament apuntada capçada a llevant per un absis semicircular molt deformat interiorment en època barroca. A la nau original s’han afegit capelles a banda i banda, com també la sagristia i altres construccions, la qual cosa fa que quasi tots els murs laterals restin amagats. S’hi conserva una imposta en tronc de piràmide invertida.
Planta de l’església parroquial de Sant Cebrià, a Esponellà.
J. Moner i J. Riera
La nau ha estat sobrealçada i sobre la portalada s’han aixecat, primer, dues obertures corresponents a una primera espadanya i, finalment, una torre campanar amb obertura als quatre costats.
La portalada, formada per tres arquivoltes en degradació i timpà, presenta un afegitó gòtic consistent en un guardapols decorat sobre l’arc de façana i un coronament sota el timpà. Al seu damunt hi ha una finestra original amb arc de mig punt adovellat i doble esqueixada.
L’aparell dels murs és realitzat amb carreus de pedra travertínica d’Espolla, ben tallada i situada per filades d’uns 25/30 × 30/40 cm, si bé als murs laterals i a l’absis només se’n conserven les primeres filades, cosa que denota una important reconstrucció en època barroca.
Hom pot situar el conjunt de les restes de l’obra original dins el segle XIII. (JMC-JRM)
Forja
Detall de la ferramenta, de tradició romànica, aprofitada d’una porta anterior a l’actual.
F. Tur
A la porta d’entrada de Sant Cebrià d’Esponellà hi ha una sèrie d’elements de ferro forjat, de tradició romànica, procedents segurament de diverses portes, com ho demostren les diferents mides i la distribució desigual als batents. Aquestes peces es devien reaprofitar als segles XV i XVI en la reforma de l’edifici; actualment, són disposades a les dues fulles de la porta, de mides també diferents.
Dels jocs de ferramenta, els conjunts de tija estreta amb solc central i petites volutes afrontades als extrems i centre devien correspondre a una mateixa porta, mentre que els jocs de tija ampla i plana amb espirals als extrems i amb un solc i les volutes grans (independents) en devien correspondre a una altra.
També hi ha un picaporta a cada batent, d’aspecte similars però disposats a diferents alçades. L’anella o estirador és senzilla, sense cap tipus de decoració. La superfície de la base és decorada amb cercles foradats i línies curtes disposades radialment.
Aquesta porta té, a més, dos baldons grans, l’inferior molt senzill i sense decoració, i el superior, més interessant. Sostingut per tres passadors (el de l’extrem dret és l’únic decorat a base de tres línies verticals incises), l’acabament del braç es conforma en cap de serp o drac, amb la boca oberta mostrant les dents i els ulls rebuidats sobre el front sobresortit. Les connotacions negatives de l’animal devien fer entendre el perill d’obrir la porta a qui no n’estava autoritzat.
Altres exemples de forrellats i ferramentes similars al de Sant Cebrià són ressenyats en l’article dedicat a la porta de Sant Julià de Corts i al de Santa Maria d’Orfes, en aquest mateix volum. (JMAL)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVI, 1908, pàg. 306; Constans, 1985, pàg. 79.