Resultats de la cerca

El primer responsable de l’entitat fou Otto Hahn En el moment de la seva creació, la societat era responsable de 25 instituts d’investigació L’any 1960 es feu càrrec de la institució Adolf Butenandt, i aquest mateix any el centre disposava de més de 40 instituts d’investigació El 1984, Heinz AStaab n'assumí la presidència, càrrec que posteriorment ocuparen Hans FZacher 1990-96, Hubert Markl 1996-2001 i Peter Gruss d’ençà del 2002

Basat en l’expressió física de l’intèrpret, la improvisació i la recerca, propugna l’anomenat tercer teatre entre el teatre tradicional i l’experimental Tingué una particular incidència en l’avantguarda teatral dels anys seixanta i setanta El 1979 es creà, dintre l’Odin, l’Escola Internacional d’Antropologia Teatral Entre els muntatges del grup hi ha Cendres de Brecht 1982 i Talabot 1988 El grup continuà la seva activitat investigadora i pedagògica a través de seminaris i del treball permanent que desenvolupa l’ISTA Escola Internacional d’Antropologia Teatral juntament amb l’Eurasian Theatre…

Vingué a ésser l’òrgan del partit republicà radical i d’Alejandro Lerroux a les Illes, i combaté especialment els republicans que acceptaren el reformisme de Melquíades Alvárez A més de Julià, Josep Antoni Palmer i Antoni Marroig i Bauzà foren els redactors més regulars

Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space 1970, Hard Space 1970, Restless Sphere 1971, City Soccer 1971—, performances — Heart City 1969, Heart space 1969, Face-space 1969— i installacions com La casa de la teulada voladora 1973 o L’escenari del gran núvol 1976…

La falsa forma Biclara , no testificada, bé que freqüent, feu que hom el localitzés a Vallclara Conca de Barberà, nom que, tanmateix, fou posat a aquest indret per Ramon Berenguer IV en donar el lloc als premonstratencs Hom ha considerat com a més probable la identificació amb Beja Alentejo o amb Béjar Lleó

El seu solivā, Prithvī, s’enfrontà amb el gurida Mu'izz al-Dīn i fou mort el 1192 Finalment fou conquerit 1193 pel primer representant de la “dinastia dels esclaus” de Delhi, Quṭb al-Dīn Aybak, i declarat vassall de soldanat fins al 1365, que passà a les mans d’un príncep mewar En temps d’Akbar, Bayrām Khān l’incorporà a l’imperi mogol 1556 El 1770 caigué en poder dels maratha i, després de diverses lluites entre els nouvinguts i els prínceps rajput, fou cedit 1818 a la companyia britànica que colonitzà l’Índia, bé que la seva administració depenia del govern central de l’Índia El 1949…

A Barcelona, l’orde fou autoritzat 1632, i s’installà 1636 al pla d’en Llull, on obrí església pública malgrat l’oposició de la parròquia de Santa Maria del Mar En produir-se la revolta del 1640, l’orde es refugià a Madrid retornà amb la victòria castellana del 1652 i aprofità l’entrada a Barcelona de Joan d’Àustria per obrir al públic el seu convent 1653 En construir-se la Ciutadella passà 1720 al convent de Sant Sebastià Desaparegué el 1835 i el convent fou adquirit per la Junta de Comerç

Fins a la seva mort 1914, Escanellas en fou el director amb algunes interrupcions A partir de l’any 1903 hi collaboraren activament Isidor Macabich i altres escriptors eivissencs El 1953 llançà el suplement cultural Isla , editat durant uns anys, i posteriorment altres suplements Diario Deporte , 1993 Mola , 2002, en català La Miranda , 2009 El 1924 passà a la família Verdera, fins el 1991, que passà a formar part del grup Prensa Ibérica El 2000 el tiratge era d’uns 8000 exemplars El 2008 inicià les emissions Radio Diario

L’1 d’octubre de 1932, arrendat per la Lliga, fou catalanitzat En 1935 passà a les mans d’Acció Popular Catalana, i amb la guerra civil esdevingué portaveu del comitè local de control Desaparegué el 1938

Fusionat amb “La Corona” abans La Corona de Aragón el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic el 30 d’abril de 1886