Resultats de la cerca

El primer responsable de l’entitat fou Otto Hahn En el moment de la seva creació, la societat era responsable de 25 instituts d’investigació L’any 1960 es feu càrrec de la institució Adolf Butenandt, i aquest mateix any el centre disposava de més de 40 instituts d’investigació El 1984, Heinz AStaab n'assumí la presidència, càrrec que posteriorment ocuparen Hans FZacher 1990-96, Hubert Markl 1996-2001 i Peter Gruss d’ençà del 2002

Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space 1970, Hard Space 1970, Restless Sphere 1971, City Soccer 1971—, performances — Heart City 1969, Heart space 1969, Face-space 1969— i installacions com La casa de la teulada voladora 1973 o L’escenari del gran núvol 1976…

Es declarà hereu del Partido Sindicalista d’Ángel Pestaña i es proposà d’aconseguir la participació politicoelectoral dels anarcosindicalistes Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 per Barcelona 5927 vots El secretari federal a Catalunya fou Pere Serrad Beltrán Premsa Libertad , Cuadernos de Autogestión , El Sindicalista i Catalunya Llibertària Posteriorment, Serrad liderà els Collectius Llibertaris

S’integrà en la coalició Alianza Popular -Convivencia Catalana, mentre que Viola es presentà com a independent al Senat per Lleida Després de les eleccions abandonà la política i el partit desaparegué

El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers” Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano A l’agost de 1992 es fusionà amb Vanguardia…

Es proposà de “representar el verdadero espíritu del PRRS Español en Cataluña” Era partidari de la línia de Juan Botella Asensi i Eduardo Ortega y Gasset i, quan aquests trencaren amb el partit juny de 1932 i constituïren Izquierda Radical Socialista, aquesta formació n’esdevingué la seva secció catalana des del mes de novembre El president era Eloy Candelas Sánchez

També emprà el nom de Partit Democràtic Liberal Català Es declarà regionalista, defensor de la propietat privada i partidari de la integració europea Inicialment es constituí com a delegació regional de la Federación de Partidos Demócratas y Liberales, fundada el 1974 i presidida per Joaquín Garrigues Walker Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa conservadora el Pacte català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Unió Catalana i el Partido Social Regionalista, per tal d’aglutinar electoralment les forces de dreta Frustrada l’entesa, s’apropà a Alianza Popular AP…

Al novembre de 1935 se’n constituí la secció catalana a Barcelona, presidida per José Carulla Martí

Presentà candidats al Senat en les eleccions legislatives de 1982 i concorregué per Tarragona a les eleccions autonòmiques de 1995 134 vots i de 1999 105 vots Dirigents Jaime Zarco Huguet president i Julián Fresneda, que procedia del Partit Liberal de Catalunya i havia passat per Centristes de Catalunya-UCD

Al setembre del mateix any se’n constituí una secció a Barcelona, presidida per José Gómez Monche, al gener de 1935 s’organitzà a Lleida Coll Soldevila i al juny ho féu a Reus liderat per Juan Cortina i Pablo Aymat Al mes de maig conegué l’adhesió de la Coalición de Defensa Obrera