Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
Col·lo
Ciutat
Ciutat i port de la wilāya de Constantina, Algèria, situada a la costa occidental del golf de Stora.
Factoria romana, a l’edat mitjana fou un centre comercial important del regne de Tunis L’estol de Pere II de Catalunya-Aragó l’ocupà 1282 per tal d’ajudar ibn al-Wazīr, senyor de Constantina, amb l’objectiu, probablement, de preparar la conquesta de Sicília, que emprengué efectivament des d’aquest port Al s XIV hi hagué un consolat barceloní i un de mallorquí
pantà de Sant Llorenç de Montgai

Vista del pantà de Sant Llorenç de Montgai (Noguera)
© C.I.C. - Moià
Embassament
Pantà del municipi de Camarasa (Noguera).
Format a la vall del Segre, té una capacitat de tres milions de m 3 L’any 1935, La Canadenca construí una resclosa 2 km alS del poble de Llorenç de Montgai , i el pantà fou destinat a la producció d’electricitat central de Llorenç de Montgai 7440 kW de potència installada i 57 milions de kWh de producció mitjana anual i al regadiu
Llano Estacado
Regió
Regió al centre-sud dels EUA, a l’extrem SE de les Grans Planes.
És situada a l’W de l’estat de Texas i a l’E de Nou Mèxic Té una altitud de 1000 a 1 500 m És una regió àrida, travessada pel riu Pecos, al S, i el Canadian, al N Hi ha conreus de cotó i blat de moro El petroli i l’agricultura són l’origen de les aglomeracions d’Amarillo i Lubbok
Lòcrida
Geografia històrica
Regió històrica de la Grècia central, dividida en dues parts per la Fòcida i la Dòrida: la sud-occidental (Lòcrida Ozòlia) i l’oriental (Lòcrida Opúncia).
Ocupada per una estirp pregrega, la regió sofrí la invasió dòrica Al s VII aC, els seus habitants fundaren colònies a Occident Locres Epizefiris, i després de la destrucció de Crisa 586 aC lluitaren contra la Beòcia i la Fòcida Sotmesos a l’hegemonia tebana, passaren a mans de Filip de Macedònia després de la desfeta de Queronea 338 Finalment, foren vençuts pels romans el 196 aC
tònica
Música
Primer grau de l’escala heptatònica de la qual és la nota central.
Representa el repòs, en oposició al cinquè grau o dominant, que representa la tensió Dóna el nom a l’escala i és inseparable del concepte de tonalitat Fins als XVIII rebé els noms de nota principal i de nota final Les composicions del període anomenat clàssic tenen la tònica com a nota final En l’harmonia tonal, l’acord perfecte comença i acaba amb la tònica
malvasia
Viticultura
Vi obtingut del raïm dit malvasia.
És licorós, fi i olorós Constitueix un excellent vi de postres, i hom el considera un dels millors del món L’exportació del vi a Amèrica, iniciada a Sitges als XVIII, decaigué al XIX, per tal com hom transformava el vi en aiguardent Actualment, desapareguda pràcticament l’elaboració de Banyalbufar Mallorca Occidental, hom en continua elaborant a Sitges, amb raïm de municipis veïns Oleseta
rigorisme
Cristianisme
Sistema o doctrina moral que tendeix a assegurar la validesa de l’obligació en qualsevol dels casos.
Així, segons el rigorisme, en cas de dubte sobre la licitud moral d’una acció o omissió, hom s’ha d’abstenir d’acomplir l’acció o incórrer en l’omissió, encara que l’opinió més probablement encertada sigui favorable a llur licitud Oposat al laxisme, fou defensat, als XVIII, pels jansenistes i condemnat, en la seva forma més radical, per Alexandre VIII 1690
recapitulació ontogènica
Biologia
Teoria proposada el 1783 per Kelmeyer.
Adoptada als XIX per altres homes de ciència, entre els quals Haeckel, que la impulsà novament i li donà el nom de llei biogenètica fonamental , postulant que l’ontogènesi reproduïa la filogènesi, és a dir, que cada individu passava, en la seva pròpia evolució, pels estadis pels quals la seva espècie havia passat en el decurs de l’evolució biològica Fou rebatuda per KEvon Baer
moneda menuda
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de més ínfim valor.
Des de l’època medieval es manté aquesta denominació de moneda menuda per als diners i òbols de billó, els quals apareixen documentats com a diners menuts , o simplement menuts , i malles a Barcelona i a València Als XVI, a Barcelona hom troba també el menut dobler de Carles I, del valor de dos diners A Aragó són els menudos i les miajas
sèquan | sèquana
Història
Membre d’un poble de la Gàl·lia, d’origen cèltic, establert al país regat pel Saona, que tenia per capital Besançon.
Als VI aC un grup de sèquans i d’helvecis, conduïts per Sigovès, colonitzà la riba dreta del Danubi Lluitaren amb els arverns i els edus per obtenir la preeminència de la Gàllia i s’oposaren constantment a Juli Cèsar Un cop sotmesos als romans 51 aC, llur territori fou unit al lionès i durant el Baix Imperi formà la província anomenada Maxima Sequanorum