Resultats de la cerca
Es mostren 7069 resultats
Mons

Mons L’església de Santa Waudru
© OPT / Joseph Jeanmart
Ciutat
Capital de la província d’Hainaut, Bèlgica.
Centre d’una rica regió industrial, produeix més de la quarta part del carbó belga, del qual ha sorgit una forta indústria pesant Es desenvolupà al voltant del castell bastit pels comtes d’Hainaut al segle X i aconseguí l’autonomia comunal tres segles més tard Conquerida per Felip el Bo de Borgonya 1425, passà als protestants i als espanyols Lluís XIV de França l’assetjà 1691 i, en poder de França, fou fortificada per Vauban Conserva edificis importants, entre els quals l’església de Santa Waudru, d’estil gòtic 1450-1589 També es destaquen el palau municipal i el museu de belles arts Durant…
Berg
Territori del Sacre Imperi, al cercle del Baix Rin-Westfàlia, situat a la vora esquerra del Rin.
La senyoria de Berg fou elevada a comtat de Berg el 1101, el 1217 passà a la família dels ducs de Limburg i més tard, el 1348, a una branca secundogènita dels ducs de Jüllich El 1380 el comtat fou elevat a ducat de Berg, i el 1423 es reuní amb el ducat de Jüllich en extingir-se la branca primogènita El 1511 s’uní al ducat de Kleve per successió passà 1614 als comtes palatins de Neuburg el 1742 als electors del Palatinat, i el 1777 als electors de Baviera El 1806 Napoleó I adquirí el ducat i el donà al seu cunyat Joaquim Murat el 1809 passà a Lluís Bonaparte, rei d’Holanda El 1815 fou…
fort de la Mola
Fort situat a la península de la Mola (Maó).
Construït entre el 1848 i el 1852, algunes de les seves dependències han servit com a penitenciaria militar El 1921 hi foren empresonats 34 sindicalistes barcelonins, entre els quals Seguí, Barrera, Viadís, Lluís Companys i el periodista Juli Amador arran de la insurrecció de Jaca 1930 hi foren empresonats els capitans Sediles i Salinas i 21 militars més el 1934, 20 soldats i un guàrdia civil per adhesió a la rebellió d’Astúries El 3 d’agost de 1936 hi foren afusellats els caps militars de Menorca adherits a la revolta i, l’endemà, forces incontrolades hi mataren 86 oficials El 1939 recobrà…
Mor Muriel Casals
La diputada de Junts pel Sí i expresidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, mor a conseqüència del traumatisme cranioencefàlic que va patir el 31 de gener en ser atropellada per un ciclista El dia 18 se li reten dos homenatges un, al Parlament de Catalunya, en el qual són presents tots els presidents de la Generalitat vius, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas, a més de Carles Puigdemont, i l’altre, de caràcter cívic, al parc de la Ciutadella, organitzat per Òmnium Cultural i al qual assisteixen personalitats de la societat civil El 8 de març, el diputat de JxSí Lluís…
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits borbònics d’Espanya…
capella reial
Arquitectura
Església o capella que formava part dels palaus reials a tota l’Europa medieval, per a la celebració dels actes religiosos de la cort.
La Sainte-Chapelle del palau reial de París, enriquida per Lluís IX, fou imitada a les corts d’altres països Els diversos palaus dels reis de Catalunya-Aragó tingueren les capelles corresponents, regides per les ordinacions del rei Pere III 1344 sobre les festivitats a celebrar i la riquesa del culte, amb retaules imatjats d’argent, pallis de drap d’or historiat, creus d’argent o cristall, reliquiaris, etc Es conserven la capella del Palau Reial Major de Barcelona Santa Àgata, la del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, la de l'Almudaina de Mallorca Santa Anna i la del palau de l'…
Pipí I d’Aquitània
Història
Rei d’Aquitània (817-838).
Fill de l’emperador Lluís I el Piadós, rei de França, i de la seva muller Ermengarda Governà el país en nom del seu pare des del 814 El 817 rebé, ja de manera permanent, el govern, a títol de rei, d’Aquitània, la marca de Tolosa i alguns comtats a la Borgonya El nou repartiment que el 820 féu l’emperador dels seus estats trobà l’oposició de Pipí i dels seus germans Es casà el 822 amb Ingeltruda, de la qual tingué dos fills, Pipí i Carles, i dues filles Fundà les abadies de Saint-Jean-d’Angelin i de Saint-Cebrien-de-Poitiers Morí dos anys abans que el seu pare i els seus drets foren assumits…
Maria Lluïsa de Parma
Història
Reina d’Espanya.
Neta de Felip V d’Espanya per part de pare i de Lluís XV de França per part de mare, es casà 1765 amb el fill de Carles III, el príncep d’Astúries Carles Amb el seu marit, Carles IV, fou proclamada reina d’Espanya, el 1788 ambdós abdicaren, a conseqüència del motí d’Aranjuez, pel març del 1808 El mes següent, Napoleó, a Baiona, exigí de Ferran VII la devolució de la corona als seus pares, i aconseguí immediatament la renúncia definitiva d’aquests a favor de Josep Bonaparte Maria Lluïsa, famosa per la seva fastuositat i la seva elegància, immoralitzades pel pinzell de Goya, seguí el seu marit…
Tomàs de Llupià i de Llupià
Cristianisme
Eclesiàstic.
Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgornera, senyor de Llupià i de Vilarmilà Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles Vallespir, en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita “Lupiana”, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard, per la…
Tomàs Dolsa i Ricart
Metge alienista.
A fi de crear una institució moderna per a malalts mentals, anà a França a estudiar tècniques noves de tractament, amb el seu gendre i collega Pau Llorach En tornar-ne, vengué les propietats familiars del Camp de Tarragona i creà la Fundació Dolsa, que establí a les Corts Barcelona l’Institut Frenopàtic 1863 En retirar-se, el succeí com a director el seu fill Lluís Dolsa i Ramon Vila-seca, Tarragonès 1850 — Barcelona 1908, que assajà nous mètodes psiquiàtrics —com el de non-restraint i el d' estímuls intellectuals —, precursors de la moderna socioteràpia Fou regidor municipal essent alcalde…