Resultats de la cerca

Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare  Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació…

El 1965 feu la seva primera exposició individual, Fou impulsor i creador dels grups Alcoiart 1965-72 i Denunzia 1972 Iniciat en l’expressionisme, que conreà fins l’any 1967, i al qual pertanyen les obres Crit, dejuni forgos, Les tres gràcies i El boig , travessà una època abstracta que culminà en una altra, connexa amb la problemàtica de l’home i l’entorn que el condiciona Els relleus visuals 1968 correspon a aquest període d’investigació El mateix any realitzà Vietnam 68 , obra molt allunyada de l’anterior Fou en aquesta etapa que començà de realitzar les seves escultures, metàlliques…

Filla de pare català i mare madrilenya, es formà a la Institución Libre de Enseñanza Després de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Tolosa Es graduà en literatura comparada, i es doctorà en literatura occitana el 1976 Exercí la docència com a professora de castellà Durant la Segona Guerra Mundial fou agent de la resistència contra l’ocupació nazi Conegué Josep Pallach , que també participava en el moviment, amb el qual es casà l’any 1948 Dedicats ambdós a l’ensenyament en un institut d’ensenyament mitjà de París, començà a escriure, i el 1963 la seva primera novella, La charca en…

Estretament vinculat al món geganter, contribuí a la fundació de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya Fou tècnic de l’Ajuntament de Terrassa i de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-2021 Collaborà en la creació de l’Associació Cultural Joan Amades 1995, on assumí la direcció de la Biblioteca Joan Amades fins al dia de la seva mort —aquí dirigí la collecció “Biblioteca Joan Amades” i la reedició de la “Biblioteca de Tradicions Populars”— Fou un dels impulsors de la renovació de la Festa Major de Terra a…

Cantaire de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat fins a l’adolescència, de manera autodidàctica començà a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel Amb la versió en català d’una cançó d’aquest cantant Le diable ça va , el 1967 guanyà el Festival de Llobregat de Sallent 1960-74 Fou el fundador del grup de cançó catalana Coses 1973, de l’orquestra de corda i pua l’Harmònica Brava 1979, del grup de música folk La Murga 1980, pioners en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya, i del grup Primera Nota 1987, amb Jaume Arnella…

Fundada arran del concili IV del Laterà 1215, que obligà els monestirs benedictí a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d’antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja Des del 1336, amb la creació de l’arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana L’adjectiu de claustral no li fou donat fins el 1600 per tal de distingir-se de la dels Observants de Valladolid Mentre que els monestirs de Navarra i la Rioja se n’anaren separant fins al segle XVI tot i que els de monges hi continuaren…

Aquesta celebració extraordinària, que coincideix amb tots els anys acabats en u, té el seu origen en una solemne processó votiva a la fi d'una pesta en honor de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, a fi que preservés els vallencs de qualsevol calamitat Pau Baldrich 1760-1834, marmessor del llegat de mossèn Josep Parellada, fou el promotor de les festes decennals, i fou qui signà el 28 de gener de 1791 davant notari el vot públic, junt amb el batlle de Valls i la comunitat de preveres presidida pel rector de la parròquia de Sant Joan La Mare de Déu de la Candela, imatge molt…

Resten vestigis neolítics, de l’edat del bronze i d’època ibèrica art ibèric Són nombroses les construccions romanes conservades restes de vies, ponts Chaves, aqüeductes Alcabideque, Coïmbra, termes S|o Pedro do Sul, temples el de Diana a Évora, i també escultures, sarcòfags i mosaics D’època preromànica es destaquen l’església visigòtica de S|o Frutuoso s VII a Braga, i la mossàrab de Larousa Són romàniques les catedrals de Coïmbra, l’exterior de la qual té més aspecte de castell que d’església, Braga i Évora La de Lisboa fou reformada al s XIV i la de Porto als s XVI i XVII Són gòtics els…

Actualment la pediatria és una especialitat molt extensa, que pot ésser dividida en diverses branques, com la puericultura , la cirurgia infantil i la psiquiatria infantil Fins al final del s XIX la pediatria fou considerada com un apèndix de la ginecologia i l’obstetrícia Les primeres revistes de l’especialitat als Països Catalans foren Archivos de Ginecopatía, Obstetricia y Pediatría , fundada per Vidal Solares 1887, i Revista de Enfermedades de la Infancia , per Guerra i Estapé 1890 L’any 1887 foren creades les càtedres universitàries de pediatria que ocuparen, a València i a Barcelona, R…

Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700,…