Resultats de la cerca

Senyor de les baronies de l’Albi i Cervià Fill i hereu de Lluís de Mur Fou armat cavaller el 1399 en les festes de la coronació del rei Martí a Saragossa Participà en l’expedició a Sardenya del 1409, i durant l’interregne milità en el partit de la reina Violant, fins que el 1412 el parlament català l’envià amb tropes a Sardenya, com a capità general de l’illa Mantingué la situació militar a la regió de Càller, de la qual fou nomenat governador pel rei Ferran I el 1413, càrrec que ocupà fins a la mort Es casà 1403 amb Elfa de Cardona i de Luna, filla del comte Hug II de Cardona Fou sepultat a…

Interrompudes les seves activitats durant la guerra del Francès, les reprengué —per iniciativa del Collegi d’Advocats de Barcelona— el 1840 Des de llavors resideix al domicili del Collegi d’Advocats És integrada per 36 acadèmics numeraris Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatius, i n’han format part els més importants juristes catalans L’any 1936 organitzà el I Congrés Jurídic Català, i el 1971, juntament amb altres entitats, organitzà el II Congrés Ha estat presidida…

Els afiliats, en llur majoria joveníssims, eren obrers o dependents de comerç Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntané, Josep Isern i Lluís Bru i Jardí En foren socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas, etc Hi predominava l’esquerranisme democràtic, amb independència dels partits, i l’adhesió a Francesc Macià, nomenat president honorari Durant la Dictadura es camuflà sota el nom d’Humorístic Club i s’infiltrà en els camps de la dansa, l’esport i el teatre La Falç s’adherí a l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932, però se'n separà el 1933 i restà…

El 1428 el comtat passà a ésser ducat Claudi de Lorena 1496-1550 fou el primer dels ducs Es distingí en les guerres de Francesc I contra Carles V El seu fill, Francesc de Guisa 1519-63, conquerí Calais als anglesos i durant les guerres de religió comandà els catòlics contra els hugonots Morí assassinat El seu hereu, Enric de Guisa 1550-88, fou cap del partit catòlic sota els regnats de Carles IX i d’Enric III, el qual el féu matar Fou un dels responsables de la nit de Sant Bartomeu El succeí el seu germà Lluís de Guisa 1571-1640, cardenal de Lorena La família s’extingí a la mort 1675 del setè…

El 1972 es vinculà al Moviment Internacional d’Intellectuals Catòlics de Pax Romana a tall de membre titular català, essent el primer cas d’un membre nacional que no correspon a un estat Agrupa intellectuals i professionals cristians amb la finalitat d’impulsar la normalització de les relacions entre la fe cristiana i la cultura vigent a Catalunya N'han estat presidents Joan Triadú, Ramon Fuster, Fèlix Martí, Pere Lluís i Antoni MGüell Josep MBardés, que en fou l’animador inicial, n'ha estat sempre el consiliari El 1984 obtingué la personalitat jurídica civil, i el 1996, sota la direcció de…

Realitzà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià el 1918 Exercí de metge a Gandesa fins el 1925 i un any després esdevingué cap del servei de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina Girona i fundà les infermeries Victòria Eugènia El 1927 inaugurà el dispensari antituberculós Sanatori Victòria Eugènia i hi introduí la vacuna antituberculosa BCG, juntament amb el doctor Lluís Sayé i Sempere Fou professor de clínica de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina 1941 i director del dispensari del Patronat Nacional Antituberculós 1941 També exercí de diputat provincial i de director…

El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme 1266 per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès a Catalunya era el tornès d’argent, i adoptada per molts altres països a Anglaterra, amb el groat , influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània a Alemanya, amb el groschen a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat , des de Per II el Gran a Navarra, amb el gros de Carles II i a Castella, amb el gros alfonsí d’Alfons X

Duc d’Orleans Carles I 1407-65, nebot del rei Carles VI i pare de Lluís XII de França Milità al bàndol dels armanyaguesos es casà en segones núpcies amb Bonna d’Armanyac Fet presoner a la batalla d’Azincourt, residí a Anglaterra 25 anys com a captiu tanmateix, gaudí sempre d’una relativa llibertat, i en aquests anys escriví una gran part de la seva obra lírica El 1440 es casà en terceres núpcies amb Maria de Clèves i pogué tornar a França es retirà al seu castell de Blois, que convertí en centre de reunió de literats i artistes François Villon, Georges Chastellain, etc Compongué un gran…

Deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona Autor d’escultures monumentals, com, entre d’altres, Catalunya 1887, al monument a Colom de Barcelona, Lluís Vives 1895, a la Biblioteca Nacional de Madrid Collaborà en la decoració escultòrica 1887 de l’arc de triomf, de la façana de la catedral i del Palau de Justícia de Barcelona En 1896-98 treballà a la Dominicana, on féu el mausoleu de Colom a la catedral de Santo Domingo en collaboració amb l’arquitecte Ferran Romeu i diverses obres, entre les quals l’estàtua eqüestre d’Ulysse Heureaux Fou professor d’escultura als Estudis Universitaris…

De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de Rússia A l’…