Resultats de la cerca

Ciutadà de Girona Format al taller de l’obra del cor de la seu de Barcelona, dirigida per Pere Sanglada 1394-99 Hom li atribueix diverses obres a Girona i a la seva regió una clau de volta amb la representació de Sant Mateu i un àngel procedent de la capella de la Pia Almoina Girona, Museu Provincial, el sepulcre del bisbe Berenguer d’Anglesola mort el 1408 a la seu de Girona, la làpida del sepulcre de Pere de Roura mort el 1413 a Sant Vicenç de Besalú Al principi del 1417 Alfons el Magnànim li encarregà el sepulcre del seu pare Ferran d’Antequera a Poblet, algun dels fragments…

El papa Francesc va visitar el Museu del Genocidi Armeni en la seva visita a Armènia © The Armenian Genocide Museum-Institute El 8 de setembre el primer ministre armeni, Hovik Abrahamian, va presentar una dimissió llargament esperada després d’haver-se mostrat incapaç d’afrontar diverses crisis econòmiques i polítiques Va ser substituït per l’antic alcalde de Yerevan, Karen Karapetian El nou primer ministre, independent i nascut a Nagorno-Karabakh, té forts vincles econòmics amb Rússia per mitjà dels seus negocis a l’empresa Gazprom A l’abril es van produir nous enfrontaments a…

L’ideal del moviment correspon al del Modernisme N’existiren a Munic fundat l’any 1892, a Berlín 1893 i a Viena 1897 Per la importància dels seus components i de lesseves obres arquitectòniques, el nucli vienès fou, en molt, el més important Constituït en els inicis per dinou membres, cal esmentar, entre ells, O Wagner, A Loos, J Hoffmann, JM Olbrich i G Klimt Encara que les construccions d’O Wagner tingueren una gran influència, hom considera que la construcció més representativa del moviment és el palau d’exposicions de la Wiener Sezession, a Viena…

Soci del Cercle d’Aquarellistes, es dedicà primer a la pintura Accident de treball , 1891, collecció familiar Centrat en la ceràmica des dels darrers anys del s XIX, installà un obrador 1904 al Poblenou, on produí gerros i atuells de gres i porcellana de pur estil Art Nouveau, dissenyats per ell o per Josep Pey Collaboraren amb ell, sense renunciar a llurs respectives personalitats, artistes com Ismael Smith, Xavier Nogués, Enric Casanovas, Pau Gargallo, Joan Carreras o Maria Rusiñol en el disseny o la decoració de bibelots n'hi ha diverses mostres al Museu d’Art Modern de…

Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica cinematogràfica en diaris i revistes ‘Avui’, ‘…

Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc…

Deixeble de Joan Samsó i pensionat a Roma, presentà alguns quadres de costums a l’exposició de Madrid del 1890 i a la de Barcelona del 1907, però la seva activitat principal fou l’escultura En la seva obra de joventut s’orientà cap als temes bíblics i històrics El sacrifici d’Isaac , 1887 L’imperi romà , 1899, i més endavant recollí les orientacions del Modernisme n’és una mostra el grup de dansarines andaluses, sense seguir gaire els canvis estilístics de la seva època Guanyà premis d’escultura a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid, de 1887, 1892, 1897, 1898 i 1901 i a la de…

Ingressà en l’orde escolapi i fou ordenat sacerdot el 1868 Ensenyà a diversos collegis de l’orde a Catalunya i en fou rector a Morella i Valls Destinat a Amèrica, el 1870 arribà a Cuba Del 1873 al 1887 fou director de l’internat de Guanabacoa i de l’Acadèmia Calassància i, el darrer trienni, fou rector de Puerto Príncipe actualment, Camagüey Tornà a Catalunya durant un any, on fou rector del collegi escolapi de Morella, i després retornà a Cuba, on fou aleshores rector del collegi de Guanabacoa 1888-1902, en els anys difícils de la independència cubana De manera parallela a la seva tasca…

Inicià estudis d’arquitectura, però aviat es decantà cap a l’escultura Seguidor de l’estètica escultòrica iniciada per Pau Gargallo, utilitzà, dins un estil auster, elements de fusta i, sobretot, de ferro per tal de donar forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals, forjades, es despleguen en l’espai, plenes de força Els títols de les seves obres, amb les quals actualitzà l’estètica tradicional basca, són prou expressius Enclusa de somnis,   Modulació de l’espai,   Entorn del buit,   Iru zulo,   Pinta del vent, Homenatge,   Topos,   Lurra , etc Allí on aquestes obres…

Estudià a la Universitat de Pennsilvània, on obtingué el títol el 1924 Després d’haver viatjat uns quants anys per Europa exercí la docència a la Universitat de Yale 1947-57 i a la de Pennsilvània d’ençà del 1957 Fou per a aquestes institucions que realitzà les seves primeres construccions d’importància el museu d’art de la Universitat de Yale, a New Haven 1951-53 i l’Alfred Newton Richard Medical Research Building per a la de Pennsilvània, a Filadèlfia 1957-61 Durant la dècada dels seixanta mantingué una profusa activitat constructiva, no solament als EUA diverses fàbriques Olivetti la seu…