Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
Breu història de l'escriptura
L’escriptura de les idees La història de l’escriptura es pot dividir en tres períodes fonamentals, corresponents a tres estadis evolutius diferents l’escriptura de les idees, o sintètica, o ideogràfica l’escriptura de les paraules, o analítica, i l’escriptura alfabètica Una escriptura pertanyent a un d’aquests tres estadis no necessàriament ha d’evolucionar fins al següent només cal pensar en els jeroglífics, que, com es veurà, tot i ser la forma més avançada de les escriptures analítiques, mai no van esdevenir una escriptura alfabètica L’expressió “escriptura de les idees” designa el primer…
calibratge
Arqueologia
Procediment de comparació entre allò que indica un instrument i allò que hauria d’indicar segons un patró de referència amb un valor conegut que permet la correcció de les cronologies obtingudes per les diverses tècniques de datació arqueològica.
Les datacions obtingudes per carboni 14 i altres mitjans físics i químics acostumen a presentar desviacions degudes a factors naturals Per això, se les corregeix emprant mitjans que obtenen una escala de temps més ajustada Les dates així obtingudes s’anomenen calibrades
quota
Economia
En el comerç internacional, mesures que limiten directament la quantitat de béns o serveis que hom pot exportar o importar, al contrari d’altres controls, com les tarifes, que afecten directament el valor sense limitar o especificar la quantitat.
incaparina
Alimentació
Producte alimentari proteic, d’alt valor biològic, posat a punt per l’Instituto de Nutrición de Centro-América y Panamá (INCAP), a base de farina de llavor de cotó, moresc molt, melca, soia, llevat, carbonat càlcic i vitamina A.
paquiderms
Zoologia
Grup sense valor taxonòmic, creat per Cuvier, que reunia els proboscidis, els suïformes i els èquids pel fet de tenir unes característiques comunes, com el gruix de la pell, llur gran pesantor i el fet d’ésser estrictament herbívors.
tot-o-res
Tecnologia
Tipus de no-linealitat essencial, molt corrent en els sistemes no lineals, consistent en el fet que la sortida presenta sempre un valor constant, independentment de l’entrada, però, en canvi, el seu signe depèn del de l’entrada.
Energia, treball i calor
Energia i treball A l’article dedicat als moviments, les forces i l’equilibri hem parlat també una mica d’energia i hem dit que es troba a l’origen de qualsevol moviment i de tots els fenòmens que s’esdevenen en el món físic L’univers, per dir-ho d’alguna manera, és impregnat d’energia Tots els objectes tenen un estat energètic propi, és a dir, una capacitat de produir efectes físics de diversa mena Però l’energia té manifestacions ben diferents Ja en coneixem una, l’energia mecànica, la qual s’expressa en forma de forces, que fan moure els cossos o n’acceleren el moviment Tenim també l’…
alfabet

Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…
regulador
Tecnologia
Aparell de control capaç de mantenir pràcticament constant, o de fer variar d’acord amb una llei determinada, el valor d’alguna magnitud dels elements que regeixen el funcionament d’una màquina, d’una instal·lació industrial, d’una calefacció domèstica, etc.
Com és ara la pressió, la temperatura, la velocitat, la potència, el cabal, l’amplitud, la freqüència, etc Les variacions no periòdiques i irregulars en la marxa o en l’estat d’una màquina, d’una installació, etc, han d’ésser corregides llevat dels reguladors anomenats automàtics per la persona o persones encarregades de la màquina, installació, etc
oscil·lació

A dalt oscil·lació d’amplitud A en un sistema aïllat (els eixos t i y mesuren, respectivament, el temps i la magnitud considerada); a baix, oscil·lació amortida d’amplitud A decreixament
© Fototeca.cat
Física
Variació periòdica d’una magnitud d’un sistema físic iniciada en provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d’una certa amplitud d’aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d’equilibri en el sistema en què es troba.
En el cas ideal que el sistema físic estigui aïllat del seu entorn, una oscillació, un cop iniciada, perdura indefinidament amb l’amplitud inicial Quan el sistema no està aïllat, com és el cas més corrent, l’oscillació és amortida i la seva amplitud decreix exponencialment amb el temps amortiment L’expressió formal de l’oscillació d’una magnitud u és en què t és el temps, T el període i B la constant d’amortiment, que és igual a zero si l’oscillació no és amortida Quan l’agent exterior que provoca l’oscillació varia amb el temps, té lloc una oscillació forçada , en el qual cas,…